Disset anys després d’aprovar-se la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, el maig del 2004, el govern català calcula que s’ha invertit en la coneguda popularment com a llei de barris fins a 1.123 milions –52% la Generalitat i 48% els ajuntaments– que han permès tirar endavant fins a 3.900 actuacions de caire urbanístic, però també socials i econòmiques, en 143 barris de 117 municipis.

El balanç de la llei impulsada pel tripartit (PSC, IC i ERC) i que va permetre tirar endavant fins a set convocatòries del 2004 al 2010, ha suposat una inversió per càpita de 1.135 euros en aquestes àrees. El mes de juny passat es va acabar el darrer període de pròrroga establerta arran de la pandèmia perquè els ajuntaments presentessin la documentació que justificar les seves actuacions. El màxim grau de compliment es va produir en els projectes de la primera convocatòria, la del 2004, amb un 98,4%, i la pitjor es va registrar en la del 2009, en plena crisi econòmica, amb un 62,2%. El percentatge d’execució mitjana de tots els programes ha estat del 84,5%. La zona on més s’ha invertit ha estat l’àrea metropolitana de Barcelona, uns 628 milions d’euros per 1.808 actuacions, ja que aquests 45 municipis concentren el 95% de la població de la regió.

La intervenció per fer polítiques de rehabilitació als barris depèn ara del Departament de Drets Socials, que treballa per dissenyar un projecte per a regeneracions integrals aprofitant els fons europeus Next Generation, com va recordar el secretari d’Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala. El també secretari, però de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, explicava que les noves actuacions haurien de posar l’accent en la millora de l’edificació residencial, després d’haver actuat més en “entorns i equipaments que afavoreixen la cohesió social”.