Societat

JOAN CARLES GARCIA CAÑIZARES

ALCALDE DE TORDERA

Deu anys de la nevada del segle “No estàvem preparats per a una nevada com aquella”

L’extensió de la precipitació i els gruixos acumulats, fins i tot en llocs on no neva habitualment, no s’han repetit

Les prediccions indicaven neu per sobre dels 200 metres

La falta de previsió va portar a situacions caòtiques, sobretot en el transport

L’escalfament global fa pujar la temperatura però una nevada com la del 2010 es podria repetir

El 8 de març del 2010 Catalunya es va cobrir d’un mantell blanc. Va ser la nevada més important del segle XXI pel que fa a extensió i a gruixos acumulats, amb una magnitud que, deu anys després encara no s’ha superat. La tempesta de neu va ser comparable a la del 30 de gener del 1986, a la de l’1 de març del 1993, a la dels dies 14 i 15 de desembre del 2001 i a la del 27 i 28 de gener del 2006, però va tenir afectacions més generalitzades. Els flocs van caure amb abundància a les comarques gironines i barcelonines, i a l’est de les lleidatanes i de les tarragonines.

El servei meteorològic havia previst neu per sobre dels 200 metres però va acabar nevant arran de mar i va provocar el col·lapse a l’àrea metropolitana de Barcelona, poc avesada a les nevades copioses. De fet, en el cas de la ciutat de Barcelona, les dificultats per circular es van produir especialment a les rondes i als carrers de la part alta de la ciutat. A l’Observatori Fabra, prop del cim del Tibidabo, es van mesurar entre 16 i 20 cm de neu, mentre que a les platges se n’hi va acumular una fina capa, però al centre els gruixos van arribar a ser d’entre 2 i 3 centímetres i d’uns 10 a la part alta.

Les xifres del moment mostren la magnitud de l’episodi: 156 carreteres afectades i 20 de tallades, 6 autopistes amb dificultats per circular-hi, 5 línies de rodalies i 3 dels FGC tallades, 142 alumnes sense escola, 608 línies de transport escolar suspeses, 31 vols cancel·lats, 400 sortides dels bombers i nombrosos talls elèctrics provocats per les afectacions a les línies elèctriques, especialment a les comarques gironines. En alguns casos es va trigar dies a tornar a la normalitat.

Molts cotxes van quedar atrapats a la xarxa viària perquè no duien cadenes per circular i els seus ocupants van haver de ser traslladats a poliesportius i instal·lacions habilitades a corre-cuita per passar-hi la nit. La Universitat Autònoma de Barcelona i la de Vic es van desallotjar i molts escolars no van arribar als centres educatius o bé van haver de sortir més aviat per no quedar atrapats amb una nevada que es va anar intensificant al llarg de la jornada. En un primer moment des del govern de la Generalitat, format pel tripartit d’esquerres presidit per José Montilla, es volia donar aparença de normalitat i de tenir la situació controlada, però a mesura que avançava el dia la sensació de caos va anar creixent, com ho feia la indignació dels ciutadans atrapats en carreteres i trens i els que van haver de passar llargues hores sense subministrament elèctric. Tot i l’aparatositat de la nevada, però, no es van haver de lamentar desgràcies personals greus.

Combinació de neu i vent

La coincidència de neu molt humida i vent fort, tal com es va produir simultàniament a les comarques gironines, va ser la causant de les afectacions. La neu humida té una major facilitat per adherir-se als objectes, fins i tot als més prims, com és el cas dels cables elèctrics, i poden acumular un gran pes. El vent va evaporar la part líquida de la neu i va transformar la resta pràcticament en gel, que no es desprèn dels objectes. D’aquesta manera la neu humida va acabar produint més destrosses que si fos neu pols seca.

Tot i que l’episodi no va tenir les dimensions de la gran nevada del dia de Nadal de 1962, la combinació d’una precipitació persistent acompanyada de llamps i trons donava la idea de la profunditat de la borrasca, molt poc comuna en aquest racó de la Mediterrània, assegura Toni Barrera, tècnic en canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, que destaca la precipitació registrada en zones com la costa del Baix Empordà i, en general, a la meitat oriental de Catalunya, però que a les comarques costaneres de la demarcació de Tarragona es va quedar per sota de la nevada del desembre del 2001, que va caure amb força a les comarques de Tarragona, l’altiplà central i les terres de ponent.

Barrera explica que el context d’escalfament global no impossibilita que nevades com la d’ara fa deu anys es repeteixin. “És cert que l’hivern és l’estació més seca, però l’escalfament de la Terra altera el sistema climàtic del planeta i pot portar dies molt freds en zones on acostumen a haver-hi grans descensos de temperatura.”

Fa deu anys ja era alcalde de Tordera i va haver d’afrontar l’episodi sobtat de neu. Com ho va viure?
Va ser una nevada que ens va agafar per sorpresa i va provocar una situació caòtica. Molta gent va quedar col·lapsada a l’N-II. A més, va ser una nevada humida, la neu es va enganxar a les torres d’alta tensió, les va fer caure i va provocar que ens quedéssim sense subministrament elèctric en una jornada amb un fred intens. Ho vam afrontar com vam poder, perquè els pobles propers a la costa no estàvem preparats.
No estaven advertits que allò podia passar?
Quan van començar a caure els primers flocs de neu tothom pensava que seria una cosa anecdòtica, però es va convertir en una nevada cada cop més forta que ningú havia previst. Les màquines per treure la neu les vam haver de demanar a industrials.
Com van haver d’actuar?
La gent que circulava per l’N-II no portava cadenes i el cos d’emergències no hi podia accedir. Sabíem que hi havia famílies senceres en cotxes i gent que tornava de treballar. Així que, juntament amb la policia local i els regidors, quan va afluixar una mica la nevada, cap al vespre, vam anar a recollir la gent dels cotxes. Vam adequar el pavelló per poder acollir-los per sopar i passar la nit. L’endemà, quan la neu es va començar a desfer, la gent va poder tornar a recollir els cotxes.
Va faltar coordinació entre administracions?
No era manca de coordinació, sinó impossibilitat d’atendre tothom. La nevada era molt gran i els serveis d’emergències no hi podien arribar.
Un episodi de neu com aquell, l’han tornat a viure?
Des d’aquella nevada només hem tingut emblanquinades anecdòtiques.
Si es tornés a repetir, estarien més ben preparats?
Ara tenim més ben localitzades les màquines llevaneus o els industrials que tenen màquines que es poden utilitzar. Però honestament, amb una situació meteorològica imprevista com aquella no es pot descartar una situació de caos. Ara tenim les xarxes socials per informar la població, però sense subministrament elèctric fins i tot això pot fallar. A la zona urbana hi havia molt de caos, però a la muntanya els pagesos van saber que el que calia era quedar-se a casa.
Als pagesos els ha afectat més el ‘Glòria’?
Sí, la nevada va afectar molt poc els conreus perquè la neu es va fondre poc després. En canvi, el Glòria s’ha emportat camps sencers.
Quina lliçó en van treure, del que va passar?
Va servir per adonar-nos que els humans som febles i que no ho dominem tot. Hi ha coses que venen de la natura que són imprevisibles i que nosaltres tenim les eines per atendre-les.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Videotrucades i visites més espaiades a Puig de les Basses

figueres

Discret inici de la temporada a l’estany

BANYOLES

Augment de l’interès per empadronar-se als pobles de segona residència

CASTELL-PLATJA D’ARO

Les batalles per la vacuna

BARCELONA

Primera setmana amb un dia sense cap mort notificat

Barcelona
La UE prepara una base de dades biomètrica

La UE prepara una base de dades biomètrica

Brussel·les

Trenta-un nous casos positius per la Covid a la regió de Girona

Girona
Recull de firmes a favor d’obrir la piscina, a Quart

Recull de firmes a favor d’obrir la piscina, a Quart

quart

Bolsonaro amenaça de retirar el Brasil de l’OMS

Sao Paulo