Girona és la demarcació catalana on ha augmentat més la densitat de població

Salt és el municipi gironí amb la densitat més alta, amb 4.444 hab/km², i Albanyà amb 1,51 hab/km², la més baixa

Les comarques gironines i, per extensió, Catalunya es podran considerar territoris densament poblats o no segons amb quins altres es comparin. D'entrada, la densitat de població mitjana de Catalunya de 229,4 habitant per quilòmetre quadrat és superior tant a la mitjana espanyola de 90 hab/km² com a la de la UE, de 114,8 hab/km².

Si es pren com a referència aquesta dada, la demarcació de Girona supera de poc la mitjana europea. Malgrat això, el que és inqüestionable és que els últims s'han produït canvis importants a causa, principalment, del fenomen migratori, que ha estat més fort que en altres zones. Això explicaria, en part, que les comarques gironines siguin les capdavanteres en el creixement de la densitat de població.

Des de principis de segle, l'augment a les comarques gironines ha estat del 29%, seguit pel 28,4% de Tarragona, el 16,6% de Lleida i el 12,6% de Barcelona, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Si es va enrere en el temps i es pren com a referència el 1986, la densitat de població gironina ha augmentat un 49,4% (de 82,9 hab/km² a 123,9 hab/km²), igual que a Tarragona i molt per sobre del 19,7% de Lleida i el 17,2 de Barcelona.

La Selva, al capdavant

Per comarques destaca el comportament de la Selva que des del 2001 ha augmentat un 40% la densitat de població (de 117 a 165,5 hab/km²) i és la segona comarca catalana amb un major augment, després del 56% registrat al Baix Penedès. A la part oposada trobem el Ripollès, que no només és la comarca menys densament poblada sinó que en comparació amb el 1986 ha anat a la baixa [vegeu el gràfic]. No obstant això, entre el 2001 i el 2008 va tenir una lleugera recuperació (va passar de 26,9 a 26,8 hab/km²).

El descens de densitat només s'ha produït a quatre comarques més: el Barcelonès, el Pallars Jussà, el Priorat i la Terra Alta. Malgrat tot, el Barcelonès es manté com la comarca més densament poblada de Catalunya amb 15.447,6 hab/km², a anys llum de la que ocupa el segon lloc: el Baix llobregat, amb 1.609,5 hab/km². En tercera posició hi trobem el Vallès Occidental amb 1.478,8 hab/km².

El panorama canvia considerablement quan es tracta d'analitzar les dades per municipis, ja que en aquest cas la densitat es dispara. El rànquing dels municipis més densament poblats l'encapçala Salt, amb 4.444 hab/km², seguit a molta distància per Girona, amb 2.424 hab/km², segons dades de l'Instituto Nacional de Estadística. Els deu primers llocs del rànquing els completen Figueres (2.242 hab/km²), Blanes (2.186 hab/km²), Banyoles (1.641 hab/km²), Castellfollit de la Roca (1.506 hab/km²), Sant Feliu de Guíxols (1.364 hab/km²), Palamós (1.270 hab/km²), Hostalric (1.147 hab/km²) i Olot (1.131 hab/km²). A la part contrària, entre els municipis amb la densitat més baixa hi ha en primer lloc Albanyà, amb 1,51 hab/km². També destaca Queralbs (2,04), Susqueda (2,46), Toses (2,59), Setcases (3,38), Sales de Llierca (3,64), Cabanelles (4,24), Beuda (4,45), Gombrèn (5,48) i Espolla, 6,67

3
vegades més car.
El cost públic de manteniment d'una urbanització de cases adossades és tres vegades més alt que si es tracta d'un bloc de pisos, segons les dades del llibre La ciudad de baja densidad, de la Diputació de Barcelona. El manteniment de l'enllumenat i de la xarxa d'aigua i el clavegueram és dues vegades més car amb una baixa densitat, i el manteniment de la urbanització i la neteja dels carrers és quatre vegades més car. Així, el cost de la urbanització de cases adossades és el triple de car que el d'un bloc, mentre que el cost per habitatge i any és set vegades més alt en un escenari de baixa densitat.
1,8
vegades més d'aigua.
La despesa per consum d'aigua d'una família en una casa adossada és 1,8 cops més alta que el d'un bloc de pisos, segons el llibre La ciudad de baja densidad. La calefacció i la llum és 1,3 vegades més cara a la casa, mentre que el cost per la necessitat d'haver d'usar el transport privat és 2,5 cops més car. El cost privat pel manteniment de la urbanització és dos cops més car. Hi ha estudis que conclouen que el cost de viure en un espai amb una densitat de població baixa és 6,5 cops més car que en una densitat normal. La densitat ideal és entre 50/60 habitatges per hectàrea.

La mala fama històrica de l'alta densitat

La densitat de població té moltes connotacions negatives tant si és per excés com per defecte. Si és per excés, té una mala fama històrica, ja que s'associa al caos i a la congestió, fins a relacionar alta densitat amb viure malament. Així es manifesta el doctor del departament de geografia humana de la UdG, Joan Vicente, que puntualitza que al món acadèmic el debat gira al voltant dels problemes de la baixa densitat, i més concretament del major cost que té el model de cases unifamiliars enfront dels pisos. Entre els aspectes negatius del model de baixa densitat hi ha el fet que implica un major cost del sòl, obliga els ciutadans a invertir més temps en desplaçaments i té un cost energètic més gran. Un estudi va posar de manifest que els serveis públics costen sis vegades més quan hi ha una densitat de població baixa. Per exemple, un fanal dóna llum a vint persones en una situació d'una densitat mitjana, mentre que en una densitat baixa en la mitjana és de cinc persones.

El cost de la baixa densitat

Vicente insisteix que la baixa densitat és cara i que actualment el debat tant a Europa com als Estats Units gira al voltant d'això. Admet que les poblacions densament poblades també tenen altres problemes, principalment socials, però adverteix que els ciutadans només són conscients d'això i no tant dels costos de la baixa densitat. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va redactar un seguit de criteris sobre planejament territorial que ja apunten algunes de les idees entorn del debat sobre la densitat de població. El punt quatre fa referència a la necessitat de moderar el consum de sòl i després d'admetre que seria irreal creure que no caldrà ocupar més territori a causa de les perspectives de creixement demogràfic i de les noves infraestructures, s'assegura: «Els plans territorials hauran de fomentar, directa o indirectament, la utilització eficient de les àrees urbanes i, en el seu cas, la renovació i rehabilitació dels teixits urbans.»

VICENÇ CAMPASSOL ALCALDE D'ALBANYÀ

«Tenim el risc de desaparèixer»

anna viñas
–Albanyà és el municipi gironí que té menys densitat de població. Què li sembla?
–«Som un municipi petit i això té molts avantatges, com ara la pau o la tranquil·litat, però també algun inconvenient perquè tenim el risc de desaparèixer.»
–Els últims anys ha perdut població?
–«No, al contrari. S'han empadronat unes vint persones més, però la població cada vegada és més envellida i correm el risc que el poble quedi sense ningú. Tanta tranquil·litat és arriscada.»
–Amb quines limitacions es troben?
–Tenim molt pocs equipaments. Som conscients que no podem demanar una piscina o equipaments esportius, ni tan sols una escola que es va tancar fa uns deu anys. Tenim servei mèdic només dos dies a la setmana, però hi ha altres serveis necessaris.»
–Quines són les seves demandes?
–«Sobretot, tenir un local social per poder fer teatre, cinema..., per a la gent gran, que és qui té més dificultats de mobilitat. Un greuge important és que no tenim depuradora.»
–És un poble que està ben comunicat?
–«No, només hi ha un autobús que arriba al poble des de Figueres tres dies a la setmana i la població gran que no té cotxe es troba molt limitada.»
–Hi ha problemes de convivència?
–«Tenim un territori de 94 km², tenim molt d'espai i la gent no es molesta, però falten espais de trobada sobretot per a la gent gran, que es queda molt tancada a casa.»
–Li agradaria que el municipi creixés?
–«Som un poble petit i aquest és el seu encant. La majoria de veïns es dediquen a la ramaderia i a la pastura, i per poder fer-ho, el poble no pot créixer gaire més.»
–I el paper dels veïns, quin és?
–«Hi ha persones que decideixen tornar a viure aquí, hi ha gent que des de fa molts anys té una casa de segona residència i s'estima Albanyà, però també hi ha propietaris de masos que els deixen caure, hi ha molts boscos molt abandonats i això també és un perjudici per al poble.»
JOAN BOADA REGIDOR DE SERVEIS TERRITORIALS DE SALT

«Som hereus de la construcció dels setanta»

anna viñas
Salt és el municipi que té més densitat de població de les comarques gironines.
–«Tenim molt poca extensió, només 6 km², i 3 són deveses. Tots els habitants es concentren en els altres 3 de nucli urbà.»
–Creu que el fet de ser un poble amb tanta densitat té més inconvenients?
–«És cert que la població queda molt concentrada en un territori petit, però hi ha altres municipis que encara tenen més densitat en el nucli urbà que nosaltres. Intentem oferir la mateixa qualitat de serveis que altres municipis.»
–Troba a faltar més equipaments i serveis?
–«L'alta densitat no és un problema. Donem una gran varietat de serveis en comparació amb altres municipis amb una població similar. Nosaltres els oferim perquè tenim Girona molt a prop i ens hi volem igualar perquè no hi hagi un greuge entre ciutadans, tot i que tenim pressupostos molt diferents.»
–Quina repercussió té per als ciutadans?
–«És evident que, en haver-hi més concentració, hi ha més dificultat per prestar els serveis i, sobretot, hi ha més problemes de convivència.»
–Els conflictes veïnals són d'ara?
–«No, quan es van començar a construir els primers blocs de pisos, als anys setanta, la gent ja deia que portaria molts problemes entre els veïns. Ara tenim el gran repte de gestionar tota la problemàtica que es deriva de la població nouvinguda.»
–El planejament urbanístic ajuda a reduir els problemes de densitat de població?
–«Sí. Som hereus de la construcció dels anys setanta. Es van construir molts edificis i es van fer bé perquè aguanten, però hi va haver una mala planificació dels serveis comunitaris i veïnals perquè es van fer carrers estrets, sense parcs i zones verdes, sense pàrquings... Ara treballem per esponjar zones.»
–Quines són les mesures que s'han pres?
–«S'ha iniciat el pla local d'habitatge. S'han començat a fer obres d'esponjament en carrers molt carregats, s'han construït parcs i zones verdes i s'ha reduït la sobreocupació en alguns pisos.»

Meranges, a 1.540 metres, el poble més alt

Gairebé la meitat dels municipis gironins, 106, estan a menys de 100 metres d'altitud, és a dir a gairebé el mateix nivell del mar. Un total de 45 municipis més es troben a una altitud d'entre 100 i 200 metres; 33, entre 200 i 600 metres; 14, entre 600 i 1.000; 21, entre 1.000 i 1.500, i un, a més de 1.500, Meranges, que es troba a 1.540 metres i que de fet és el municipi més alt de Catalunya. A les comarques gironines després ja segueix Toses, a 1.444 metres d'altitud. A tot Catalunya gairebé 400 municipis es troben a una altitud de 200 a 600 metres i 357 més estan per sota dels 200.

Catalunya té menys densitat que Bèlgica

La densitat de població de Catalunya és menor a la de Bèlgica i els Països Baixos, que tenen una superfície semblant. Bèlgica té una densitat de 350,4 habitants per km² i els Països Baixos de 485,3 hab/km². Si la comparació es fa per nombre d'habitants, el de Catalunya és semblant al de Suïssa, 7,5 milions, i Bulgària, 7,7 milions. Però els supera clarament en densitat, ja que aquesta és de 188,8 hab/km² a Suïssa i de 69 hab/km² a Bulgària. Quant a altres països europeus, a Alemanya és de 230,4 hab/km², a Dinamarca de 133,8 hab/km², però de 63,7 hab/km² a Irlanda i de 85,6 hab/km² a Estònia.

Un territori ocupat per boscos

El territori gironí està ocupat per boscos que sumen 316.032 hectàrees, segons dades del 2007 de l'Idescat. També hi ha 60.024 hectàrees de secà i gairebé la meitat, 32.634, de regadiu. Pel que fa al sòl urbanitzat, que inclou el sòl urbà, l'urbanitzable i l'ocupat per infraestructures, comprèn 35.925 hectàrees, menys que les 39.646 de l'any 2001. La comarca de la Selva és la que té més sòl urbanitzat: 8.729 hectàrees contra les 6.651 del 2001. En segon i tercer lloc hi ha l'Alt i el Baix Empordà, amb la diferència respecte a la Selva que la superfície urbanitzable ha baixat en relació amb el 2001.

Castellfollit de la Roca no arriba a 1 km²

Més de la meitat dels municipis gironins, 120, tenen una superfície de menys de 20 km²; 76 fan entre 20 i 50 km², i 27, entre 50 i 200 km². Entre els que tenen el terme municipal més ampli hi ha Albanyà, Arbúcies, Camprodon, Santa Cristina d'Aro, les Llosses, Torroella de Montgrí, la Vall de Bianya i la Vall d'en Bas. Entre els municipis més petits destaca el cas de Castellfollit de la Roca, que té un terme de menys d'un quilòmetre quadrat i que, a més, està entre els deu primers amb més densitat de població, tot i que té molts menys habitants que la resta de municipis del rànquing.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nou episodi en la guerra per les terrasses

Barcelona
El millor camp per on córrer
crònica

El millor camp per on córrer

Memorial sota els pantans

Barcelona
Societat

L’Ajuntament de Badalona no paga i l’únic centre públic d’acollida tancarà

Badalona
SOCIETAT

Creen la comissió del Pacte per la Ronda de Dalt que decidirà els usos en el tram cobert

barcelona
Societat

Mor el periodista José Antonio Sorolla

Renovaran sis depuradores i col·lectors a tres urbanitzacions

TERRASSA
MEDI AMBIENT

Comencen les actuacions prèvies per a la restauració ambiental del meandre de Flix

FLIX
trànsit

L’enxampen a 195 km/h en una carretera limitada a 90

Ciutadilla