“L'Empordà és un lloc estigmatitzat”

La primera seria l'aïllament geogràfic. És molt diferent per a una dona dedicar-se a la prostitució a Barcelona o ser en una carretera de l'Alt Empordà, on és més complicat apropar-se als serveis que poden necessitar; a més, és un territori on ens trobem amb dones en situació de violència i de tràfic de dones.

És un territori estigmatitzat però la situació no és més greu que en altres llocs. La percepció és altíssima, però caldria ressituar les coses. S'ha fet molta publicitat de grans clubs que hi ha a la comarca, cosa que lamentem molt, i que han facilitat aquesta percepció potser exagerada. Quan anem a l'Alt Empordà i parlem amb la gent del carrer de prostitució, ens asseguren que hi ha moltes dones que s'hi dediquen; ens diuen, per exemple, que hi ha “com a mínim quatre dones en un tram de 10 o 15 km de carretera”. Per als que coneixem Barcelona, quatre dones que es prostitueixen, les veiem en un tram de carrer.

El model francès no funciona, prova d'això és que ara el volen canviar. Allà també hi ha prostitució, hi ha dones d'aquí que van a prostituir-se allà i viceversa. A França la prostitució hi és però té menys visibilitat. No és el camí perquè se segueix picant en l'esglaó més fràgil, el de les dones; se segueixen buscant solucions barates i ràpides per amagar la visibilitat d'aquesta problemàtica, en lloc de buscar solucions socials que necessiten més recursos i més temps.