Ciència

El pròxim objectiu, assolir la sobirania tecnològica europea

Una part del MareNostrum 5 es destinarà a investigar com ser autosuficients per construir el seu successor

El MareNostrum 5 tindrà una vida útil de cinc o sis anys de producció científica. Després, hauria de ser substituït pel MareNostrum 6 i fer un nou salt endavant en la capacitat de càlcul. Ara bé, l’objectiu del Barcelona Supercomputing Center és, d’acord amb les directives europees, que el MN5 contribueixi a assolir la capacitat per construir el MN6 sense haver de dependre dels condicionants que imposen les grans empreses tecnològiques del sector. D’aquesta manera es deixaria de ballar al so que s’imposa des dels Estats Units o l’Àsia, on hi ha les principals potències en supercomputació, i s’assoliria una sobirania tecnològica que la pandèmia ja ha demostrat que és del tot necessària.

“Creiem que ha arribat el moment de deixar de comprar la tecnologia i començar a construir-la. Volem ser capaços de dissenyar xips, màquines, sistemes operatius i tot el que calgui per ser independents tecnològicament del que ens ofereix l’exterior”, confirma e director d’Operacions del BSC, Sergi Girona.

De fet, per avançar en aquesta línia, el director del Barcelona Supercomputing Center, Mateo Valero, ha signat diferents acords milionaris amb companyies tecnològiques per fomentar la investigació en aquest camp. Però no és l’única via d’innovació tecnològica. El BSC també està implicat en el disseny dels futura computació quàntica. Ja té garantida una primera màquina gràcies a un projecte estatal i aspira a construir-ne una segona per a Europa.

Com se’n gestiona l’accés?

Atesa l’excepcionalitat d’infraestructures com el MN5, accedir a un supercomputador tan potent és el somni de qualsevol científic que necessiti accelerar els seus càlculs. Per això la gran majoria de les hores de computació es gestionen mitjançant concursos competitius i van a parar als projectes més interessants o més alineats amb les directives de qui en gestiona l’ús, que es distribueix en funció de la inversió feta en l’equipament.

En el cas del MN5, el 50% del capital l’ha posat la Unió Europea, que disposarà de la meitat del temps de funcionament del computador. Un altre 36% correspon a l’Estat (on també s’inclou l’aportació de la Generalitat) i en menor mesura també hi tindran accés Turquia (9%) i Portugal (5%).

Tot i l’aparent major dificultat per als investigadors catalans per accedir a temps de càlcul, els experts recorden que, a banda de ser molt ben considerats pels programes competitius estatals i europeus, el fet que els càlculs passin a ser molt més ràpids també els afavorirà perquè es podran acceptar més projectes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dani Jiménez: “En els més de 20 anys que fem experiments en públic mai s’ha produït cap incident”

girona

Elena Manresa, XXI premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Econòmica

Benvinguts a Pagès arrenca avui amb 10.000 inscrits

BARCELONA

Cinc cursos d’una escola de la Bisbal, sense classes per les pluges

la bisbal d’empordà

Crearan una zona taronja per aparcar dotze hores a Girona a un preu reduït

girona
societat

Pel transport públic

Txot’s i Enjoy It obriran a la plaça Independència

girona
Més de 200 assistents al Sopar dels Miralls

Més de 200 assistents al Sopar dels Miralls

girona

Les dificultats econòmiques, principal maldecap pels barcelonins

BARCELONA