universitat rovira i virgili
Territorial per definició i internacional per projecció
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882-Perpinyà, 1949). La universitat va adoptar el nom de l'escriptor, periodista, historiador i polític teoritzador i difusor de la causa nacional catalana en comptes d'una identificació geogràfica i, per tant, es va crear sota la idea “d'una universitat que no té por a la distribució”, comenta el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Francesc Xavier Grau. “És el model d'un país en xarxa en el qual es distribueix la generació de riquesa i de coneixement”, assenyala, convençut de la transcendència global –acadèmica, social i econòmica– que ha suposat la implantació de centres universitaris al territori. Un aspecte que ho constata és que, com remarca Grau, “a través d'aquestes universitats s'han format titulats en alguna àrea del coneixement a la qual, potser, no haurien pogut accedir” amb les facultats centralitzades a Barcelona.
En dues dècades, a la URV s'han titulat més de 30.000 joves i s'hi han doctorat 1.150 persones. Ha desenvolupat una universitat completa amb estudis en pràcticament totes les àrees del coneixement –42 titulacions de grau i 49 màsters, el 50% dels quals són interuniversitaris– i ha generat coneixement científic de qualitat, mesurable, amb
un impacte i una producció que la situa en la franja superior del rànquing d'universitats de tot l'Estat espanyol.
Pol del coneixement
Una trajectòria d'èxit que s'encamina a fer la transició de l'entorn acadèmic al pol del coneixement de la Catalunya del sud. La URV –que, per llei, té una definició territorial i que és, per definició pròpia, de recerca i, per tant, internacional– té l'oportunitat de desenvolupar el programa estratègic en aquestes dues línies per mitjà del Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS).
La Rovira i Virgili ha configurat la regió del coneixement a través de l'agregació de centres de recerca, centres tecnològics, hospitals i empreses. Ho ha fet en cinc àmbits prioritaris –química i energia, nutrició i salut, turisme, enologia i patrimoni i cultura–, que coincideixen amb els sector productius i que són el motor econòmic de la zona. És a dir, ha identificat les àrees temàtiques prioritàries amb la realitat socioeconòmica de l'entorn en què està implantada. Per gestionar el CEICS s'ha creat l'associació Pol del coneixement amb una vintena d'institucions i la col·laboració d'una setantena d'organismes. El CEICS acull uns 650 investigadors i s'hi desenvolupen projectes d'R+D per un valor de trenta milions d'euros. Les activitats de transferència (universitat i entorn socioeconòmic) superen els cinc milions d'euros anuals.
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha identificat el model com un exemple de bona pràctica d'implantació social i territorial i per aquest motiu la URV ha presentat en diferents fòrums internacionals com ha creat una xarxa amb les institucions i els organismes socioeconòmics. Val a dir que, d'altra banda, la universitat pren part en la vida culturals dels municipis de Tarragona per mitjà de les oficines d'extensió universitària que ha obert arreu del territori.
Arribats a aquest punt, es confirma que el curs del vintè aniversari està en la línia d'una estratègia d'èxit, treballada en els darrers deu anys. Tot i així, pot ser que l'aniversari passi a la història pels efectes de la crisi que han tocat de ple el capítol d'ingressos de la universitat pública.
