Europa
La crisi climàtica
Vida i turisme en risc a la Catalunya del Nord
Un nou decret de la prefectura manté les fortes restriccions d’aigua a la major part del departament a causa de la sequera
Hi ha el temor que l’ús de les capes freàtiques més profundes faci entrar la sal als municipis de la costa
Entre un 20 i un 25% del consum d’aigua durant els mesos d’estiu prové de la gent de vacances
El mes de maig i la primera quinzena de juny han estat més plujosos que un hivern i un principi de primavera històricament secs a la Catalunya del Nord.
Però això no ha evitat que el prefecte del departament dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, hagi mantingut, en un decret el dimarts passat, les fortes restriccions d’aigua a la pràctica totalitat del territori, que estan en vigor des del 9 de maig i que, ara, es prolonguen almenys fins al 26 de juliol. Les zones més poblades, entorn de Perpinyà i tota la costa, pateixen en primera línia aquestes restriccions i es pregunten pel seu futur pel que fa a l’abastiment, l’agricultura i el turisme. Ho expressa de manera clara l’alcalde d’Elna, Nicolas Garcia, vicepresident departamental encarregat de l’aigua i president del Sindicat Mixt de les Capes de la Plana del Rosselló.
En una conversa telefònica l’endemà del nou decret, es mostra força preocupat per la situació actual, però també pel que pugui passar a mitjà termini. “Si no fem res i arriben dos o tres anys de sequera com aquest, això no és sostenible.”
Comarques de les més pobres
Garcia es refereix a la indústria del turisme i les segones residències, una de les principals fonts d’ingressos d’unes comarques que són de les més pobres de l’Estat francès. “No és sostenible, perquè, un dia o un altre, hi arribarem, i a Argelers hi haurà només aigua salada sota terra”, rebla.
A la Catalunya del Nord, es comptabilitzen uns 30 milions de nits turístiques l’any, 25 milions concentrades sobretot a la costa en els tres o quatre mesos de vacances d’estiu. “Entre un 20 i un 25% de l’aigua que es pren a l’estiu, ve del turisme“, detalla Garcia recordant que “aquest turisme encara no ha arribat”. “Hem de trobar els mitjans d’omplir les capes freàtiques de manera diferent, de tenir un altre sistema de subministrament als pobles”, alerta l’alcalde d’Elna, també amb una part del seu municipi que toca el litoral.
Concretament, el decret de la prefectura manté en el nivell màxim de crisi per sequera cinc de les set conques del departament. Només queda en el nivell menor de vigilància la conca de l’Aude, que porta les aigües de les muntanyes del Capcir cap al departament més al nord. L’Alta Cerdanya, on neix el Segre amb el seu afluent Querol, ha baixat d’alerta reforçada a alerta simple i això permet, ara, regar zones verdes, horts i espais esportius a partir del vespre i de matinada. I omplir les piscines si aquestes s’han construït abans del 9 de maig.
Incendi a l’Albera
Però a les conques del Tet, que travessa el Conflent i el Rosselló, se segueix en el nivell de crisi malgrat que els embassaments de la Bollosa i Vinçà s’hagin omplert amb les pluges de les últimes setmanes. En el cas de la conca de l’Aglí, que travessa la Fenolleda i el Rosselló, la situació encara és pitjor, perquè l’embassament del mateix nom pràcticament és buit. A la conca del Tec al Vallespir, la part de la serra de l’Albera està en alerta reforçada, però, en arribar a la plana i la costa, aquests últims municipis, com ara Elna i Argelers, continuen en nivell de crisi. Això fa que l’aigua per a reg públic pràcticament no es pugui utilitzar, tret de la nit, i en els sectors industrial i agrícola només es pugui fer amb excepcions i de manera limitada. La irrigació està permesa de manera controlada a les àrees d’alerta reforçada, però a les de crisi només pels sistemes de gota a gota o microaspersió perquè no morin les plantes.
“Des del març del 2022 i amb l’excepció del maig del 2023, la pluviometria mensual ha estat deficitària de manera seguida”, exposa el prefecte Furcy en el decret del dimarts passat. “El dèficit, el maig del 2023, és de menys el 30% al Rosselló i del 50% a l’Albera”, quantifica per justificar que es mantinguin els nivells de màxima alerta.
En canvi, recorda Furcy, “les precipitacions a les zones muntanyoses, combinades amb els resultats de les restriccions des del 9 de maig, han permès d’omplir el pantà de Vinçà”. Això possibilita, “fins a mitjan agost, proveir els avions Canadair de la reserva d’aigua del Vinçà”, en cas que es produeixin incendis.
El 16 d’abril, es va declarar el primer gran foc de la temporada a l’Estat francès –amb un miler d’hectàrees cremades, precisament al massís de l’Albera–, que va travessar la frontera.
Actualment, el cabdal del Tet baixa amb 12 metres cúbics d’aigua per segon, però, en plena crisi, el mes d’abril, el prefecte va ordenar que es pogués extreure aigua mentre es mantingués un cabdal mínim d’un metre cúbic.
Tet i Aglí, conques en tensió
D’altra banda, la prefectura reconeix que es constaten “tensions fortes en 26 municipis respecte al subministrament d’aigua potable en les conques del Tet i l’Aglí”.
A l’abril, a la vall de Bulaternera, més avall del Vinçà, quatre pobles amb 3.000 habitants es van quedar sense aigua per beure per l’assecament excessiu d’un pou i, durant unes setmanes, es van racionar sis ampolles d’aigua mineral per persona i setmana.
Aquest tipus de mesures es prenen pel perill que si, en comptes de les capes freàtiques superficials, fins a trenta metres, es continua bombejant de les anomenades pliocèniques, es pugui trencar l’equilibri de pressió entre ambdues i, en les zones més properes de la costa, hi entri aigua salada de forma irreversible.
“En uns mesos de maig i juny normals, a Perpinyà i a Argelers, tres quartes parts de l’aigua que bombegem prové de les capes superficials i l’altra quarta part, de les fondes”, especifica Nicolas Garcia. “Amb la sequera, aquesta proporció s’ha invertit”, prossegueix l’alcalde, recordant que, “habitualment, això passa a l’agost quan hi ha estius molts secs”. Atès aquest risc, Garcia adverteix que “ningú no pot dir a quants metres es pot baixar perquè no entri aigua salada a Argelers”. Més al nord, a Torrelles de la Salanca, això ja ha ocorregut.
Un 66% de capes freàtiques sota el normal
Vicenç BatallaEn la seva actualització de juny, l’Oficina d’Investigacions Geològiques i Mineres (BRGM) francesa situa en un 66% les capes freàtiques de l’Estat francès en uns nivells baixos o molt baixos. Una cosa que va portar el ministre de Transició Ecològica, Christophe Béchu, a manifestar les seves “fortes inquietuds” en zones com ara “la vall del Roine i la regió mediterrània”. De fet, encara que hagi plogut les darreres setmanes, aquesta aigua ja no és tan eficaç com a l’hivern, perquè se la queden les plantes que estan creixent i s’evapora per les altes temperatures. El BRGM assenyala que “les pluges han estat insuficients per cobrir els dèficits d’aquests darrers mesos“ i, com a exemple, diu que al Rosselló alguns punts d’observació “marquen nivells històricament baixos”. De fet, en pluviometria, a la Catalunya del Nord no s’havia observat una sequera tan forta des que el servei meteorològic fa els registres (1959). En l’informe sobre el maig, el servei posa com a excepció de les pluges d’aquest mes el Llenguadoc-Rosselló. “Als Pirineus Orientals, l’índex d’humitat dels sòls superficials indica rècords gairebé ininterromputs des del 22 de desembre del 2022.” I, en relació a les capes de neu, de què els Alps eren deficitaris en un 50% respecte al període 1991-2020, als Pirineus aquest percentatge s’eleva al 75%. Amb un panorama com aquest, no és estrany que hi hagi fins a una vintena de departaments de l’Estat francès amb restriccions d’aigua, també al nord.
