Societat

Un olotí recrea una cadira dels antics campaners

Es tracta d’un seient especial que permet a una sola persona fer ritmes amb quatre campanes

És una iniciativa del músic Xavier Pallàs, tota una autoritat en aquest instrument

La cadira de campaner permet tocar quatre campanes alhora

El músic i musicòleg olotí Xavier Pallàs ha construït una cadira de campaner, una peça que havia desaparegut dels campanars de les comarques gironines i que era utilitzada pels campaners per tocar més d’una campana de manera coordinada, habitualment per fer tocs de festa, ja que els tocs més habituals –morts, àngelus, alarma...– es feien des de baix. En concret, els permetia fer melodies rítmiques, ja que, un cop asseguts, podien tocar fins a quatre campanes alhora: dues amb les mans, amb cordes lligades als batalls, i dues més amb els peus, amb cordes que unien els batalls a dos pedals de fusta. Pallàs l’ha instal·lat a la part superior del campanar de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, on ha fet el primer toc de festa, coincidint amb la diada del sant titular del temple.

Pallàs explica que no està documentat que el campaner de Sant Esteve d’Olot utilitzés aquest artefacte per fer els tocs; sí que ho està, en canvi, en altres pobles de la comarca de la Garrotxa. En concret, ha pogut documentar cadires de campaner a l’església de Sant Romà de Joanetes (la Vall d’en Bas) i a la de Sant Pere de les Preses a través de testimonis, gent gran d’aquests pobles. El músic olotí indica que també en tenen a la catedral de Vic, a Cervera i a Os de Balaguer, així com en diverses esglésies de la Val d’Aran, on hi ha les més antigues que s’han conservat.

La cadira de campaner permet a Xavier Pallàs fer tocs de festa combinant el tritlleig –tocs ràpids i seguits– de les campanes més petites amb el vogar –el volteig– de les més grans. És a dir, que el músic olotí pot crear ritmes concrets, inspirats en els testimonis abans citats o en alguns tocs de festa, com el que es fa a les Preses, i sobretot fer nous patrons rítmics.

El campanar de Sant Esteve d’Olot té quatre campanes, dues del segle XIX, una del 1943 i una altra del segle XIV. La més antiga, batejada amb el nom de Magdalena, va ser un regal de l’arquebisbe de Narbona. Quant a les altres, i per ordre cronològic, hi ha la de Santa Maria del Tura, de l’any 1820; una altra sense nom, del 1883, i, finalment, la més jove, la del Santíssim Sagrament, que data del 1943, i que es va fondre a la foneria Barberí d’Olot, quan es va retornar una campana al santuari del Tura després de la reconstrucció del temple arran de les destrosses provocades durant la Guerra Civil Espanyola.

La recuperació de la cadira de campaner ha tingut el suport de l’Associació d’Amics de Sant Esteve i del santuari del Tura d’Olot, que treballa per reivindicar tots els elements patrimonials del temple –tant històrics com artístics–, fruit de la recerca, i que ha obtingut resultats extraordinaris, com ara la documentació d’una làpida sinagogal feta per una comunitat jueva del segle XIII a Olot. L’entitat promou ara la rehabilitació de la façana de l’església parroquial.

LES XIFRES

4
campanes
pot tocar una sola persona si utilitza una cadira de campaner com la que ha recreat Xavier Pallàs.
2
tipus
de toc principals es combinen per crear ritmes amb les campanes: vogar i tritllejar.
213
campanes
a la Garrotxa ha inventariat el músic olotí en un treball de camp per al qual ha visitat 180 campanars.

Un inventari de més de 200 campanes amb codis QR

Xavier Pallàs va inventariar el 2019, i després de deu anys de recerca, les 213 campanes que hi ha a la comarca de la Garrotxa, un estudi que va poder completar amb la concessió de la beca Ernest Lluc de ciències socials, una de les beques Ciutat d’Olot. Tota aquesta feina es recull a Campanes i campanars de la Garrotxa, un llibre editat per El Bassegoda Edicions, amb nombroses fotografies i detalls tècnics i que inclou també un codi QR amb el qual es pot escoltar el so de cadascuna de les campanes. També hi ha un capítol dedicat a cadascun dels 180 campanars de la comarca, amb la seva descripció arquitectònica i notes històriques que emmarquen les campanes en el seu context social i històric. El llibre es complementa amb una part introductòria de deu capítols en què s’expliquen els tocs de campana, el procés de fabricació, notes biogràfiques dels fonedors, anàlisi de l’epigrafia, etc., i es posa en relleu la campana com a element artístic i patrimonial.

Pallàs va iniciar l’inventari de totes les campanes de la comarca l’any 2009, amb l’objectiu de reivindicar i no deixar perdre aquest element popular i el patrimoni cultural associat. Per dur a terme la investigació, Pallàs va prendre com a base el mètode de recollida de dades de l’associació Campaners de la Catedral de València, que recull tota la informació gràfica, epigràfica, simbòlica, sonora i organològica possible. Olot va ser un important centre productor de campanes, ja que, fins fa relativament poques dècades, era la seu de la foneria Barberí.

Treballant per una escola de campaners garrotxins

J.C

El músic i musicòleg Xavier Pallàs està treballant per crear una escola de campaners. L’objectiu és que no sigui només ell el que sàpiga fer els tocs de festa i, a més, que esdevingui una eina per fomentar que hi hagi campaners en altres esglésies de la comarca de la Garrotxa. De fet, el Simposi de Campanes, Campaners i Campanars, que es va celebrar l’abril passat en la 32a edició de la Trobada de Campaners d’Os de Balaguer, es va centrar precisament en els tocs manuals d’aquest instrument. En aquest mateix marc, el músic i musicòleg olotí va presentar el seu llibre Campanes i campanars de la Garrotxa.

Pallàs, que és director de l’escola municipal de música Xavier Montsalvatge d’Olot, és un dels referents al país en matèria de campanes. En diverses ocasions, i amb motiu d’efemèrides concretes, ha dirigit diàlegs de campanars. El més recent és el que va organitzar a la Vall d’en Bas, coincidint amb la commemoració del cinquantenari de la creació del municipi. Es van fer sonar alhora, i seguint una pauta rítmica, un total de trenta campanes de quinze campanars del terme municipal. En concret, hi van participar els campaners de les esglésies parroquials de Sant Esteve, Hostalets, Joanetes, Puigpardines, Sant Privat, la Pinya, el Mallol i Falgars, i també de les ermites situades a la plana i a les muntanyes del municipi: Sant Simplici, Sant Quintí, Pujolriu, Sant Miquel de Castelló, Santa Magdalena del Mont, Massegur i Sant Joan dels Balbs.

Xavier Pallàs és també el compositor de l’himne Toc de llibertat, interpretat amb la campana Llibertat, fosa per encàrrec de l’ANC de la Garrotxa i finançada gràcies al micromecenatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MARIONA ESQUERDA CIUTAT
FÍSICA DE INSTITUT MAX PLANCK DE DRESDEN

“La ciència és tan important per a la vida de la gent com la cultura”

PRINCETON

Aposta per la intermodalitat

FIGUERES

El misteri de la gran escala

barcelona

Els més grans de 60 anys ja poden sol·licitar la dosi addicional contra la Covid-19

barcelona
Societat

“Només vacunem amb cita”

barcelona

Arbúcies vol que el Vedruna sigui reconegut com a escola “d’alta complexitat”

Arbúcies

Lloret facilita al seu web fins a 74 tràmits telemàtics

LLORET DE MAR

Estudiants de Banyoles aprenen a tractar la inclusió en l’esport

BANYOLES
societat

Una parella d’avis mor en l’incendi d’un pis a Vilassar de Mar