Aires de Colometa

Quan la Colometa ballava amb en Quimet a l’envelat de la plaça del Diamant, a 200 metres escassos, a la veïna plaça de la Revolució, ningú hi havia excavat encara amb presses un lloc on refugiar els veïns del barri de les bombes feixistes. Després, la gracienca més famosa de totes, sorgida de la ploma de Mercè Rodoreda, sí que va conèixer la pols, la por i la mort de la guerra. Aquell horror va ser tan gran que se n’han escrit novel·les, reals com la vida mateixa, i n’han quedat massa traces, una de les quals es podrà visitar amb motiu de la festa major de Gràcia, per primer cop amb recorreguts guiats per personal expressament preparat.

Els espais del refugi antiaeri de la plaça de la Revolució, que al seu temps van estar plens de nens, vells i moltes Colometes de carn i ossos temoroses que els passés el pitjor, obren aquests dies per ser visitats prèvia reserva, que cal fer efectiva en una taula que s’ha posat a la plaça del Dimanat a aquest efecte. Nom, dia i hora de la visita i el pagament de tres euros per persona són els requisits indispensables. Passada la festa, la descoberta de l’espai es podrà continuar fent demanant hora al correu electrònic del Taller d’Història de Gràcia, l’encarregat de gestionar les visites. L’accés al refugi es fa per la planta -4 de l’aparcament que hi ha a la mateixa plaça i les primeres visites ja es van començar a fer ahir.

Quan sonaven les sirenes que avisaven de l’arribada imminent dels avions carregats de bombes, els graciencs que corrien al soterrani de la plaça de la Revolució tenien tres punts per accedir-hi. Aquest és un dels trets diferencials d’aquest refugi, on només s’ha conservat un 5% de l’estructura original. Es tracta de les estances que complien amb la missió de farmàcia i de farmaciola. S’hi veu encara una petita pica per rentar-s’hi, un banc d’obra al llarg del mur, un armari encastat, un quadre elèctric i quatre forats a la paret per falcar-hi els braços d’una llitera, per si de l’exterior hi arribava algú que necessités atenció mèdica.

Acabat el conflicte bèl·lic, el refugi de la plaça de la Revolució es va tancar. La plaça també va perdre el nom, pel de “la Unificación”, i la Colometa i tantes altres gracienques van perdre massa coses que mai més van recuperar, i va tocar fer el cor fort i agafar-se a la vida perquè els infants no en tenen la culpa, de les guerres que no han fet ells. Van ser altres graciencs, els que van venir després, els que van reivindicar la necessitat de recuperar per al barri aquest espai, perquè fer memòria és indispensable. Ser i saber qui s’és, més enllà d’envelats i músiques que endolceixen les nits d’agost.