Infraestructures i serveis

Els efectes de la sequera

La sequera encareix l’aigua

La majoria d’ajuntaments de la xarxa Ter-Llobregat apujaran tarifes el 2024 arran de l’increment de costos per garantir el servei que ha provocat l’escassetat de reserves

La Generalitat projecta reestructurar el cànon de l’aigua per castigar grans consums i pisos buits

L’augment del 33% del preu d’ATL, d’una o altra manera es farà repercutir en la majoria de factures
Els canvis proposats en el cànon garanteixen bonificacions i gratuïtat a col·lectius vulnerables

La sequera no tan sols posa en greu perill el subministrament per al reg i per a totes les activitats econòmiques i fins i tot domèstiques, sinó que també tocarà la butxaca de la ciutadania. La casuística varia per a cada municipi i cada companyia d’aigües, però la reducció dràstica de les reserves provinents directament de la pluja –sigui dels pantans o d’aqüífers propis– ha obligat a activar en la majoria de casos plans alternatius per garantir o com a mínim allargar el servei –en forma de dessalinització, de regeneració, de perforació de nous pous o de camions cisterna, a banda de les obres de millora de canonades que molts ajuntaments estan afrontant també per reduir les fuites– amb un notable cost suplementari que obligarà la majoria d’ens a carregar-ho en la factura que arriba al consumidor final.

El cas amb més afectació és el d’Aigües Ter-Llobregat (ATL), sistema que avui abasteix 116 municipis de deu comarques, on viuen uns 5,5 milions de persones, la majoria de la població catalana. El consell d’administració va aprovar a l’octubre, amb el necessari vistiplau de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), un augment del 33,7% en la tarifa mitjana per al 2024, que a partir de l’1 de gener passarà de 0,74 a 0,99 euros per metre cúbic. L’ens justificava en una nota que la xifra s’havia mantingut congelada des del 2017, malgrat que en aquest temps l’IPC ha crescut un 21% i també s’han disparat, sense haver-se fet repercutir en el preu, els costos d’energia elèctrica, personal o aprovisionaments de materials i reactius necessaris per al procés de tractament i distribució de l’aigua. Des del 2019, quan el govern va recuperar la gestió pública d’ATL, “la tarifa de l’aigua no s’ha equilibrat als costos que genera”, subratlla la companyia, que recorda que el 2022 el govern ja va decidir mantenir la congelació només per no agreujar la situació de la població en el context inflacionista que es vivia. Ara, tanmateix, els sobrecostos generats també per la sequera fan del tot indefugible l’encariment del servei, ja que per exemple la factura per regenerar i sobretot per dessalinitzar l’aigua és molt superior, per l’alta despesa energètica que implica, que si ve directament d’un pou o un embassament. A més, la pitjor qualitat en origen, a causa de la seva poca abundància, també l’encareix, ja que obliga a aplicar-hi més tractaments previs.

Segons estimava a l’octubre ATL, el 33% d’augment tindria una repercussió mitjana aproximada d’un euro mensual per persona, tot i que en ser només un distribuïdor en alta –no proveeix directament els consumidors, ja que això ho fan en últim terme els ajuntaments i empreses públiques o privades a qui tenen concedida la gestió–, la repercussió real final dependrà de com ho entoma cada municipi en funció de la seva situació, i també de nous criteris com ara les bonificacions socials que molts estan començant a introduir. “Cada ajuntament decidirà com aplica aquesta pujada, si l’assumeix en els seus pressupostos total o parcialment i quin percentatge traslladarà al servei en baixa”, ratifiquen fonts de la companyia consultades ara per El Punt Avui, que indiquen que no s’ha d’informar ATL d’aquesta qüestió, i per tant no tenen un retorn sobre com s’està aplicant la mesura. En el mateix sentit, l’augment pactat a l’octubre incorpora també una nova metodologia de càlcul sobre un dels components de la tarifa, l’anomenada quota fixa regional, que també influirà en fixar els preus domèstics, ja que té en compte els volums d’aigua que els municipis compren a la xarxa d’ATL, i ha de ser un estímul per millorar l’eficiència de les xarxes municipals en baixa.

En tot cas, de moviments en cadena des de llavors ja n’hi ha hagut, i més que n’hi haurà. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que és l’ens que en últim terme regula el servei i les seves tarifes a la regió –cada companyia que hi opera fa una proposta, però en últim terme l’ha d’aprovar el ple del Consell Metropolità, que així ho ha fet per exemple aquesta setmana amb l’actualització de preus a Corbera de Llobregat–, va aprovar fa unes setmanes un augment, que serà aplicable a partir del març, de les tarifes d’Aigües de Barcelona, que dona servei a 23 dels seus 36 municipis, inclosa la capital. I és que a l’increment de preu que li ha aplicat ATL s’hi sumen altres factors propis com l’explotació i el manteniment de plantes com la potabilitzadora de Sant Joan Despí, les inversions singulars que ha d’afrontar en infraestructures per combatre la sequera o la millora que ha fet dels sistemes informàtics per fer front sobretot a l’amenaça en ciberseguretat. En qualsevol cas, en termes absoluts la pujada mitjana aprovada és d’uns 2,5 euros mensuals per a una família tipus de tres membres –uns cinc per factura– tot i que alhora s’ha aprovat una tarificació social –ara mateix s’hi acullen 60.000 unitats familiars, i la previsió és d’arribar a les 100.000– que preveu bonificacions de fins al 100% en cas de petits consums per a famílies amb tots els membres a l’atur, persones que percebin la pensió mínima o altres col·lectius vulnerables. “L’encariment sol ser una mesura impopular però s’han exposat els motius, com és principalment la pujada per part d’ATL, i no hem rebut al·legacions ni cap protesta oficial”, raonen fonts de l’AMB. En aquest sentit, admeten que l’any passat ja van apujar un 4% el rebut després que estigués congelat o fins i tot hagués baixat des del 2015, i recorden que també s’intentarà compensar ara, per exemple, amb una congelació de la taxa de residus, per no augmentar la càrrega per dues bandes alhora. Després que s’aprovés també la nova tarificació per al Prat de Llobregat, ara falten onze municipis de l’àrea metropolitana on s’està pendent d’aprovar les propostes d’actualització –tots tret de Barberà del Vallès depenen d’empreses concessionàries–, cosa que es preveu que es faci en el pròxim trimestre.

Altres fonts consultades d’Aigües de Manresa, per exemple, que gestiona l’abastiment a setze municipis del Bages i el Moianès, assenyalen igualment que la potestat de les tarifes la té cada corporació. “És variable, cada ajuntament ho ha fet diferent, però la majoria han apujat tarifes”, exposen, tot confirmant la tendència general.

Canvis en el cànon de l’aigua

La tarifa final de l’aigua no depèn només del preu que fixa l’ajuntament o operadora de torn en funció del cost del servei, sinó també dels tributs que hi van associats. I per aquesta via el Departament d’Acció Climàtica planeja igualment canvis amb vista al 2024, provocats també indirectament per la sequera, uns canvis que de fet ja es recullen en l’esborrany de la llei d’acompanyament al pressupost que l’executiu té en tramitació interna. Segons han confirmat fonts de la conselleria, així, per a l’any vinent es proposa una “reestructuració” per adaptar el cànon a “la nova situació climàtica que té i tindrà el país”. La idea és clara: es tracta que les persones o entitats que consumeixen “luxosament”, paguin més. “A qui gasta més i sense tenir cura, se li augmenta”, resumeixen. Amb això, si fins ara es bonificava amb un 25% la quota del tram quart, corresponent als grans consumidors, amb el canvi previst es deroga la bonificació. “Però alhora el preu per un consum necessari i imprescindible per ciutadà es manté, i s’afegeixen nous col·lectius a la bonificació/gratuïtat”, ressalten des del departament. En concret, la proposta recull fins a onze grups de col·lectius vulnerables que es poden acollir a exempcions i beneficis fiscals, entre els quals hi ha pensionistes jubilats o per invalidesa, pensionistes de l’assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (Sovi), els que cobren la pensió mínima per incapacitat permanent, receptors de prestacions socials de caràcter econòmic, famílies amb tots els membres a l’atur, persones que reben la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital, o persones i unitats familiars que acreditin que es troben en risc d’exclusió social.

A banda, el govern vol aprofitar els canvis en el cànon per fer aflorar també més habitatge. Així, estableix quatre trams diferents per a la part fixa, a què s’apliquen un, dos, tres i quatre euros mensuals, en funció del consum: en cas que aquest sigui zero, així, s’apliquen quatre euros de recàrrec, amb la idea de castigar els habitatges que fa temps que estan buits, i s’entén que sotmesos a l’especulació.

L’ACM, a l’expectativa.
L’Associació Catalana de Municipis (ACM) també segueix de prop la repercussió de la sequera sobre el món local, i té un apartat específic al seu web on ofereix un model tipus d’ordenança reguladora que aconsella per controlar els consums, però també informació sobre els plans d’emergència del govern i les convocatòries d’ajuts. L’ens, a més, ofereix assessorament als ajuntaments, i fonts consultades indiquen que està rebent força preguntes en aquest sentit. De moment, això, l’ACM evita valorar ni donar consignes generals sobre la tarificació de l’aigua, en espera de reunions pendents amb l’ACA.

Menys captació del Ter, més cost

L’encariment de l’aigua d’ATL no serà un simple fet conjuntural derivat de la greu sequera actual –una situació que d’altra banda tots els experts auguren que serà cada cop més recurrent–, ja que l’1 de gener del 2024 entrarà en vigor l’Acord de la Taula del Ter per a la reducció d’un terç en la captació d’aigua d’aquest riu, dels 135 hm³ anuals actuals als 90. El pacte suposarà una millora de l’estat del Ter i el seu ecosistema, però també obligarà a fer servir més les dessalinitzadores, que tenen una despesa energètica més gran que les potabilitzadores tradicionals. S’incrementa l’ús d’energia, doncs, i a sobre aquesta última també s’encareix, ja que el nou contracte de subministrament d’ATL per al període 2023-2025 recull un augment del 50% del preu del kWh.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Recerca a l'abast de tothom

Barcelona
biologia

Comptar i identificar papallones, un clàssic pioner que encara creix

DEMOGRAFIA i visió per computació

Ajudar els ordinadors a crear una xarxa social dels avantpassats

etnografia

Estudiar els pastors actuals per entendre la ramaderia del neolític

contaminació Acústica

Pla per controlar el soroll de l’oci nocturn a les places de Gràcia

ecologia

Detectius als boscos per calibrar la sequera

LA CRÒNICA

Contenidors i senglars a Montjuïc

oceanografia

Surfistes, bussos i banyistes al rescat del mar

Frederic Bartumeus
Biòleg impulsor del projecte Mosquito Alert

“La ciutadania pot ser a tot arreu”

Blanes