Abans d’acabar el 2023, la llei fixa que tots els municipis de més de 50.000 habitants hauran de tenir una zona de baixes emissions (ZBE). Aquesta primavera, l’Ajuntament de Girona ja en va dibuixar un primer perímetre sobre plànol. I, a finals de juliol, la proposta es va debatre en la taula de treball que integren grups polítics, associacions i entitats. A grans trets, el mapa de la ZBE inclou tot el Barri Vell i el Mercadal, part de l’Eixample Nord (des del Mercat del Lleó fins a Emili Grahit) i Sant Narcís i el barri Devesa-Güell, que queden delimitats pel passeig d’Olot, la frontissa del Güell i el passeig de la Devesa. És dins d’aquest àmbit on es preveu aplicar restriccions per reduir la contaminació, d’acord amb la llei de canvi climàtic i transició energètica que imposa les ZBE.

En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), l’alcaldessa explica que l’Ajuntament no preveu tocar el mapa inicial que va proposar per a les baixes emissions. Durant el debat amb la taula de treball, Madrenas concreta que hi havia posicions tan allunyades (entre els que volien ampliar-lo i els que apostaven per reduir-lo) que el consistori entén que la seva proposta de ZBE ve a ser “el terme mitjà”. “En principi, partirem de la zona que vam proposar, perquè no hi ha hagut consens”, explica. Madrenas recorda que l’àrea de la ZBE en cap cas serà inamovible: “No ens hem d’obsessionar amb el perímetre o amb petits errors que es puguin cometre al principi; ho explorarem per veure què passa.”

Més enllà de l’àrea que abasti la ZBE, també caldrà fixar quines restriccions s’hi apliquen. “Evidentment, el sistema de control serà amb càmeres, però caldrà cercar consensos sobre què és allò que ha de vigilar”, diu l’alcaldessa. Madrenas avança que l’aposta del consistori és que la zona de baixes emissions s’activi amb restriccions toves. “Són mesures que restringeixen els moviments de les persones i també som conscients de les sentències que hi ha hagut en altres ciutats”, diu l’alcaldessa, amb referència al rebombori que ha generat la decisió del TSJC d’anul·lar la ZBE de Barcelona.

“Sabent això, i tenint en compte que la qualitat de l’aire a Girona no és gens dolenta, podem començar de manera tranquil·la; en el nostre cas, ens sembla que és més adequat que no pas aplicar imposicions brutals”, diu Madrenas. “Si tinguéssim uns índexs molt dolents de qualitat de l’aire, que afectessin la salut de les persones, seria la primera que defensaria aquest altre camí. Però, com que no és així, la millor fórmula per a la ZBE de Girona és aquella que sigui ben acceptada per la ciutadania, amb mesures que entengui i comprengui”, afirma l’alcaldessa.