Fa 25 anys que l’emblemàtic bar Prize va aixecar la persiana al barri barceloní de Sant Antoni. El negoci el van posar en marxa els pares de l’actual propietari, Xavi Prize, i va començar sent un bar de menús. Tres anys després, el fill en va agafar el relleu i el local va endinsar-se en el món de la nit. “Vam començar a fer petites actuacions; des del principi hem donat suport a l’oci de barri”, explica el Xavi. El Prize sempre ha tingut la màxima d’oferir cultura de qualitat –“és un dret de tothom”– sense pujar els preus. “El duet de poesia Accidents polipoètics va fer aquí una de les primeres actuacions”, recorda el propietari amb orgull. El Prize mai no ha estat denunciat pels veïns, però sí que ha rebut inspeccions de la Guàrdia Urbana que han acabat amb multes. Unes sancions que ara amenacen el seu futur. El deute amb l’Ajuntament no li permet accedir a les subvencions convocades per ajudar –especialment– els petits locals que programen música en viu i això li impedeix adaptar el bar a la normativa. És un peix que es mossega la cua.

“Al principi, amb una llicència de restaurant tenies llibertat absoluta; podies fer una actuació musical o de teatre i només et marcaven uns horaris. A partir del 2000, però, comencen a canviar les normatives; és llavors quan s’inicia la persecució i arriben les multes”, diu el Xavi, que explica la situació acompanyat d’un client, Marc Folch. La primera sanció va ser de 9.000 euros i la va rebre perquè el bar estava obert fora de l’horari permès. “Abans, si tenies la persiana baixada i no hi havia denúncia dels veïns, t’hi podies quedar amb uns amics; la normativa, però, va canviar i ja no hi pot quedar ningú a dins quan tanques. Jo això ho havia fet durant anys i, de sobte, em vaig trobar que allò que abans era legal ja no ho era”, relata.

El deute del Prize amb el consistori arriba ara a uns 20.000 euros. “Mai m’he negat a pagar, però no tinc els diners. Tampoc puc pagar a terminis perquè l’Ajuntament em demana un aval bancari que no puc obtenir”, comenta. Aquest és l’únic impediment que evita que el Prize accedeixi a les subvencions, uns ajuts que li permetrien insonoritzar el local i adaptar-se a la normativa. Davant d’aquest panorama –i tenint en compte que la Urbana els va advertir que no fessin més actuacions–, el Xavi va decidir fa poc més d’un any deixar de programar activitats. “En fèiem cinc o sis a la setmana: teatre, jams de poesia, blues i petits concerts. Sense cobrar entrada i sense pujar preus”, explica. La caixa del bar se n’ha ressentit. “Si l’Ajuntament no m’ajuda i no trobem un sistema perquè pugui pagar, s’acabarà el Prize”, sentencia el Xavi.

Fins ara, els més beneficiats per les subvencions han estat les sales ja consolidades, com ara l’Apolo o Razzmatazz. “Aquest és el primer Ajuntament que ha posat fil a l’agulla amb el tema de la música en viu i s’ha d’agrair, però a l’hora d’implementar la normativa no han pensat que la majoria dels locals petits –que són els que potencien la cultura emergent– tenen alguna multa pendent perquè no poden fer front als pagaments”, explica el Xavi. El seu bar està molt vinculat al teixit veïnal i associatiu de Sant Antoni –que li dona suport– i la feina que fa en l’àmbit del barri s’ha volgut vehicular a través de l’associació cultural Prize. L’entitat l’han creat el Xavi i clients del bar i, com que està lliure de deutes, la idea era traspassar-li el local perquè el Prize pogués quedar-se al barri. El propietari pensava pagar les sancions a nivell personal, però això tampoc ha funcionat. “No pots traspassar la llicència mentre tinguis multes pendents”, subratlla el Xavi.

Sant Antoni, per tant, corre el risc de quedar-se sense un autèntic bar de barri. “L’ambient de poble que hi havia aquí fa anys s’ha perdut totalment i, quan obri el nou mercat, ja serà la desfeta”, afirma el Xavi. Sant Antoni, efectivament, està de moda, i aquí l’expulsió de veïns a causa de la pujada dels preus del lloguer està a l’ordre del dia. L’essència de barri, doncs, es manté en petits espais com el Prize, que molts clients defineixen com “el bar del poble”. En aquest local, les busques dels rellotges que assenyalen els segons es mouen contra el temps –al revés– i cada racó amaga una història. A les parets del Prize hi ha espai per a un paisatge d’Holanda, però també s’hi pot contemplar el cap d’una iguana –un graffiti en honor al rèptil que va viure durant set anys al bar, Iggy Prize– i llegir un vers de Pablo Neruda. Tot és obra de clients que han volgut deixar la seva empremta al bar. Per alguna cosa deu ser.