La Selva i la Garrotxa, les comarques que creixen més

La Selva és la comarca de Catalunya que ha crescut més en nombre d’empadronats en l’últim any, amb una variació del 3,11% respecte de l’any anterior. La població de la comarca ha passat dels 177.542 habitants empadronats l’any 2022 als 183.055, de l’any que s’acaba de tancar. No és casualitat, doncs, que el padró reveli que el municipi de Lloret de Mar està entre les poblacions que han registrat un increment percentual d’empadronats més alt de l’últim any, d’entre els municipis de més de 2.000 habitants.

Lloret de Mar ha crescut en aquest últim any en 2.618 persones (dels 38.941 habitants als 41.559), segons el padró. Es tracta d’una variació del 6,72%. Si es té en compte el creixement des de l’any 2000 fins ara, la variació del nombre d’habitants de Lloret de Mar és del 107,33%. De les 20.045 persones empadronades l’any 2000 s’ha passat a les 41.559 de l’any passat.

La variació d’habitants de la comarca de la Selva des de l’any 2000 és del 58,3%, de manera que s’ha passat dels 115.648 habitants als 183.055 empadronats aquest últim any. Les altres dues comarques amb un augment més gran en aquests 23 anys són el Gironès, que ha crescut un 49% (dels 135.482 persones de l’any 2000 a les 201.884 de l’any passat) i l’Alt Empordà en què la variació de la població ha estat d’un 45,1% en aquest temps (dels 101.028 habitants l’any 2000 als 146.552 amb què s’ha tancat l’any 2023).

A la Garrotxa la variació interanual és del 2,7%. La població empadronada l’any 2022 era de 59.750 habitants, mentre que el 2023 ha crescut fins als 61.365. En els tres últims anys, el creixement ha estat del 4,68%.

Des de l’any 2000 a la Garrotxa hi ha 13.901 persones més empadronades, ja que ara s’ha arribat fins a les 61.365 (47.464 l’any 2000). En el període de l’any 2000 al 2023, una sola comarca de la demarcació, el Ripollès, ha experimentat un descens de població. La caiguda del nombre de persones empadronades ha estat de l’1,6%, de manera que l’any 2000 el Ripollès tenia 26.121 habitants mentre que l’any passat eren 25.692.

A tot Catalunya han estat dues les comarques que han perdut habitants en aquests últims 23 anys. La que més, la Terra Alta, on la variació de la població en el període 2000-2023 ha estat del -5,95%. Els 12.189 de l’any 2000 han quedat reduïts als 11.472 actuals. L’altra, les Garrigues, precisament l’única comarca que ha perdut empadronats en aquest darrer any. La variació en el període 2000-2023 ha estat del -2%, ja que ha passat dels 19.011 empadronats de l’any 2022 als 18.887 d’aquest últim any.

Tornant a la variació de població en els dos últims anys, diversos municipis costaners de les comarques gironines han encapçalat les pujades poblacionals. Tenint en compte poblacions de més de 2.000 habitants, Platja d’Aro (Baix Empordà) ha crescut un 6,9% d’empadronats en només 12 mesos, i ha passat d’11.757 habitants a 12.566. Lloret de Mar (Selva) té un 6,7% de persones registrades més; mentre que l’1 de gener del 2022 en tenia 38.941, un any després va passar a tenir-ne 41.559. En aquest període, la ciutat va empadronar uns 1.500 refugiats ucraïnesos, segons va transcendir al febrer.

Entre els municipis de les comarques gironines que cauen més percentualment destaca Crespià, al Pla de l’Estany, que ha perdut en un any un 12,32% d’habitants. Ha passat dels 276 del 2022 als 242 de l’any passat.

A escala de tot Catalunya, els que més baixen percentualment respecte de l’any passat són la Quar (Berguedà), amb un 15% de caiguda, i Cava (Alt Urgell), amb gairebé un 14%. D’entre les poblacions de més de 2.000 habitants, és Flix (Ribera d’Ebre) la que cau més significativament, amb un 2,4%, seguit de Juneda (Garrigues), amb un 2,3% i, a les comarques gironines, Llançà, a l’Alt Empordà, amb un 1,4% (dels 4.905 habitants el 2022 als 4.839 de l’any passat).