Successos

El quadern negre

Tura Soler

Les serps i la remeiera generosa

Mercè Carrera, de 88 anys, cada any elaborada l’ancestral ungüent de la serp, que reparteix desinteressadament i explica i difon la fórmula perquè no es perdi el seu llegat

“S’agafen totes les herbes, es renten, es deixen escórrer i després es trinxen una mica. En una cassola de terra nova es fregeixen les herbes i la despulla de serp amb l’oli. Quan estan fregides, es cola i amb el mateix oli s’hi desfà el greix dolç. Després s’hi afegeixen les pegues vigilant que l’oli no bulli. Quan estan ben desfetes s’hi posa la cera nova i quan aquesta ja s’ha fos s’hi afegeix l’oli de trementina. Es remena tot ben remenat i l’ungüent ja està fet. Es col·loca en recipients i es deixa reposar.”

El que acabeu de llegir és la recepta per fer l’ancestral ungüent de la serp que fa servir la Carme Carrera Freixa, de 88 anys, de Sant Julià de Vilatorta, que l’explica i la difon tant com pot perquè no vol que es perdi una tradició per fer un remei que “va bé per a tot”. Infeccions de la pell i ferides, sobretot. A ella, recorda, quan era jove, li va costar molt que li revelessin la fórmula. Els que la sabien eren reticents a donar-la. Mai li va poder arrencar la fórmula a una curandera de Sau. Finalment la hi va donar una companya de feina de la fàbrica, i conserva el valuós escrit original a mà. Però ella, amb l’ajut de la filla, ha redactat la fórmula a màquina i la distribueix perquè el remei no es perdi amb ella. Les herbes que la Mercè fica a la seva poció són consolves, barretets, flor de camamilla, flor de saüquer, segona pela de saüquer, plantatge ample i estret. Les herbes són de bon trobar i algunes les té en testos al balcó. Més difícil és trobar alguns dels altres ingredients que necessita: 100 grams de pega negra, 100 grams de pega groga, 100 grams de cera nova, 100 gram d’oli de trementina, 1/2 litre d’oli d’oliva i 100 grams de greix dolç, a part, és clar, de la serp blanca. La pega negra i groga i la cera, els ha de comprar, i no se’n ven a pertot. Però el més difícil és trobar l’ingredient estrella: la pell de serp. La Mercè, que sempre havia anat en bicicleta, ara ja no camina per boscos i muntanyes, i no la pot buscar. I no vol contravenir cap llei matant serps. “Et posarien a la presó, ara”, diu. Però ja s’espavila. Dona veus a excursionistes, caçadors, pagesos, llenyataires, jardiners... que si troben una pell de serp (la que muden cada any), que és el que serveix per a l’ungüent, la hi portin. I ja té una bona reserva. I no només de pells. També té una remesa de serp congelada. Serps víctimes de màquines desbrossadores o segadores. Si ja és morta, s’ha d’aprofitar, és medecina. “Però ha de ser serp blanca, la serp verda no serveix”, adverteix contundent la Mercè. Cada any, al maig, que és quan s’ha de fer, elabora entre tres o quatre quilos del beneficiós ungüent. Només n’ha venut quan ha anat a la Fira de les Trementinaires de Tuixent. Generosa de mena, gairebé tots els pots els regala, per curar qui ho necessiti. “Encara perdo diners. Per negoci, res, jo ho faig per ajudar”, diu la Mercè, que recorda que el caldo de serp blanca també té bones propietats curatives i que hi ha gent que fins i tot en prenia sense tenir mal. La salaven com si fossin ossos d’espinada abans de posar-la a l’olla. La Mercè explica que coneix un cas d’un malalt de tifus que es va guarir amb el caldo de serp. I no només fa ungüent de serp, també fa el conegut oli de cop o pericó, i remeis amb saüc... “Jo faig servir de tot”, explica la Mercè. “Si ho sabéssim tot de les herbes i els remeis, no hauríem de prendre mai cap medecina”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.