SOBRE BITLLES
A fer bitlla!
I evitar fer llenya: és l'objectiu d'un joc amb DO Catalunya
En un mateix equip hi poden jugar nens de 10 i 12 anys i persones de 80
Les bitlles catalanes són un joc tradicional que consisteix a llançar un bitllot (una mena de bitlles més petites i robustes) contra sis bitlles situades a certa distància i fer-les caure totes menys una. D'aquesta jugada, la millor, se'n diu «fer bitlla», en canvi, tombar-les totes és «fer llenya».
De casa
El primer document que deixa constància de la pràctica de les bitlles al nostre país data de 1376 i es va localitzar a Torroja del Priorat. Segurament, però, l'invent d'aquest joc senzill, d'habilitat i punteria, es deu remuntar a temps immemorials.
De fet, era un joc de carrer molt estès i habitual. A Ponent i a les Terres de l'Ebre en diuen birles. I es poden trobar moltes variants de partides, tantes, quasi, com llocs on es juga. I no s'ha d'oblidar que els homes s'hi jugaven alguna cosa més que quedar guanyadors: el joc ràpid es prestava a fer apostes. Aquest va ser l'argument que va esgrimir la dictadura franquista per prohibir jugar-hi.
En sentit invers
Aquesta prohibició va suposar la pràctica desaparició del joc. A finals dels anys setanta només es jugava a pobles petits que havien mantingut la tradició d'organitzar partides per la festa major o el diumenge de Pasqua. Però, igual que amb la resta de cultura popular, amb la transició es va engegar un procés de recuperació, que encara continua. L'abril de 1982 s'organitza el primer campionat local de birles a Rasquera. Les Terres de l'Ebre promouen campionats i al final dels vuitanta es funden els primers clubs a Barcelona, gràcies a gent que, en moltes ocasions, havia descobert el joc en petits poblets. Aquells clubs barcelonins aposten per federar-se, s'impulsa la redacció d'un reglament que permeti organitzar competicions i s'inicia una gran feina de difusió. De manera que Barcelona, que havia importat el joc, es converteix en exportadora, i en aquest sentit invers aconsegueix implicar-hi molta gent jove. Un exemple d'aquest procés podria ser Mont-ras (on s'han fet aquestes fotografies): una entitat cultural va organitzar una visita a un club de bitlles barceloní, que els va transmetre el cuquet i, en poc temps, al Baix Empordà ja hi ha 180 persones que estan jugant a bitlles.
Altres aficionats han preferit seguir jugant «amb una filosofia diferent de la de la federació, amb un esperit més cultural», explica Joan Llorens, del Grup de bitlles de Colldejou. Aquest poble, i vint més de la demarcació de Tarragona, formen la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles/Birles, amb calendari i ritual de competicions propi, que inclou un bon esmorzar.
Paràbola
Per jugar a bitlles cal més habilitat que força. El jugador llança el bitllot, en un moviment que dibuixa una paràbola i té tres oportunitats per deixar dempeus només una peça. Com en tot, sembla que hi ha persones amb una habilitat especial, com la Remei Farré, que en el seu primer any al club Siuranenc d'Horta s'ha convertit en la millor jugadora de la lliga de Barcelona: «M'agrada molt. No ho he aconseguit mai, però de nit somio que aconsegueixo els 90 punts d'una partida!» Sembla que aquest joc atrapa...
