Els vells circs europeus
L’arribada de les grans companyies vingudes de l’Estat francès i Alemanya va canviar la manera d’entendre l’espectacle i corprendre uns espectadors fascinats pels pallassos i les feres
Les dificultats econòmiques que l’Estat francès i Alemanya van travessar a conseqüència de la Primera Guerra Mundial van propiciar que alguns dels circs més importants vinguessin a casa nostra. Així tenim que, el 1924, ens van visitar el Gran Circ Royal de França de la família Prin i l’Hagenbeck. El primer va venir a mitjans de març, i es va instal·lar a la plaça existent al carrer del Carme, i el segon, a començaments d’octubre, i va alçar veles al cor de la Devesa.
Rere la marca Hagenbeck s’amagava realment el circ Palisse, que havia decidit canviar de nom per fer la seva segona gira per l’Estat espanyol. Una presència important que va canviar la forma i la manera d’entendre el circ a casa nostra. Enfront de les raquítiques dimensions de les carpes autòctones, el circ Palisse oferia grandiloqüència i embadalia uns espectadors que omplien a vessar cada representació. L’èxit va aplanar moltes dreceres i va obrir la porta del país a moltes altres companyies europees. El bon ull per als negocis d’Alexander Palisse, pallasso i mim nascut el 1876 que va tenir una certa popularitat a casa nostra després d’actuar tres temporades al Tívoli de Barcelona amb el nom Tonto Palisse, el va convertir en un empresari d’èxit. Acabada l’estada catalana, va tornar a l’Estat francès i, el 1904, es va casar amb Arienne, filla d’Ernest-Germain Grenier, propietari d’un el teatrí ambulant en què oferia innovacions de fotografia, rajos X i cinematògraf. L’11 de desembre del 1911, fent societat amb el seu sogre, va obrir un primer circ a Mons (Bèlgica), un recinte humil que va ser la llavor d’un gran imperi que el va portar arreu d’Europa i, el 1922, a l’Estat espanyol. El 24 de desembre d’aquell any, va debutar a Barcelona i va iniciar una llarga gira que el va portar a València, Múrcia i Madrid –ciutat on va fer una representació a benefici del domador espanyol Félix Malleu a què va assistir la reina Maria Cristina amb la infanta Maria i el príncep d’Astúries– i, després de passar per Granada, Còrdova i la Corunya, entre el 4 i el 9 d’octubre del 1924 es va instal·lar a la plaça de les Botxes, on els gironins van poder gaudir tant de la immensa col·lecció –32 ossos polars, 10 tigres, 12 lleons, 10 ossos bruns, 5 elefants, 42 cavalls, 22 ponis, 56 micos i búfals– que Palisse havia adquirit a Hagenbeck, conegut marxant alemany d’animals salvatges, com d’un espectacle amb atraccions excepcionals, com ara el filferrista Maiss, els lleons del domador espanyol Jesús Vargas, els trapezistes Troupe Algevol i els pallassos Barraceta. Fill de camperols, però nascut davant del palau de la Virreina, Joaquín Barraceta, es va casar amb Leónida Jarque, membre de la prestigiosa dinastia circense. La família, que actuava en places públiques i altres escenaris improvisats i a l’hivern feia temporada a Blanes i Lloret, a finals de la dècada dels vuitanta del segle XIX, es va traslladar a l’Estat francès, on va adquirir gran fama. El 1910, el circ americà Barnum va llogar dos dels seus membres, Manuel i Tomàs, i va consolidar el futur d’una troupe que, el 1914 i amb l’esclat de la guerra europea, va decidir tornar a l’Estat espanyol, on el trio format pels dos germans i un nebot, Isidor, que era fill de Flaçà, va formar un equip de pallassos de gran trajectòria internacional que els va portar a voltar el món. Com explicava Sebastià Gasch a l’ABC el 27 d’agost del 1967, amb el nom de Siki and Son, els últims membres de la nissaga, Isidor Barraceta i el seu fill Eric van acabar actuant en una sala de festes de Lloret.
El 1925, a la plaça de les Botxes es va instal·lar el Gran Circ Hipòdrom Pinder. La seva entrada a la ciutat encara es recorda. El 26 d’octubre, Girona es va somoure amb l’arribada d’una dotzena de tractors que tiraven de seixanta remolcs, una caravana que s’allargava quasi dos quilòmetres i aplegava des de les rulots dels artistes i del personal del circ a les gàbies d’un zoològic ambulant amb una col·lecció d’animals que incloïa lleons, tigres, cavalls, elefants i ossos. La sensació de perill era tan imposant que, fos per precaució, fos per assegurar que no hi hauria cap incident no desitjat, la comissió executiva del concurs de bestiar va decidir traslladar-lo al Camp de Mart. Entre les atraccions que conformaven l’espectacle destacaven els lleons del domador Rosar, la troupe de cinc saltadors japonesos Akebans, el genet Leferre, les artistes Pérez, el pallasso Mervil, l’elefant de Madame Humel, els acròbates Lyons i Oceania i, com a plat fort, la cavalleria de Monsieur Beudet.
Contorsió Un elefant davant de Can Moriscot
A començaments del segle XX, cinemes gironins com ara el Granvia, el Saló Gerió i el Coliseo Imperial completaven les programacions amb atraccions de circ i varietats. Els faquirs despertaven gran expectació, com és el cas de Blacaman (1928), que hipnotitzava lleons, i de Suanhya (1929), que va viatjar des de Barcelona fins a Girona en tren, però que, a diferència de la resta de mortals, ho va fer dins d’una capsa per guardar barrets. El seu trasllat des de l’estació de tren fins al Teatre Albéniz va ser publicitat com l’avantsala del seu espectacle.
A la imatge es pot veure una elefant deixant la plaça del Vi i enfilant el carrer Ciutadans. La imatge, que està datada als anys vint del segle passat, podria haver ser feta el dia de l’entrada a la ciutat del circ Hipódromo Pinder, quan, com a principal eina promocional, els responsables de l’empresa activaven una sumptuosa cavalcada que recorria els principals carrers de la ciutat. Una parada en què prenia part la companyia al complet, un elefant i luxosos carruatges de tir múltiple. El misteri de les feres, l’emoció dels trapezistes, el riure dels pallassos i el risc dels saltimbanquis generava empatia i omplia les carpes d’un públic ansiós que intentava viure sota les veles tota la màgia d’un món ambulant que, per un instant llarg, transformava la frustració en alegria, la misèria en esperança i l’anorreament en ganes de viure. El circ trencava la rutina i convertia els tafaners en protagonistes, temporals, però protagonistes d’un món millor.
