Revàlida universitària per a Tarragona, Lleida i Girona
Les universitats de Girona, de Lleida i Rovira i Virgili compleixen 20 anys amb el repte de fer-se un lloc en l'excel·lència
Han estès els estudis superiors a més població, han “fet ciutat” i formen part de la recerca nacional
Universitat de Catalunya. Aquesta marca d'estudis superiors no està reconeguda ni existeix formalment, però ara que el marc universitari europeu fa funcionar cada cop més el sistema universitari català com un conjunt en xarxa, s'ha demostrat la viabilitat i encert d'haver creat les universitats de Girona, de Lleida i Rovira i Virgili fa vint anys. Sense els tres centres, el sistema quedaria ara coix, més enllà de les dificultats que, per la retallada, tenen.
Les ciutats de Girona, Lleida, Tarragona i Reus serien ara ben diferents si el 1991 no s'haguessin creat els tres centres. Més enllà de l'efecte locomotora en l'àmbit de la recerca -en alguns cassos acullen laboratoris punters a l'Estat- i el suport al teixit empresarial local, les universitats van permetre accedir al coneixement superior a una part de la població força allunyada de Barcelona. El govern de Jordi Pujol va posar en marxa les tres universitats amb l'adjectiu “perifèriques”. Amb els anys, han perdut aquest adjectiu barceloní –l'any 1991 només hi havia universitats al voltant de Barcelona– i han esdevingut universitats “nacionals”, defineix amb rotunditat el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà. Tot i les especificitats, “el repte de les tres universitats és el mateix que a la resta de centres superiors catalans: l'excel·lència”, avisa Castellà.
Els objectius de “mantenir les actuals àrees de coneixement, especialitzar-se en algun àmbit de recerca i col·laborar amb les altres universitats per oferir estudis conjunts i no duplicar esforços” formen part de la revàlida universitària que tots els centres superiors públics han de superar els pròxims anys, assegura Castellà, “no només aquests tres”.
L'aniversari no hauria, però, de deixar de banda que a Catalunya encara hi ha massa duplicitats de titulacions. Més que doblar estudis, un dels problemes és doblar professorat. Compartir el cos docent és una de les assignatures pendents de les universitats públiques catalanes, que tot just ara comencen a fer una gestió conjunta en alguns àmbits. Però tampoc s'ha d'oblidar que el ministeri recomana a altres autonomies reduir universitats, i exposa Catalunya com a model de sistema a seguir.