El ‘boom’ dels jocs d’escapada
Actualment hi ha una trentena de sales obertes a diferents poblacions de les comarques gironines
Destaquen la vivència compartida com el valor afegit
Posen èmfasi en el valor lúdic que atrapa i també el divulgatiu
Solucionar un problema, resoldre un misteri i fer-ho en equip en una ambientació temàtica. El joc d’escapada o room escape s’ha convertit, en pocs anys, en un fenomen d’oci familiar en expansió a les comarques gironines. Amb tres properes noves obertures, fonts del sector calculen que hi ha una trentena de jocs d’escapada oberts a les comarques gironines.
A Llagostera fa sis mesos va començar Llisquets . Un dels quatre promotors, Marc Sureda, s’hi va engrescar després de fer tres jocs amb uns amics. Els seus impulsors es dediquen a altres professions. “Permet passar una bona estona en equip, sigui amb amics, sigui en família”, explica Sureda. També és el cas de Laura Gabarró, de la Secret Room Escape de Palafrugell, que va obrir al març després de posar-ne en marxa una fa quatre anys a Manresa. “Ens hi vam aficionar com a jugadors i vam decidir provar-ho des de l’altra banda.” Gabarró ha treballant en un banc durant anys i el seu soci i marit, Joan Armengol, treballa en el negoci familiar. Víctor Gómez, d’ Escape Room Travelers de Girona, destaca que, a banda de ser un joc per fer en família, té “la part lúdica, que atrapa, i l’educativa, molt important”. Georgina Román, responsable de La Recerca del Tresor i Secrets de Tramuntana de Sant Feliu de Guíxols, recalca que és un “oci saludable” i compartir l’experiència té un “valor extramaterial impagable”.
La vivència compartida és una de les qualitats que destaquen dels jocs d’escapada, una oferta de lleure que aquests dies de Nadal augmenta en volum de reserves, segons reconeix Víctor Gómez, d’Escape Room Travelers de Girona, que ofereixen dos jocs: Crazy Air Lines, des de fa dos anys, i Crazy Cruises, que no arriba a l’any. El joc d’escapada els ha fet replantejar el negoci: “Érem agència de viatges i després d’aficionar-nos-hi vam decidir obrir la primera sala; ara mantenim l’agència de viatges via web.”
Evolució
Tant Georgina Román com Marc Sureda pensen que és una bona opció per a emprenedors. “És assequible”, assenyala Román, mentre que Sureda ho veu no tant com una moda efímera sinó com una oportunitat de negoci. “Imagino que com tot caldrà fer adaptacions, potser incorporant nous elements, com per exemple la realitat virtual, o senzillament canviar de temàtica, però crec que tenen recorregut per anys”, explica Marc Sureda, de Llisquets. Hi coincideix Laura Gabarró, de Secret Room Escape de Palafrugell: “Des que vam obrir ha evolucionat a una velocitat impensable; ara ja no s’hi val a tenir-hi un puzle, cal tenir mecanismes més sofisticats i decoracions més elaborades.” Gabarró també considera que la inversió necessària per obrir ha canviat molt des dels inicis. En aquest sentit no hi veuen una data de caducitat com a moda sinó una renovació necessària per mantenir l’interès dels jugadors o escapistes. “Els jocs tenen una durada aproximada de quatre anys”, assenyala Laura Gabarró, que certifica que s’han de renovar periòdicament per satisfer els jugadors.
Víctor Gómez, de Escape Room Travelers, assenyala la bona relació entre les sales de la demarcació i destaca com la diferència els retroalimenta: “Som un negoci que no som competència, som complementaris.” Marc Sureda coincideix en la diversitat de temàtiques: “No tot són cadenats i caixes amb combinacions per obrir, i la manera de resoldre els enigmes és molt diferent en cada cas; al darrere de cada joc d’escapada hi ha molt d’enginy.” Així, hi ha des de The Gourmet Escape Room de Lloret de Mar, ambientat en un restaurant d’estrelles Michelin, al Xarai Experience de Palafrugell, que situa el jugador en un club musical dels vuitanta i noranta, o la presó de màxima seguretat de Northwind que proposen a Kiwi Figueres , entre moltes altres.
La Costa Brava, el lloc
Les “recerques del tresor” que proposa la Georgina Román a través de www.verdmar.com a Sant Feliu de Guíxols són a l’aire lliure i destaca que la Costa Brava “és un valor d’ambientació que no es pot comparar”. Es tracta d’una concessió de l’Ajuntament guixolenc, que buscava activitats de turisme actiu i familiar, i per això obren d’abril a octubre. Els detectius busquen les pistes amb caiac, fent immersió lleugera o caminant pel camí de ronda. En aquest cas, remarca, no s’ha de sortir de cap habitació i les proves no tenen efectes especials. L’aire lliure forma part de l’aventura.
LES FRASES
L’atractiu de la història: de la I a la II Guerra Mundial
G. Busquets Ros
Una experiència de vint-i-quatre hores al Portbou de la Segona Guerra Mundial amb la missió d’ajudar a escapar-se el filòsof Walter Benjamin. És el joc d’escapada que el músic i exregidor de la CUP de Berga Francesc Ribera Titot ha ideat per posar-lo en marxa el 10 de gener sota el títol de Portbou 1940. Ribera assegura que no és una aventura “científica”, però que, partint de la història –Benjamin va morir a Portbou–, es vol convertir el municipi, terra de frontera, en un gran escenari amb diferents espais on els visitants hauran d’anar superant pistes fins a aconseguir l’objectiu final. La idea de la iniciativa és atreure turistes a Portbou més enllà de la temporada turística.
El fil de la història és per a molts jocs d’escapada molt més que una ambientació més o menys acurada. És també la vessant divulgativa que destaquen els promotors d’aquesta proposta d’oci familiar. Perquè, amb l’excusa del joc, molts jugadors o escapistes poden descobrir qui era Walter Benjamin i la seva relació amb Portbou si no la coneixien.
El joc d’escapada que proposen des de Play2escape.com a Sarrià de Ter està ambientat en el juny del 1919, quan un grup de diplomàtics aliats es dirigeixen al Palau de Versalles per signar el tractat que posarà fi a la Primera Guerra Mundial. El joc, amb tres graus de dificultat, està pensat per a grups de cinc persones com a màxim. També tenen contextos històrics les rutes del tresor de Verd Mar Activitats de Sant Feliu de Guíxols: la guerra de Successió.
