Medi ambient

La UdG estudia l’afluència i els hàbits d’usuaris de platja

És un encàrrec de la Generalitat que ha de servir de radiografia actual a l’hora de plantejar la gestió del litoral

Se n’han escollit de naturals com la del Borró, a Colera, però també d’urbanes com la de Riells, a l’Escala

Un equip format per onze alumnes de graus i màsters de la Universitat de Girona (UdG) analitzen, aquest estiu, l’afluència i el comportament dels usuaris d’onze platges de la costa catalana, per identificar tant la quantitat de persones com els patrons de comportament que tenen els banyistes en les diferents tipologies de platja. El projecte és un encàrrec de la direcció general de Polítiques de Muntanya i Litoral de la Generalitat de Catalunya a la doctora en geografia Carolina Martí, que fins fa quatre anys era la directora de l’Institut de Medi Ambient de la UdG i actualment és delegada del rector pel territori i la sostenibilitat de la universitat gironina. Carolina Martí, que forma part del grup de recerca Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge de la UdG, està especialitzada en qüestions relatives a la gestió litoral.

Treball de camp

El treball de camp consisteix a obtenir imatges fotogràfiques cada hora, des de les nou del matí i fins a les set del vespre, en dies laborables i festius, vint dies al llarg de l’estiu, sempre en condicions meteorològiques favorables, en onze platges de la costa catalana que s’han escollit en funció de diferents tipologies: urbanes, semiurbanes, seminaturals o naturals. Així l’estudi es focalitza en les següents platges: la del Borró, a Colera (natural); de la Robina, a Castelló d’Empúries (seminatural); Riells, a l’Escala (urbana); la cala Castell, a Palamós (seminatural); sa Conca, a Platja d’Aro (semiurbana); la cala Sant Francesc, a Blanes (semiurbana); la platja del Cavaió, a Arenys de Mar (semiurbana); la de Malgrat centre, a Malgrat de Mar (urbana); la del Miracle, a Tarragona (urbana); la del Torrent del Pi, a l’Ametlla de Mar (seminatural); la de Buda, a Sant Jaume d’Enveja (natural). Carolina Martí remarca que la tria de les platges és una mostra que ha de servir com a radiografia present de la situació del litoral. En el treball de camp es recullen dades quantitatives i qualitatives, com ara el nom d’usuaris, la seva tipologia, com ara l’edat, el sexe, individual, en grup, quines activitats realitzen, la geolocalització dels usuaris per franges horàries, i també el grau de congestió de la platja en funció dels usuaris i de la superfície útil de platja. A més de les imatges capturades de les cales i platges analitzades, s’inclouen també enquestes efectuades als banyistes.

L’objectiu, assenyala Carolina Martí, és conèixer amb precisió l’afluència i freqüentació dels usuaris de platges i cales durant la temporada de bany, i saber la utilització real de les diferents zones de les platges. La responsable de l’estudi de la UdG destaca que són dades indispensables per a una nova planificació de la zona costanera. “Cal adequar i dimensionar els usos de l’espai litoral cercant l’equilibri socioambiental, entre la preservació dels ecosistemes litorals i les exigències de la demanda turística”, afegeix. Recorda que el turisme de sol i platja representa el 12% del PIB de Catalunya i que la gestió de les platges s’ha basat en l’explotació turisticorecreativa buscant el màxim rendiment econòmic. “Aquesta gestió mercantilista ha desenvolupat un ús massiu de les platges, amb una pressió ingent tant de persones com d’usos diversos que es multipliquen mimèticament a cada platja, generant la seva homogeneïtzació”, assenyala. L’especialista en gestió litoral de la UdG Carolina Martí explica que amb la crisi de la covid-19 s’ha modificat la relació que establim amb l’entorn buscant espais lliures i poc freqüentats. I és aquest context, afegeix, “l’escenari idoni per redissenyar la gestió turisticoterritorial en general”. “En un país on el turisme s’ha convertit en el sector que més riquesa aporta a l’economia i on la principal modalitat turística desenvolupada encara és la de sol i platja, les platges han d’estar a l’avantguarda dels esforços per transformar els espais quotidians en territoris segurs, sostenibles i resilients”, afegeix.

Platja socioambiental

L’explotació turisticoreacreativa contrasta, recorda Martí, amb la inversió que s’hi fa: “Només es fa en el moment que desapareixen.” Martí assenyala tres funcions de les platges: la turisticorecreativa, ecològica de reservori de biodiversitat i la funció protectiva, que és la que s’ha comprovat en època de temporals, quan la sorra ha realitzat la funció de barrera i ha fet disminuir les afectacions als nuclis propers. “Des dels anys cinquanta només hem explotat les platges des de la funció social i econòmica, i l’ecològica i protectiva l’hem menystinguda, fins al punt d’anul·lar-la.” L’especialista de la UdG argumenta així la urgència actual de preservar les platges, al mateix temps que recorda que s’ha de mantenir com un espai de socialització i d’activitat econòmica. Així, aposta per un canvi de model: “No podem tractar la platja com un sorral, com un substrat; s’ha de fer el pas de la platja socioeconòmica a la platja socioambiental.”

LES FRASES

Cal adequar i dimensionar els usos de l’espai litoral, cercant l’equilibri entre la preservació dels ecosistemes i la demanda turística
El context de la covid-19 presenta un escenari idoni per redissenyar la gestió turisticoterritorial
Carolina Martí
delegada del rector pel Territori i la Sostenibilitat de la Udg

Diversificar i personalitzar

En relació amb la idealització “de les platges menorquines”, l’especialista en gestió litoral de la UdG Carolina Martí recorda que no hi ha gaires “fórmules màgiques”: “Quan facilites l’accessibilitat, augmenta la massificació.” També assenyala que les diferents tipologies de platges estudiades tenen aspectes positius i negatius. “A les verges només hi pots arribar en barca o per un sender amb accessibilitat difícil, com a punt negatiu, però es caracteritzen per la seva naturalitat, que és el seu atractiu.” “No és una platja accessible per a tothom”, rebla. Així, Martí defensa una gestió de platges a través de la singularització del seu potencial, en funció de les seves característiques i valors ecosistèmics i els seus usos. Així, les platges, segons la seva tipologia i naturalesa, haurien de rebre tractaments diferents de serveis, de densitat d’usuaris, de protecció d’ecosistemes, de manera que augmentaria la diversitat paisatgisticoecològica, i també turística, ja que atraurien perfils de turistes diferents, i incrementarien els serveis que proporcionarien als usuaris. Carolina Martí considera que les platges i els territoris que siguin capaços d’adaptar-se més ràpidament i intel·ligent al canvi seran les destinacions preferides “d’un turista cada cop més exigent amb la qualitat i la seguretat mediambiental”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Neix Les Voltes Educa pel foment de la lectura i l’educació en català

GIRONA
Festes de la Mercè de Barcelona

“A veure si podem obrir demà”

barcelona
SALVADOR NAVARRO
CIRURGIÀ

“Si alguna cosa puc aportar és la il·lusió”

Sabadell
Una fuita a Tarragona fa pudor fins al Maresme

Una fuita a Tarragona fa pudor fins al Maresme

Tarragona

Comença la vacunació de la quarta dosi contra la covid

L’Hospitalet de Llobregat

Banyoles posa les bases de la nova biblioteca

BANYOLES
Salut

“La salut, el millor capital que hi ha”

GIRONA

La variant d’Anglès estarà enllestida l’estiu vinent

ANGLÈS

El carrer Enric Vincke de Palamós, pendent d’Endesa

palamós