Política

La justícia russa envia Navalni a la presó

L’opositor anima a protestar al carrer mentre els EUA i la UE n’exigeixen la llibertat

La justícia russa va imposar ahir 30 dies de presó preventiva al líder opositor Aleksei Navalni durant una vista celebrada a les dependències de la policia als afores de Moscou on va ser traslladat després de ser detingut, diumenge quan tornava de Berlín. El mateix Navalni ho va explicar en una piulada escrita des de la sala. Prèviament, havia penjat un vídeo a les xarxes socials en què feia una crida als russos a sortir al carrer. “El que fa més por a aquests lladres [al poder] és que la gent surti al carrer [...] No tingueu por, feu-ho, no per mi sinó per vosaltres mateixos, pel vostre futur.”

El polític opositor, que diumenge va tornar al seu país després d’haver estat víctima d’un enverinament l’agost passat amb l’agent químic Novitxok, afronta una condemna de diversos anys de presó en un pròxim judici per no haver-se personat davant l’autoritat per un antic cas penal. Navalni no ho va poder fer perquè aquests darrers cinc mesos estava a Alemanya recuperant-se de l’intent d’assassinat atribuït als serveis d’espionatge russos.

L’home considerat l’enemic número u del Kremlin acusa el president rus, Vladímir Putin, d’haver ordenat, primer, el seu assassinat i, després, la “fabricació” de casos penals amb què poder restringir la seva activitat política.

Els advocats defensors ja van anunciar ahir que recorreran contra la sentència de presó, que consideren “absolutament il·legal”, mentre desenes de partidaris de Navalni exigien la seva posada en llibertat pels voltants de la comissaria. També han reclamat la seva excarceració organitzacions de defensa dels drets humans com ara Memorial i Amnistia Internacional, els EUA i la Unió Europea. Ni Washington ni Brussel·les, però, van amenaçar amb sancions contra Moscou. L’encara secretari d’Estat de Trump, Mike Pompeo, va acusar les autoritats russes d’intentar silenciar els dissidents, mentre el pròxim conseller de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, alertava que “els atacs [del Kremlin] contra Navalni no només són una violació dels drets humans, sinó una ofensa als ciutadans que volen fer sentir la seva veu”. França, Itàlia i Alemanya també van demanar l’alliberament del líder de l’oposició extraparlamentària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.