Un dia a l’any per canviar els estereotips del poble gitano
Girona i Figueres celebren aquesta setmana el Dia Internacional del Poble Gitano
Al barri de la Font de la Pólvora són els joves els que han fet la programació d’avui
-
Els joves de l’associació Khetanipe, del barri de Vila-roja a Girona, que han fet la programació dels actes d’avui a Girona JOAN SABATÉ. -
Una activitat sobre la cuina gitana organitzada a Figueres dimecres passat per l’Escola d’Hostaleria Aj. Figueres. -
La Marxa del Dia del Poble Gitano a Figueres Joan Sabaté.
Girona i Figueres són les dues ciutats de la demarcació on aquesta setmana s’hauran pogut veure actes de celebració del Dia del Poble Gitano. Avui és el dia internacional establert per promoure la cultura i la història de la comunitat gitana. La data commemora el Primer Congrés Mundial Romaní/Gitano, organitzat el 1971 a Londres, en què es va instituir l’himne i la bandera gitanos. Girona i Figueres són les dues ciutats que concentren més membres d’aquesta comunitat, i també són les urbs, amb barris com la Font de la Pólvora (a Girona) i Sant Joan (a Figueres), que habitualment tenen més protagonisme en els mitjans amb notícies negatives que es relacionen amb la comunitat gitana. El Dia del Poble Gitano és una oportunitat per a les associacions que treballen en aquests barris per mostrar l’altra cara de la moneda. No hi ha, però, una organització centralitzada de la jornada d’avui, en part perquè la comunitat gitana no està estructurada en òrgans representatius. La programació es fa des del món associatiu, a l’entorn dels actors socials i de les administracions que treballen al llarg de l’any en aquests barris.
Des de l’administració, el pla integral i les polítiques d’atenció al poble gitano de la Generalitat intervenen a Girona i a Figueres amb protocols de mediació que s’activen quan afloren situacions conflictives entre la comunitat gitana i la resta de la població, i també amb línies d’actuació per millorar l’escolarització i l’accés dels joves a la universitat. Des de Girona, però, hi ha la sensació entre els actors socials que treballen als barris que aquestes polítiques es concentren bàsicament a Barcelona.
Marxa i ofrena a Girona
A Girona els actes d’avui estan organitzats per l’associació Khetanipe, del barri de Vila-roja. Al migdia hi haurà una fideuada popular al centre cívic Onyar (al pavelló en cas de pluja) i a les tres de la tarda s’ha previst la Marxa Gitana, des del centre cívic fins al riu, on es farà una ofrena floral per commemorar l’holocaust i es llegirà un manifest en defensa de la cultura i la llengua gitanes.
A Figueres, on avui no hi haurà cap acte, la celebració va arrencar dimecres passat amb una programació de les entitats i l’Ajuntament: s’hi ha tractat la cuina gitana (amb l’Escola d’Hostaleria), la dansa, el cant i les activitats esportives. A Figueres la marxa commemorativa es va fer ahir, i la programació es tancarà demà amb una tertúlia gastronòmica a l’Escola d’Hostaleria.
LA DATA
LES FRASES
L’educació com a eina per superar els tòpics i trencar el sostre de vidre
Pau LanaoEl 1990, a Udine, Angelo Levàcovitx, tractant de cavalls i patriarca d’una de les comunitats romanís (gitanes) de la regió del Friül-Venècia Júlia, em va explicar que, en aquell moment en què determinats paios intentaven convertir el color de pell i els costums en un greuge, ell creia que l’educació i la pedagogia no tan sols ajudarien a superar els estereotips que hi havia envers la seva comunitat, sinó que impulsarien els seus membres a trobar nous horitzons. Aquesta tesi, que no és nova, la va defensar dijous a la tarda Jelen Amador, gitana filla de la Zona Franca, llicenciada en dret i doctora en sociologia, que va explicar, al centre cívic Onyar i en el marc dels actes de celebració del 8 d’abril, una història de convicció i fermesa davant les dificultats i finalment d’èxit. No va passar per alt ni les complicacions que ha hagut d’afrontar el seu poble al llarg de la història –materialitzades en paraules com ara persecució, malfiança (de la societat) i holocaust– ni la situació que viu actualment una comunitat que té bona part dels seus membres atrapats en la pobresa i la marginació. Malgrat tot, però, és optimista, i converteix la seva experiència en exemple: relata que el seu avi recollia ferralla, que és filla d’un pastor evangèlic i que és la primera noia de la família que va anar a la universitat, en concret a la Pompeu Fabra, on va haver d’afrontar no tan sols el fet de ser l’única de la seva comunitat que accedia als estudis superiors, sinó també les desconfiances atàviques per fer entendre als que l’envoltaven que l’educació era l’únic camí per vèncer l’aïllament i la marginació. Convertida en un referent per als nois i noies gitanos que volen trencar motlles i superar l’aïllament imposat tant per als romanís com per als benpensants, Amador ha treballat per millorar la visibilitat i la participació social d’una comunitat que ha d’apostar per l’educació per trobar respostes que l’ajudin a tenir més oportunitats, a promoure la inclusió i a millorar la situació en àrees com ara l’habitatge, la salut i el mercat laboral. És el repte principal.
“Girona també és gitana; hi falta aquesta presència”
E.C
Àngel Fernández Plantón, més conegut com El Nene, és educador social als barris de la Font de la Pólvora i Pont Major, a Girona. Ho fa com a voluntari. Ha treballat com a dinamitzador cultural i ha impulsat la creació de l’associació Khetanipe, que organitza els actes del Dia del Poble Gitano avui a Girona.