Indignació general i rectificació per l’externalització dels rastrejadors
Salut ha adjudicat a dit el seguiment dels contactes dels malalts de Covid-19 a una filial de Ferrovial per 17,6 milions
Vergés estudia revertir el contracte pel clam en contra
Sense haver superat encara la crisi sanitària de la Covid-19, el Departament de Salut s’ha vist atrapat en un altre fangar per l’adjudicació del seguiment dels possibles contactes de persones contagiades amb Covid-19 a una filial de l’empresa Ferrovial. La concessió s’ha fet a dit, gràcies a l’estat d’alarma, per un import de 17,6 milions d’euros i ha revoltat els professionals sanitaris, que ahir van expressar el seu rebuig de manera unànime en una reunió amb la consellera Alba Vergés, a qui van demanar una rectificació. La titular de Salut, segons fonts presents en la trobada, va afirmar que no tenia ni la possibilitat ni la voluntat de fer-ho, malgrat que les veus en defensa de la sanitat pública s’intensificaven al seu voltant. Fins i tot s’hi van sumar la portaveu del govern i la seva pròpia formació, ERC. Davant tanta pressió, Salut va anunciar al vespre que ja treballava “per revertir el contracte i tenir una alternativa millor i al més aviat possible”.
Inicialment, Salut justificava la mesura d’externalització pel fet que l’empresa triada ja tenia experiència –actualment gestiona l’atenció telefònica de Salut al 061– i aclaria que l’alt volum del contracte correspon a una previsió de màxims, pressuposant el pitjor escenari de la pandèmia i la necessitat de contractar un alt volum de personal. Així ho va explicar Vergés en privat als representants de les principals associacions de metges i infermeres del país, perquè públicament no va badar boca. I això que la pressió per rectificar va ser intensa.
La portaveu del govern, Meritxell Budó (JxCat), va instar Vergés a “escoltar” la comunitat mèdica i obria la porta a “modificar” la decisió, una petició que feia amb més contundència la portaveu del PSC, Eva Granados: “Volem saber per què Salut només vol dedicar 4,5 milions a reforçar l’atenció primària, que és on hi ha d’haver recursos, i externalitza aquest servei”. La líder dels comuns, Jéssica Albiach, s’hi afegia recordant també que Salut pagarà més de 43.000 euros per cada pacient que la sanitat pública hagi derivat a una UCI privada, mentre que la CUP va presentar una moció al Parlament que insta la Generalitat a rescindir de manera “immediata” el contracte. Les crítiques a la decisió de Vergés li van arribar fins i tot des de casa seva. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, defensava que l’externalització s’havia efectuat “correctament i per raons d’emergència”, però hi afegia que “a ERC no li agrada aquest contracte i prefereix que el servei es gestioni des de l’àmbit públic”. Finalment, doncs, la responsable de Salut va claudicar i al vespre fonts del departament van confirmar que ja es treballa a revertir el contracte i trobar una fórmula alternativa.
De fet, els responsables de l’atenció primària ja s’havien ofert per fer les tasques de detecció, notificació i seguiment dels contactes de les persones que han donat positiu per coronavirus per evitar que la pandèmia s’estengui. “Si ara ho estava fent la primària i ho estava fent bé, el més lògic era que es continués fent així i es demanés si calia fer alguna mena de reforç”, assenyala Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi de Metges.
LES FRASES
Girona i Catalunya central avançaran cap a la fase 3
Salut ha demanat al Ministeri de Sanitat que dilluns vinent només avancin a la fase 3 les regions sanitàries de Girona i la Catalunya Central. Així doncs, si res no canvia durant aquesta setmana, l’àrea metropolitana de Barcelona i Lleida seguiran una setmana més en fase 2. Tampoc no avançaran a la fase 3 les comarques del Garraf i l’Alt Penedès, que s’han tornat a integrar a la regió metropolitana sud i, per tant, s’habilita la mobilitat en aquesta zona.
Els responsables de la desescalada, doncs, mantenen la línia de precaució i no acceleren el procés de desconfinament, en contra del que s’havia especulat i malgrat que alguns dels indicadors que es fan servir per valorar el canvi de fase són més favorables a l’àrea metropolitana que no pas a Girona. És el cas de la incidència de casos per cada 100.000 habitants o la taxa reproductiva efectiva, que avalarien un canvi de fase a Barcelona si no fos per l’elevada densitat de població i la major dificultat de rastrejar els contactes d’un infectat.
