Sí, les eleccions municipals marquen també els mandats de l’AMI, i hi va haver un acord en una executiva, que inclou totes les formacions independentistes i sobiranistes, perquè les dues majoritàries, ERC i Junts, compartissin la presidència. Així, quan la té un, l’altre té la vicepresidència primera, i això és el que fem ara, a partir del 13 de juny passaré a ser vicepresident primer. Ho hem estat valorant i em poso a disposició, tinc ganes de continuar i hem acabat pensant que esta propera executiva ha de ser una barreja de la força de la gent nova que entrarà, amb moltes ganes i idees, amb l’experiència de persones que hi hem estat abans i després del referèndum. Esta combinació penso que pot anar bé.

L’AMI i els municipis que la formen evidentment no són diferents de la resta de la societat. Tot el que hem fet i poguéssem fer respecte al projecte de la independència no es farà només amb el món municipal, ni només amb la força del Parlament ni amb un govern, només. I no es farà només amb les entitats de la societat civil, sinó que necessitem que hi siguem tots, que la societat tinga aquella força que vam agafar des de l’inici dels anys 2000, fins i tot amb la negativa de l’Estatut, i després ja a final de 2011 quan es constitueix l’AMI i ja es veu que hi ha una necessitat que els municipis s’hagen d’associar, i no només per qüestions d’economitzar i de serveis, com pot ser una associació o una federació de municipis. Per això en aquells primers anys a poc a poc va agafar molta força, fins que ja el 2015 i 2016, dels 947 municipis vam arribar fins als 800 i escaig.

Avui estaríem parlant de més de 700, perquè per entrar a l’AMI necessites majoria absoluta del ple de l’Ajuntament, i per sortir també. Evidentment, aquests últims anys hi ha hagut algun canvi d’alcaldia, de manera de veure les coses, però encara que ara hi siguen contràries, necessiten la majoria absoluta també del ple. Una altra cosa són les quotes i la problemàtica que hem anat tenint com una altra forma de repressió per part d’alguns partits que ho denunciaven, i també de la fiscalia moltes vegades, i de sentències que no ens ho facilitaven.

Evidentment que quan un funcionari d’un ajuntament fa un informe a l’alcalde dient que no hauria de fer front a això, no deixa de ser un tipus de repressió, perquè este funcionari el que fa és, moltes vegades, amb la seua escala de dalt a baix, rebre instruccions d’altres alts funcionaris. El que passa és que som una entitat ben constituïda, amb la llei del ministeri, i no hi ha cap problema. Avui pagar una quota a l’AMI és completament legal, si no, no s’explicaria que la gran majoria dels municipis ho estiguen pagant.

Jo crec que sí, que estem aguantant. Pensem que el moment no és fàcil, i a nivell de quotes no és proporcional al lloc on estem amb el projecte de la independència. O sigui que el municipalisme encara creu en l’AMI, encara creu. I, de fet, m’atreviria a dir que el municipalisme és un dels reductes forts on encara hi ha una gran majoria independentista. I dic encara, perquè vindran unes altres municipals, i també és un repte que l’independentisme en surti reforçat, perquè avui dia hem fet unes passes enrere al Parlament de Catalunya, a les eleccions a l’Estat, però on encara aguantem amb una majoria independentista és als municipis.

L’AMI és un espai de trobada de totes les famílies polítiques independentistes. Una altra de les coses bones que tenim, i que et puc assegurar que és i no em fa por de dir-te que continuarà sent així, és que és un dels espais on ERC, la CUP, Junts i independents, tots, estem treballant conjuntament i tenim un objectiu clar, perquè al davant de tot hi ha els ajuntaments, el municipalisme. I això ens lliga i n’hem d’estar molt orgullosos. És un espai de trobada on també veiem en quin moment estem, com podem ajudar la societat i també els nostres objectius polítics. A les assemblees que normalment fem es fan propostes d’una sèrie d’accions, i una va ser una trobada nacional d’electes locals, perquè ja hem tingut alguna experiència d’organitzar i treballar conjuntament amb ells. I voldríem explicar la importància que encara té el municipalisme dins del projecte independentista, volem que els municipis es retroalimentin, perquè no aguantaran, no continuaran creient en l’AMI, si no es veu com una entitat útil. Llavors això és una necessitat, un deure que tenim també de relacionar-nos-hi. I sobretot també volem treballar des del món local allò que puga ajudar en el moment actual que cada vegada siguem menys dependents de l’Estat espanyol.

Això mateix. Quan diem de treballar estes sobiranies locals, un dels espais que serà molt interessant a Girona és una taula amb un banc d’experiències de municipis que estan fent molt bé les coses en diferents temes, en què hem triat també una mica de representativitat de tots els partits, amb exemples que després pretenem que puguem anar donant també en altres trobades els pròxims mesos o anys. D’alguna manera això ens desenganxa una mica, i des dels ajuntaments pot ser una experiència interessant també treballar des dels altres àmbits. Per exemple, sobiranies com l’alimentària, o sigui, com els podem ajudar a donar valor als productes que tenim en l’àmbit local. O una sobirania molt clara, l’energètica, treballant tot el que serien les comunitats energètiques. O el tema de la gestió de l’aigua, o una qüestió importantíssima, com és ajudar des dels ajuntaments en la problemàtica de l’habitatge. I temes de cultura popular i tradicions. I també la llengua és una sobirania i un espai a treballar.

Sí, i no ho farem sols, sinó sempre al costat de les entitats. I m’atreveixo a dir-te que ja no t’estic parlant només d’AMI com a Principat, sinó que també tenim les antenes posades a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i al País Valencià. I aquí hi ha un camí per recórrer, perquè avui estem parlant dels municipis de Catalunya, però evidentment que n’hi ha molts als Països Catalans i fora de Catalunya que també beuen de la feina que s’està fent pel que fa a la llengua i com poder fer alguna cosa potent referit a ajuntaments.

Està allí. És una cosa que no descartem perquè hi ha qüestions com la llengua, que la compartim i no és una cosa només que ens ajuda a complir amb els nostres objectius de sobiranies locals, sinó que, a més a més, motiva la part contrària.

S’han de treballar les sobiranies locals, però hi ha altres motius. Nosaltres hem tingut l’ocasió durant tots estos anys de veure què passa a l’exterior, tenim molts contactes amb països sense estat com nosaltres, i quan treus el cap a fora, a Còrsega, a Euskal Herria, a Sardenya, a altres realitats... i els expliques que a Catalunya hem estat capaços de, de 947 municipis, poder tindre’n quasi 800 d’organitzats, en contacte permanent i amb uns objectius clars, ens diuen: “Nosaltres ho voldríem tindre, això.” Si no tinguéssem esta associació de municipis independentistes, s’hauria de crear. Llavors, el que hem de fer és mantenir-la. Hem de mantenir la flama. Este per si mateix ja és un objectiu. I n’hi ha un altre que també és important, que és que no ho farem sols, i som aquell pegament que ens ajuda per aquesta transversalitat. I a més a més el poder municipalista és molt real, perquè t’han escollit els veïns del teu poble o de la teua ciutat. Això tots estos anys ens ha ajudat a poder estar a prop de les entitats, d’Òmnium, de l’ANC...

Sí, i tant que sí, parlem, ens reunim i tenim molt bona relació. I això continuarà. El que passa és que l’AMI no som extraterrestres, som com la mateixa societat i després del 2017 hi ha un problema al país, hi ha un desengany, vam fer un gran esforç per després passar tot el que hem passat i lluitar contra la repressió. Tenim tota la lluita per l’amnistia, hi ha dubtes a la societat, també la part contrària ja s’encarrega que es puguin exagerar per fer fins i tot que les entitats moltes vegades tinguen dubtes entre elles... Però crec que això ho estem recuperant i un dels objectius és tornar a asseure’ns. I això ho estem cuidant, ho estem treballant i això passarà. Este és un altre dels objectius d’una entitat molt transversal que a més a més és molt respectada, perquè l’AMI està a disposició de qualsevol de les altres, perquè per a qualsevol activitat amb què vulguen comptar amb els municipis, saben que la corretja de transmissió és l’AMI, és el que lliga tot això. I per això aquest també és un dels objectius per preservar.

Per a l’AMI és la seua feina de cada dia, i un exemple de com funcionem és aquest dissabte, perquè un dels motius pels quals ho fem a Girona, a part que és una capital del país, és perquè està governada per tres formacions independentistes, la CUP, Junts i ERC. És un acte potent d’unitat des del món local, i crec que és destacable. No és forçat, és un acte que surt de la necessitat que la independència només serà possible de la confluència de les forces polítiques independentistes, però també que tinguen una sèrie de valors que no fomenten l’odi. Aquí no volem ningú que siga no inclusiu, perquè forma part del projecte polític de l’independentisme creure en els valors de les persones, que la independència tampoc no serà si no incloem la gent que ens ve de fora, tothom.

Pensa que Ripoll és fundadora de l’AMI, però el seu govern actual no perd ocasió de dir que no els representem, tot i que això també ens va bé, perquè això és mutu. Tampoc l’AMI se sent representada per les accions del govern actual de Ripoll.

Els fulls de ruta són bons quan hi ha capacitat de complir-los. El primer full de ruta que hauríem de tenir és fer-nos molt forts, l’independentisme ha de tornar a ser una força majoritària a tots els parlaments. Hem de continuar sent-ho als ajuntaments, però hem de tornar a fer que la ciutadania ens vegi com a opcions útils. Per això també són importants estes accions que parlen de sobiranies locals, que sembla una paraula molt buida, però estem fent que des del món local puguem ajudar a sentir-nos útils. Sempre ho hem dit, la independència no és un fi en si mateix, sinó que volem viure bé i que els nostres fills puguen tenir un futur millor.

Això és una idea, vol dir que hi haja gent al voltant d’esta taula i que les entitats, tot el món independentista, hi siguin. És un intent també de poder-nos reunir i continuar treballant. Això ho tenim molt present i és un dels objectius que tenim al cap. Treballem dia a dia per la unitat efectiva. Després hi haurà full de ruta o no, però el que hem de fer és intentar parlar i que hi haja una bona relació... Les executives de les entitats també van canviant, els lideratges i equips de govern. Ens ha passat històricament, i és molt interessant veure com cada moment és diferent. Ara és molt difícil per a l’independentisme i el sobiranisme, cal treballar per sostenir la flama. I arribarà el moment en què aquesta taula es tornarà a posar en marxa.

No ens consta que s’haja mogut res d’això. Si el govern de la Generalitat vol res de l’AMI, ja ens demanarà el què, ara no hi tenim cap relació. D’entrada no compartim els mateixos objectius polítics, però si hi ha alguna qüestió referida a això, ja plantejaríem si ens asseiem o no.

L’independentisme ha de sortir-ne reforçat, serà un repte. El municipalisme ha de continuar sent una punta de llança de l’independentisme, és la nostra feina ara mateix i donaria sentit a tot això que estic explicant, que d’alguna manera encertem l’estratègia d’una bona gestió, trobar solucions, no només aixecar una estelada, que també, sinó ser els que ens arromanguem i tenim la força als municipis. No ho entrarem a valorar perquè cada municipi és diferent, però les alcaldies han de ser independentistes perquè això puga tenir un bon resultat.

El primer és dir-los sempre que en tinc oportunitat que els parla el president de l’AMI. Que siguen sabedors que l’AMI és una cortina amb vora 800 municipis de 947, i que no és un capritx d’un alcalde, sinó que hi entren per majoria absoluta de tots els regidors. És important perquè sàpiguen també que no ens han vençut ni de bon tros, que això continua. És alçar la veu. El Senat és tindre l’oportunitat de ser en tot allò que poguéssem defensar del país, així que a nivell polític també és important que hi siguéssem. Com deia un independentista que ara no està a primera línia, però a qui admirava molt, no podem abandonar cap trinxera. I el Senat també ho és, una trinxera. I el Congrés. Tot el que poguéssem aconseguir, més val que hi siguéssim nosaltres, jo crec que sí que és útil. I tot i que el Senat és una cambra territorial, com que el PP hi té majoria absoluta ara l’ha convertida en una segona cambra de veritat Ells ho aprofiten i fan la seva exposició allí, és el seu plató. Però crec que també l’independentisme té una oportunitat de ser-hi present i ho hem d’utilitzar com una plataforma més, fins i tot a nivell de xarxes. És interessant.