Companyies eqüestres
La companyia de Felice Ferroni i la de Gil Vicente Alegría i la seva esposa Micaela Ramírez Martínez, una amazona de fama mundial, van portar a Girona la passió per la doma dels cavalls
En el llibre Indalecio Prieto, socialista y español, Octavio Cabezas explica que, quan 1888 es va morir el pare del qui seria líder socialista, la seva mare, Constancia Tuero, va posar una pensió al número 14 del carrer del Rosal d’Oviedo on, segons l’autor, «els únics clients eren uns artistes de circ, els Ferroni, dinastia de gimnastes que van fer una mala temporada i, encara que van reconèixer el deute, no van poder pagar, i van acabar d’arruïnar definitivament la vídua i el seus fills». L’anècdota podria passar com l’apunt d’un panegíric si no fos perquè la companyia acrobàtica Ferroni era una de les habituals de Girona i el circ eqüestre dirigit pel patriarca, Felice, una de les atraccions més apreciades en una ciutat que xalava amb les acrobàcies i sempre va rebre amb els braços oberts l’arribada de la companyia Alegria, comandada per Gil Vicente Alegría, nascut a Lisboa i amant de totes les disciplines que, juntament amb la seva esposa, filla de la Rioja, Micaela Ramírez de Alegría, una amazona de fama mundial, el 21 de maig del 1879, va obrir a la plaça Catalunya el seu primer circ estable batejat com Circ Eqüestre Barcelonès. L’espectacle, que va viatjar a l’Estat francès, a Itàlia i a la majoria de les capitals espanyoles, va fer més d’una estada a Girona, prestigiat com estava per la fama dels seus artistes. Entre d’altres, va treballar amb els pallassos Tony Grice, Anatoli Durov, els ícars Schaeffer, la troupe dels Hanlon Volta i el domador de lleons Julius Seeth i, el 1886 i per primer cop a Catalunya, va presentar un home bala que sortia disparat per agafar-se a un trapezi. A més, es va inventar «la gran batuda», un exercici arriscat executat per artistes com ara Briattore i Mariano que saltaven per sobre de qualsevol obstacle, per exemple, uns elefants. L’edifici del Circ Eqüestre Barcelonès es va demolir el 29 d’octubre del 1895 i fins al 8 de maig del 1897, la companyia no va poder tornar a treballar a Barcelona acollit a les instal·lacions del Teatre Tívoli del carrer Casp.
Els diaris de casa nostra La Nueva Lucha i el Diari de Girona recollien que el circ Alegria, primer dirigit per Gil Vicente Alegría i després per la seva esposa, feia estada al teatre circ Jardins de Novetats de la plaça Marquès de Camps. En les cròniques es pot llegir que el debut del 1897 va ser un èxit important dels «artistes del Circ Eqüestre de Barcelona» quan van actuar i presentar els treballs que van resultat admirables: «Els aplaudiments de la nit de dijous van ser constants i es van mantenir tant amb els equilibris del trapezi, amb l’escala musical, amb l’home serpent, amb els difícils salts mortals fets amb el trampolí anglès i altres perillosos exercicis». No deixa de cridar l’atenció, que com recollia La Lucha el 18 de març del 1903, «la jota aragonesa, ballada per 14 artistes de la companyia» captivés «d’entusiasme el públic».
Braus
A part de les curses amb toreros, la plaça de braus de Santa Eugènia va acollir moltes espectacles de circ, en especial de les companyies eqüestres i acrobàtiques, com ara la de Luis Agustini, que, ja el 1899, dos anys després de la seva inauguració, oferia exercicis amb cavalls i pantomimes amb un os, entre d’altres. A la imatge en placa de vidre, del 1910, una escena de les primeres curses de braus celebrades a la plaça de Girona, en què es veuen el torero i l’animal, en moviment.