Un de cada tres adolescents fa un ús addictiu del mòbil, segons un informe d’Unicef
Un 31% dels enquestats està connectat més de cinc hores al dia i sis de cada deu dormen amb el telèfon
Creix la pràctica de compartir contingut sexual i el contacte amb desconeguts i dos de cada deu pateix ciberassetjament
Un de cada tres adolescents fa un ús problemàtic i addictiu d’internet i les xarxes socials, generalment a través d’un mòbil que rep de mitjana entre els 10 i 11 anys i que possibilita pràctiques potencialment perilloses, com compartir material sexual, ciberassetjament, videojocs o apostes en línia.
Són dades de l’informe d’Unicef L’impacte de les tecnologies per a la relació, informació i comunicació (TRIC) en la infància, que han presentat en roda de premsa el responsable d’educació de l’ONG a Espanya, Nacho Guadix, i la coordinadora a Catalunya, Quima Oliver.
L’ús de la tecnologia suposa una aportació transcendental tant des del punt de vista social com emocional per a un adolescent (4 de cada 10 es connecten per no sentir-se sols) i els ajuda a trobar alegria, diversió i tranquil·litat.
Però alhora aquestes tecnologies possibiliten pràctiques perilloses, com l’addicció als videojocs, a apostes en línia, ciberassetjament o exposició a contingut eròtic o a propostes sexuals d’adults.
L’informe d’Unicef, elaborat a partir d’una mostra de 50.000 alumnes d’ESO de 265 instituts de l’Estat (d’11 a 18 anys), alerta del potencial addictiu d’internet i les xarxes socials.
Així, estima que un de cada tres alumnes d’ESO (uns 600.000 estudiants) podrien presentar el que es defineix com a “ús problemàtic”, no només per la freqüència i intensitat, sinó també per l’alt grau d’interferència en el dia a dia dels joves i les seves famílies.
El 31 % està connectat més de cinc hores al dia entre setmana i la meitat també supera aquest temps diari durant el cap de setmana
En concret, en els videojocs un 3,1 % dels estudiants d’ESO (especialment nois) ja pateixen una addició i un 16,7 % addicional podria estar començant a desenvolupar problemes, per la qual cosa, en el seu conjunt, serien 400.000 els alumnes afectats (un de cada cinc).
Xifres inferiors però no menys preocupants són les dels menors que juguen o aposten diners en línia, que serien aproximadament el 10 % dels adolescents, amb el risc que acabin convertint-se en ludòpates.
L’informe constata que les pràctiques de compartir contingut sexual a través de xarxes socials (conegut amb el nom de ’sexting’) són cada cop més habituals, ja que el 42 % admet que algú li ha enviat alguna vegada missatges d’aquesta índole.
El 26,8 % reconeix que ha estat algú dels seus contactes qui li ha enviat fotos, imatges o vídeos personals de caràcter eròtic o sexual (sexting passiu) i el 8 % admet que han enviat ells mateixos el contingut (sexting actiu), mentre que les pressions per compartir aquest tipus d’imatges pròpies és superior (11,4 %).
Més de la meitat dels adolescents reconeix que ha acceptat o contactat amb desconeguts a les xarxes socials, però el més greu és que el 21 % ha quedat presencialment amb persones que ha conegut per internet.
Proposicions sexuals
Així mateix, un de cada deu assegura que algun adult li ha fet alguna proposició sexual per internet o xarxes, situacions que són més proclius en hores nocturnes, quan alguns joves segueixen sense desconnectar-se del mòbil: gairebé 6 de cada 10 adolescents dormen amb el seu telèfon i 1 de cada 5 es connecta a la nit.
Si bé la taxa de víctimes d’assetjament escolar estimada és del 33,6 %, la de ciberassetjament se situaria en un 22,5 % i, en aquest cas, és més elevat el percentatge de víctimes que també protagonitzen agressions (11,8 %) que el de víctimes pures (10,7 %).
Així, segons Unicef, a internet el més habitual és assetjar i ser assetjat, sense que de vegades els autors o les víctimes siguin conscients: només el 3,3 % dels adolescents creu que pateix assetjament i el 2,2% ciberassetjament.
Els nens i nenes reben el seu primer mòbil a edats primerenques, entre els 10 i 11 anys de mitjana, coincidint amb el canvi de l’escola a l’institut, i en la immensa majoria dels casos tenen accés habitual a wifi a casa o dades en el telèfon.
Unicef ha alertat de l’escàs nivell de supervisió dels pares, ja que només el 29 % posen límits a l’ús d’internet, i per això l’ONG ha llançat una campanya per animar els progenitors a establir una relació de confiança amb els seus fills per acompanyar-los en l’ús de les tecnologies, per així convertir-se “en el seu major influencer”.
