Creixement, prestigi i, ara, l'excel·lència

La Universitat de Lleida és la més antiga de Catalunya i gairebé de l'Estat. Va néixer per privilegi reial el 1300, i després de més de 700 anys ha tornat a reviure i ha assolit ara una segona joventut després de dues dècades des de la seva “reinstauració”.

En aquest nou període ha crescut d'una manera espectacular, ha assolit prestigi, sobretot en determinades branques acadèmiques i de recerca, i ara busca la seva excel·lència gràcies a l'acord amb les universitats de la Rioja, Saragossa i Navarra, i el campus d'excel·lència Iberus, que tot just acaba de néixer. La Fundación Conocimiento y Desarrollo va situar la UdL el 2009 la primera de l'Estat en docència, i l'índex internacional Scimago la va situar el 2010 en cinquena posició a l'Estat en recerca i primera en investigació estatal en la branca de ciències de la vida.

Tot va començar el 1991 amb una comissió gestora presidida per Víctor Siurana, germà de l'aleshores alcalde, Antoni Siurana, un dels principals impulsors de la UdL juntament amb el president Jordi Pujol. Precisament, Pujol rep avui el doctorat honoris causa per aquesta “reinstauració” de la UdL fa vint anys.

El 1993 es van celebrar les primeres eleccions a rector, que van permetre a l'edafòleg Jaume Porta dirigir la universitat. Un mandat que va aconseguir revalidar fins al 2003. Aquell any va ser rellevat pel cirurgià Joan Viñas i aquest any comença el seu rectorat l'historiador Roberto Fernández.

Amb aquests quatre rectors s'han construït quatre campus, ben imbricats en el teixit urbà de Lleida gràcies a la intensa i dedicada col·laboració municipal. A més, la universitat lleidatana ha estat clau en la creació de noves eines d'èxit com ara el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, l'Institut IRB Lleida de recerca biomèdica i l'agència de promoció econòmica Globalleida.

Va néixer amb 27 titulacions i ara en té 32, després de l'adaptació al pla Bolonya, i més de 40 màsters. Pel que fa al nombre d'alumnes, en suma uns 10.000, amb creixements d'entre 500 i 1.000 alumnes en els últims dos cursos, tot i que encara per sota dels 12.000 que va tenir el curs 1999/2000. Canvis demogràfics i d'estudis han provocat aquestes pujades i baixades, però els nous estudis de les enginyeries de l'edificació, d'electrònica, la biomedicina i la biotecnologia, a més de la carrera de veterinària, compartida amb la UAB, han permès revifar el volum de matriculacions.

La UdL és fruit de la fusió de les set facultats que la UB, la UAB i la UPC tenien a Lleida, com a delegacions. Però medicina i enginyeria superior d'agrònoms encara són els grans reclams, per prestigi, docència, recerca i certa exclusivitat en alguns àmbits. Aquesta singularitat és la que constantment es reivindica per evitar la duplicitat d'estudis universitaris a Catalunya i per evitar que les grans universitats barcelonines copiïn titulacions d'èxit de Lleida que li donen la seva raó de ser.

El pla estratègic de la UdL, que ara es renovarà, ja preveu que l'agroalimentació i la biomedicina continuïn com a puntals. També caldrà veure què passa amb el centre de Lleida de l'INEFC, que la Generalitat estudia integrar a la UdL. Igualment, es buscarà treure més rendiment, en tots els nivells, de les titulacions i centres de les anomenades lletres o humanitats, que en els últims anys han crescut amb nous equips d'investigació en l'àmbit de la història o la història de l'art. Així, es volen implantar les noves titulacions de psicologia, fisioteràpia i turisme.

Aquest futur immediat també implica mantenir alumnat, professorat i grups de recerca amb els mateixos o amb menys diners. “Necessitem el capital humà que tenim i que no marxi”, afirma el rector Fernández, i afegeix que han de “fer els possibles per captar més ingressos” en vista d'una retallada del 22% dels ingressos de la Generalitat en els últims dos exercicis. Fernández posarà damunt la taula una reorganització per fer de la UdL una institució més àgil i eficient en la captació de recursos. I tot això sense inversions, perquè el govern català també deixarà sota mínims aquest capítol.