Noves curacions esperonen la investigació contra el VIH

El “pacient de Düsseldorf” és com els metges i científics es refereixen, sense vulnerar la seva privacitat, a un home que el 2008 va ser diagnosticat amb la infecció pel VIH en aquella ciutat alemanya i que ahir va ser presentat com el tercer cas de curació que hi ha al món. Un consorci internacional de recerca per trobar una cura contra el VIH coordinat per IrsiCaixa ha certificat que aquest pacient fa quatre anys que no té cap rastre del virus a l’organisme gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare al que va ser sotmès per combatre una leucèmia.

En detectar-li el VIH, com marquen els protocols el pacient de Düsseldorf va iniciar el tractament antiretroviral, que va permetre controlar la infecció i reduir la quantitat de virus fins a nivells indetectables a la sang. Quatre anys més tard, el 2012, l’home va tenir el càncer a les cèl·lules del sistema immunitari i li van haver de fer un trasplantament de cèl·lules mare. En casos tan singulars com aquest es busca que procedeixin d’un donant amb una mutació concreta (només present en un 1% de la població) que evita la producció d’una de les portes d’entrada del VIH a les cèl·lules i, per tant, dificulta la progressió de la infecció.

Més de 5 anys després del trasplantament i superades dues recaigudes de la leucèmia, el pacient es va estabilitzar i l’equip investigador va consensuar retirar-li de manera supervisada el tractament antiretroviral contra el VIH. El seguiment durant 44 mesos ha permès certificar que l’home, que ara té 53 anys i un bon estat de salut, està curat.

“No hem detectat cap rastre de virus a la sang ni als teixits del pacient. Tampoc hem vist cap resposta immunitària característica d’un rebrot viral. Les seves defenses no estan activades envers el VIH perquè no s’han de defensar contra el virus”, explica Maria Salgado, investigadora de l’Institut Germans Trias i Pujol a IrsiCaixa i coautora de l’estudi que ahir va publicar la revista Nature Medicine.

Per tant, l’equip científic ha pogut descartar la presència de reservori viral, que és el que provoca la cronicitat de la malaltia. Malauradament, també descarta que aquest trasplantament pugui ser una via per tractar les infeccions per VIH. “No és una estratègia aplicable a la majoria de persones perquè comporta un alt risc en l’execució, però obre la porta a noves investigacions i manté oberta l’esperança que una curació pel VIH és possible”, indica Salgado.

Abans d’aquest cas, ja s’havia certificat la curació dels anomenats pacients de Berlín i de Londres, i en conferències científiques també s’ha presentat la remissió del VIH de dos pacients més als EUA. Tot plegat reactiva l’esperança dels científics que lluiten contra aquest virus. Com que l’estratègia del trasplantament de cèl·lules mare és molt agressiva i no és escalable a la resta de la població, ara es busquen estratègies per introduir la mutació CCR532 amb teràpia gènica, tal com explica Javier Martínez-Picado, investigador d’IrsiCaixa codirector del consorci IciStem, que ha donat a conèixer la nova curació.