Tenen clar que es guanyarien molt millor la vida fent d’advocades, que els jutjats estan saturats i hauran de patir, dia rere dia, la manca de personal i recursos i també que la imatge de la professió que volen exercir està actualment molt desprestigiada, però malgrat tot estan fent un esforç titànic per aconseguir complir el seu somni. Asseguren que és cent per cent vocacional. Cèlia Ros, nascuda a Mataró fa 25 anys, aspira a ser jutgessa perquè li agrada molt estar en contacte amb la gent i no tolera “les injustícies”. Els últims anys de la carrera de dret, que va cursar a Esade, va veure que el que més l’atreia era la figura de qui “podia decidir”. “De la manera més humil i justa possible”, deixa clar. “Pots ser molt bon advocat, però, al final, la decisió no és a les teves mans, aquest poder no en el sentit de magnitud sinó de justícia és el que més em cridava l’atenció i el que em va fer decantar cap aquí”, reflexiona.

És la mateixa motivació de Lorena Cristóbal. Té 26 anys, és d’Igualada i tot i que el seu pare és advocat i, per tant, ho tingui encara més fàcil per apostar pel sector privat, també vol ser jutgessa. “A batxillerat ja tenia clar que el que més m’agradava eren els judicis i, sobretot, la perspectiva de decidir jo el més correcte en cada cas.” Després d’estar tancada a casa tres anys i mig preparant-se la matèria –onze volums de gairebé 400 planes cadascun, amb un total de més de 300 temes–, la Lorena va aconseguir aprovar les oposicions i ja està estudiant a l’escola judicial del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ubicada a Barcelona, tots els que han passat les oposicions han d’estar-hi dos anys per acabar-se de formar i fer pràctiques (allà on triïn).

A la Cèlia li queda una mica més. Està preparant-se les oposicions i es tornarà a presentar a la primera prova el mes d’octubre. En el test inicial de l’any passat, el que marca l’inici dels exàmens i fa la primera selecció, es va quedar a les portes: a 0,7 punts de la nota de tall. La Cèlia té l’ajuda dels formadors del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat. El centre té un programa per ajudar a preparar les oposicions i aquesta mataronina va ser una de les quinze seleccionades en la convocatòria en la qual es va presentar. Compta amb l’ajuda de preparadors oficials, un preu molt més ajustat perquè rep una subvenció i suport complementari com ara sessions per aprendre a gestionar l’estrès. La Cèlia valora molt l’ajuda econòmica però sobretot el suport que rep –organitzatiu, acadèmic i moral– gràcies al programa. “Jo estudiava vuit hores al dia i ara deu, és com una jornada laboral; el cervell és un múscul més i s’entrena”, relata.

La Lorena diu que va disfrutar molt de la carrera però també les oposicions, tot i ser molt dures: “L’objectiu era donar-ho tot, no hi havia l’opció de rendir-se.” Tot i això, reconeix que va ser “una bogeria, l’últim any i mig gairebé no tenia ni un dia lliure: estudiar, dinar, estudiar, sopar i dormir era l’únic que feia”. Coneix de primera mà “històries tràgiques d’opositors que suspenen la quarta prova, la final [els exàmens s’allarguen durant gairebé un any] dues i tres vegades i entren en autèntiques depressions”, assegura.

A la Lorena li agrada molt l’àrea penal i de família, “sectors delicats, on pots contribuir molt a protegir els drets dels ciutadans”. A la Cèlia li crida l’atenció també l’àrea penal. Sobre el futur, aquesta mataronina sap que les condicions laborals que es trobarà no són les més apetitoses, però no la desincentiven: “Conec molts bufets d’advocats que abusen dels becaris, els jutjats poden estar saturats però almenys pots prendre el control de la situació i si tens la sort d’acabar en un bon jutjat te l’acabaràs fent teu.”