L’Ajuntament de Banyoles adquirirà l’edifici on hi ha el molí dels Paraires, a la placeta de Sant Pere, i l’obrirà al públic. En l’últim ple municipal es va donar llum verd a unes modificacions del pla general i del pla especial del nucli antic que faran possible el traspàs de propietat, així com el condicionament de l’edifici. Per a l’adquisició, el consistori compta amb els 33.000 euros que ha rebut recentment per la venda d’una finca. En una primera fase, es deixaran les velles instal·lacions a la vista (ara hi ha una paret que el tapa), s’hi col·locarà un plafó explicatiu, es milloraran les condicions de seguretat de l’interior (hi ha parts que estan malmeses i resulten perilloses) i s’organitzaran visites guiades, en el marc d’un projecte general de reivindicar els recs i les activitats que han generat al llarg dels segles, segons explica el regidor d’Urbanisme, Albert Tubert.

Com que des de fa dècades ni el rec ni els mecanismes es poden veure des del carrer, el molí dels Paraires és un patrimoni desconegut per a la majoria dels banyolins. Construït sobre un salt del rec Major, apareix esmentat per primer cop en un escrit de 1337, però és molt probable que ja funcionés des de feia força temps. La primera vegada que s’esmenta amb el nom de “molí dels paraires” és el 1685, en la Concòrdia de les Aigües de l’Estany (el document que converteix el llac i els recs en bé comunal). Durant un temps se’l va conèixer també com el molí de la Victòria. Se sap que a finals del segle XVIII era un molí fariner i que també va servir per generar energia a la fàbrica de fideus que hi havia al costat.

Fins ben entrat el segle passat, funcionava amb una roda hidràulica i la bassa corresponent estava, en part, a cel obert. Quan els fabricants de fideus van substituir la roda per una turbina, van tapar del tot el recinte, que fins avui s’ha aprofitat com a magatzem. A la banda de ponent s’ha conservat un arc de pedra d’origen medieval. Des de l’interior de l’edifici, a nivell de la placeta, es pot accedir a un altell de cairats de fusta i doblat de maó, així com a la part baixa del salt d’aigua, que fa uns 4 metres. També es pot observar el rec Major, que des d’aquest punt va seguint placeta de Sant Pere avall, cobert per una volta. En un lateral de la canalització, s’hi observa una vorera que permet resseguir el rec caminant.