TONI SOLÉ
TÈCNIC DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE BITLLES I BOWLING
«Competeixes contra tu mateix»
Presideix el Club de Bitlles Siuranenc d'Horta, treballa a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling i ha publicat un llibre sobre la història d'aquest joc.
– Com es va apassionar per les bitlles catalanes?
– «Els pares d'un amic meu tenien casa a Siurana, al Priorat i hi anàvem de vacances. Allí era tradicional jugar-hi per la festa major, i ens hi vam aficionar. Després vam saber que a Barcelona també hi havia jugadors i vam tirar endavant el nostre club.»
– Què és el que li agrada d'aquest joc?
– «El contacte amb la gent. A més, competeixes contra tu mateix, més que contra els altres. Aquí ningú et pot trencar la jugada ni tampoc et pot defensar ningú: quan tires, ets tu contra tu i, si l'altre ho fa millor, et guanya... A més, és un joc a l'aire lliure, molt tranquil...»
– I per què la federació?
– «Com que era un joc tradicional, cada poble jugava a la seva manera i cada lloc creia que el seu era el joc més tradicional de tots. La diversitat és bona, però també està bé poder organitzar competicions, i per fer-ho possible, calia homologar les normes, el material. L'any 1991 es va aprovar el reglament amb què juguem. Tenim sis lligues territorials, a més de la lliga nacional, el campionat de Catalunya i la copa Generalitat.»
– Ha anat a més, el nombre de jugadors?
– «Tenim 127 clubs federats, 2.300 llicències i previsió de seguir creixent. Heu de pensar que aquest joc pràcticament estava en camí de desaparèixer, només es jugava en pobles petits. Els clubs han fet una feinada impressionant per tornar-lo a ensenyar i molts joves s'hi han tornat a interessar.»
– Què necessiten?
– «Disposar d'espais adequats per jugar amb comoditat, on la gent hi pugui desar el material...»
– Els equips?
– «Poden ser mixtos. I hi poden jugar des de nens de deu o dotze anys fins a avis de més de vuitanta.»
– Hi ha rivalitats entre clubs?
– «Sí, si que n'hi ha.»
– I estrelles?
– «Diuen que en aquest joc la sort hi influeix bastant, però et puc dir que hi ha jugadors, jugadores i equips molt difícils de guanyar.»
– Encara aposten?
– «Oficialment, no. Però sabem que hi ha qui s'hi juga el vermut...»
