“Al nostre cos no li convé anar canviant l’hora”

A àmbit individual, l’endemà ens tocarà anar a dormir a una hora que encara no tindrem son i haurem de dinar a una hora que encara no tindrem gana. Evidentment, hi haurà gent que ho notarà més i d’altra que ho notarà menys, però per a la majoria de persones, hauran de passar uns dies perquè s’hi puguin habituar.

Com a cronobiòloga no jutjo quin horari és millor. La meva feina estudia el funcionament del rellotge intern, i el que no va bé de cap de les maneres és anar canviant l’hora. Aquest seria el meu punt principal.

Aquí entrem en debat amb moltes coses. Jo crec que seria millor mantenir l’horari d’hivern. No ho dic pensant en els mesos d’estiu, sinó pensant en l’horari d’estiu en els mesos d’hivern. És a dir, què passaria entre les 8 h i les 9 h del matí si tinguéssim l’horari dels mesos d’estiu.

Exacte. A primeres hores del matí els mesos d’hivern estaríem a les fosques. Per aquest motiu considero que és l’horari d’hivern el més adequat. D’aquesta manera, evitaríem el canvi d’aquesta matinada.

Segur que sí, però això ja ho veurem amb el temps. Des del punt de vista biomèdic cada cop som més conscients que aquesta alteració ens està afectant. A més, cada vegada es té més en compte el manteniment de la salut de les persones. És per això que crec que sí que s’acabarà establint un horari fix.

És una part del nostre cervell. És a dir, són un conjunt de neurones que estan situades a l’hipotàlem i que fan que tot el nostre organisme mantingui un ritme de 24 hores en totes les seves funcions. Hi ha unes hores en què les funcions són màximes i unes altres en què són mínimes. Nosaltres no som iguals al matí que al vespre en cap de les nostres funcions, ni en l’humor, ni en la temperatura, ni en la pressió arterial, etc.