Societat

El ranxo del referèndum

A Vidreres la tradició que clou carnaval inclou enguany una rua amb partidaris i detractors del correbou

Els àpats o sopes populars també van omplir les places de Verges, Capmany i Albons

El ranxo de Vidreres, el més multitudinari de les comarques gironines, va tenir ahir un component singular. La imminent convocatòria d’un referèndum sobre el futur del correbou al municipi –la campanya comença diumenge– va tenir ahir un preludi singular: una rua pels carrers del poble va incloure una carrossa dels partidaris dels correbous i una altra dels que s’hi oposen. El 15 de març hi haurà la consulta.

La comissió del ranxo, formada per una vintena de persones, va preparar teca per donar i per vendre. “No hi ha cap secret, és una rutina”, deia el responsable del ranxo, Salvi Jené. Des de les sis del matí a la plaça Lluís Companys (plaça de l’Oliva en record d’un vell bar) es va bullir el ranxo i es va estrenar un tancat al perímetre de la zona de cocció per raons de seguretat. Hi havia 28 peroles, amb 300 racions cadascuna; és a dir, es van repartir un total de 8.400 racions.

Jené va explicar que un grup de ranxers ha volgut recuperar des de l’any passat el dinar a la plaça, en record del costum que hi havia durant els primers anys de postguerra civil espanyola, en què la gent esperava amb un platet al carrer Pompeu Fabra que se’ls donés ranxo.

A grans trets, l’elaboració dels ranxos incorpora quantitats de carns diverses (porc, vedella, pollastre, cansalada, costella, salsitxes, sèpia en algun cas) i verdures o llegums (patata, fideus, arròs i cigrons), segons les variants. Els pobles gironins que ahir feien ranxo també comparteixen la tradició d’una cercavila, uns dies abans, per recollir la col·laboració dels veïns. Una col·laboració que abans era en natura (productes dels horts i les granges) i que avui s’ha substituït per donatius en efectiu o participació dels ajuntaments.

Verges va tornar a reunir ahir un gran nombre de persones a la plaça Major per la tradicional Sopa de Verges, supervivència del costum ancestral de donar un menjar al poble per part dels antics feudals. La sopa es cuina amb 27 perols per preparar 3.000 litres de ranxo. Com a peculiaritat d’enguany, a Verges hi ha hagut l’estrena dels capgrossos recentment restaurats.

A Albons, la tradicional arrossada també va batre una nova fita, amb més de 1.700 persones. L’alcalde, Joan Hostench, explica que anys enrere fiaven la festa al recapte, però aquesta part “s’ha anat perdent, i ara paga l’Ajuntament”. La tradició a Albons també és centenària i va arrencar amb truites d’ou i farina –dos elements excedentaris a final d’hivern– per als veïns més necessitats.

A Capmany, el president de la comissió del ranxo, Climent Llosa, defensa que aquest és un dels més antics, documentat el 1732. Ahir, l’equip de cuineres i un cuiner, coordinats per la cuinera major Enriqueta Salas, van posar fil a l’agulla amb vuit perols i foc de llenya al carrer. La distribució era a les set de la tarda i Llosa preveia que s’hi repartirien prop de sis-centes racions. Als quatre municipis la jornada d’ahir es completava amb actuacions musicals i en alguns casos sardanes i ball de disfresses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Covid-19 serà un virus estacional, segons un estudi

Barcelona
societat

No detecten cap positiu en la prova feta per Santa Tecla

MAITE CASADEMUNT
PRESIDENTA I DIRECTORA CREATIVA DE LOLA CASADEMUNT

“Serrells, lluentons, tatxes i colors vius són molt Maite Casademunt”

Barcelona
RAMON LLORENTE
EXDEFENSOR DE LA CIUTADANIA DE GIRONA

“La manca d’habitatge social em preocupa”

girona

“Certa gent hauria d’entendre que la carretera s’ha de compartir”

barcelona

Volcans de laboratori

Olot

El nou decret de renovables no acontenta ningú

barcelona

Sant Feliu i el govern pacten anar repartint el llegat Anlló

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Una campanya vol defensar el català a la universitat

Barcelona