Societat

Temps d’acompanyament

El voluntariat dona suport, entre altres, a les persones sense sostre, la gent gran i els reclusos

Destaquen que, més enllà d’assistir-los en les necessitats materials, aporten atenció emocional

Amb el Nadal es reforcen les campanyes de sensibilització

Des del dijous 23 de desembre fins al 31 de març de l’any vinent, voluntaris de Creu Roja atendran les persones sense sostre a l’antic edifici de la UNED, al Barri Vell, inclòs en el dispositiu del pla de fred per a l’hivern que ha muntat l’Ajuntament de Girona. L’armilla vermella els identifica i també fa visible una feina anònima i que es fa pensant en el benefici dels altres.

S’arriba al voluntariat per diferents motius personals, però totes les situacions tenen un objectiu comú: compartir el temps personal amb els que més ho necessiten. Coincidint amb les festes de Nadal, diverses entitats de voluntariat reforcen les seves campanyes de sensibilització. Així, l’associació Amics de la Gent Gran , que fa un acompanyament emocional i dona suport psicològic, posa èmfasi en la soledat no desitjada que patiran moltes persones grans aquests dies. Viure les festes en companyia és l’objectiu de la campanya Un altre Nadal d’Amics de la Gent Gran, que, establerta des de fa quatre anys a Girona, aquest desembre no ha pogut celebrar per segon any consecutiu el dinar de Nadal entre els usuaris i voluntaris per la situació epidemiològica. “Aquestes trobades comunitàries promouen la socialització, molt important”, destaca Imma Codina, una de les voluntàries gironines d’Amics de la Gent Gran, que subratlla la condició de vulnerabilitat d’una part de la societat que es manté oblidada. Per la voluntària de Creu Roja Eusèbia Carrión, ho són les persones sense sostre: “Són els que no tenen res.” Recorda, però, que més enllà de les necessitats bàsiques i materials que els poden oferir, hi ha les emocionals i en aquest sentit el vincle que es crea entre el voluntari i la persona sense sostre. Fa deu anys que l’associació Traçant Camins fa voluntariat amb els usuaris de La Sopa. La seva presidenta, Teresa Castanys, destaca també aquest acompanyament que es fa compartint el temps amb total llibertat. Totes les voluntàries consultades destaquen el voluntariat com un compromís individual de llarga durada; no són accions puntuals en un temps concret. Així, Paquita Caritg, voluntària a la presó de Puig de les Basses, recorda també el servei que el voluntari fa a la comunitat.

TERESA CASTANYS ASSOCIACIÓ TRAÇANT CAMINS

“Som solidaris amb una situació”

Presidenta de l’associació Traçant Camins , que des del 2012 treballa amb els sensesostre. Educadora social, es va implicar en el voluntariat quan es va jubilar.

Donen suport a La Sopa. Quina tasca hi fan?
Hi anem a les tardes, de les 16 a les 18 h. La Sopa ens ha cedit un espai que en aquest horari no fa servir. L’anomenem el Club perquè no té cap connotació professional i permet aquesta relació més informal. Hi anem a passar l’estona, a xerrar, a compartir un cafè, una infusió, a jugar a cartes. Aquesta és la idea que teníem quan vam obrir l’espai, ara farà deu anys. Hem anat veient que aquest espai s’ha convertit en molt més important del que ens pensàvem. S’ha convertit en un espai de companyia, d’estar amb nosaltres els voluntaris, amb els estudiants de la UdG que hi fan un crèdit. Al Club tothom és lliure de venir-hi, de marxar. Aquests tipus d’espais es coneixen com a “espais de baixa exigència”. No hi ha cap condició. No s’hi ve a fer res concret, sigui tramitar un ajut, una visita mèdica, o fer-hi un treball psicopedagògic. És venir a compartir una estona. Cada tarda poden venir unes dotze o quinze persones.
Compartir és clau?
Fem un acompanyament amb persones que, per les seves circumstàncies puntuals, estan molt soles. La gent de carrer està molt sola. I entre ells els costa relacionar-se. El fet que hi siguem nosaltres, que venim a estar amb ells, ha facilitat aquesta interacció entre tots. A través d’aquest espai de dues hores han anat sortint demandes per la seva part, o per part d’algun professional de La Sopa, d’acompanyaments al metge o per fer gestions i permisos amb l’administració perquè es veuen molt perduts. Per exemple, acompanyar un immigrant a tramitar la documentació perquè no coneix la llengua. S’ha creat un vincle. Ens agrada utilitzar el concepte que som més solidaris que voluntaris. Som solidaris amb una situació i si aquesta situació no hi fos deixaríem de fer-ho. Tant de bo La Sopa es pogués tancar. La societat actual genera que hi hagi gent de carrer.
Quin és el perfil?
La majoria som jubilats, una dotzena de voluntaris sèniors. Tenim una paga i ens fa il·lusió regalar el nostre temps a gent que ho necessiti. S’ha d’anar amb compte, però, que el voluntariat no redueixi places de treballadors. En el nostre cas no estem cobrint la plaça d’un treballador, educador social o d’un psicòleg. És un risc que hi ha: que els voluntaris facin feines que pertoquen als professionals.
Com es viu el Nadal al carrer?
El que es viu molt malament al carrer és el fred. És un element que deprimeix i fa emmalaltir. A l’estiu la gent de carrer té més recursos. L’hivern per als sensesostre és una època molt dura. La gent que fa anys que viu al carrer està molt exclosa, no està connectada al nostre món. Es viu el dia a dia. Quan conversem, no surt el Nadal. Demanen feina perquè així poden tenir un sostre.
PAQUITA CARITG PASTORAL PENITENCIÀRIA

“És un compromís individual i comunitari”

Mestra de Figueres, sempre s’ha implicat en activitats relacionades amb l’ensenyament. A la presó vella impartia classes de català i de conversa. Amb la inauguració del Puig de les Basses es va vincular a la Pastoral Penitenciària.

Què fa a la presó?
Hi anem els divendres a la tarda. Fem un acompanyament personal i una escolta activa. Intentem potenciar les seves relacions amb el món de fora, perquè a dins perden molt l’autoestima, la personalitat. La presó és un món a part, és un castell de l’oblit. Actualment som dotze voluntaris. Ser voluntari és una actitud davant la vida, una resposta social i un compromís individual i alhora comunitari.
La covid els ha fet canviar dinàmiques?
Molt. Ara no podem anar a l’aula pedagògica per fer sessions conjuntes. Només podem anar a uns mòduls determinants a fer activitats individuals.
Va coincidir amb Dolors Bassa.
Coincidíem els divendres, al pati, quan ella sortia del mòdul perquè tenia visites. Va fer molt bona feina reivindicant els problemes de les dones.
Aquests dies es passa malament a dins?
S’accentua la nostàlgia i el desànim. Són dies en què un se sent molt sol. Troben a faltar les famílies. Enguany a través de la parròquia vam fer una recol·lecta i hem pogut portar-los joguines a tots. També els tres divendres d’advent hem fet un taller de nadales i hem descobert l’interès que tenen per cantar; els agrada més cantar que no pas resar.
EUSÈBIA CARRIÓN CREU ROJA GIRONA

“Es crea un vincle”

Forma part del grup de voluntaris de Creu Roja que atenen els sensesostre de Girona. Els reparteixen lots amb queviures els dilluns i dimecres al vespre i els divendres al migdia. Així, el 24 de desembre van repartir bosses de menjar a l’hora de dinar. També ho faran el divendres 31. Fa nou anys que és voluntària de la Creu Roja i des de fa tres anys col·labora amb el projecte dels sensesostre.

Quina va ser la seva primera tasca?
Vaig començar a l’hospital de dia del Trueta amb infants ingressats i hi vaig estar cinc anys. Després vaig voler fer un canvi i fer de voluntària amb gent gran, acompanyant-los al metge, assistint-los en diferents aspectes. Quan estàs a Creu Roja col·labores també amb altres iniciatives, com recollida de joguines, de material escolar, d’aliments…també he estat voluntària amb refugiats. Però estar en el projecte dels sense sostre sempre era el que tenia en ment i no ho podia fer perquè treballava en torns i les sortides eren de nit.
Com valora l’experiència?
És molt difícil d’explicar, s’ha de sentir. La gent que està al carrer són invisibles però no per nosaltres. Quan passegem per Girona ens fixem en els cartrons que hi ha sota un pont, en un caixer…ho comentem en el grup de voluntaris. No és una consciència puntual que fem uns dies a la setmana unes hores concretes sinó que ho hem interioritzat. Hi ha alguns sense sostre que conec des de fa tres anys. Crees un vincle.
Per què els sense sostre?
Perquè és la gent que més ens necessita. Els infants dels hospitals tenen família, també la majoria de la gent gran però els sense sostre no tenen res. I això és molt dur. Perquè no només els portem caldo calent i mantes sinó també els fem un acompanyament que els hi és molt important.
IMMA CODINA AMICS DE LA GENT GRAN

“Li transmeto positivitat”

Informàtica de 59 anys, és una de les 38 voluntàries d’Amics de la Gent Gran a Girona que va començar el 2017. Nascuda a Taradell, espera amb il·lusió un Nadal en què serà àvia. A l’hora d’emprendre el voluntariat, va emmirallar-se en la seva àvia Ció.

Per què es va fer voluntària?
Sempre havia volgut fer un voluntariat però amb la feina mai trobes el temps. Fa tres anys que van canviar les condicions laborals i vaig pensar que era el moment. La gent gran sempre m’ha agradat perquè la meva àvia Ció és un referent per a mi. I perquè la gent gran són els grans oblidats. A internet vaig trobar Amics de la Gent Gran, que fa acompanyament emocional, i és el que volia fer. Per fer-te voluntària, et fan una entrevista amb una psicòloga. Quan van obrir la delegació a Girona em van trucar i em van presentar la Pilar, que el 6 de gener farà 88 anys, que és a qui faig l’acompanyament.
Què fan normalment?
Sempre he pensat que s’ha de sortir, moure’s, caminar perquè t’aporta més benestar i estàs millor. Fem una caminada, un toc al bar i parlem. El voluntariat implica el compromís de dues hores a la setmana. Quan ens van confinar fèiem acompanyament telefònic. I ara, a més de caminar, també ens truquem. Per Nadal, vam canviar la ruta i vam passejar per veure la il·luminació fins a plaça Catalunya. El dia de Nadal va a casa d’uns parents a l’Empordà però per Sant Narcís la convido a casa i a la tarda sortim a escoltar les sardanes. Pel seu sant, anem a dinar a un restaurant.
Quina valoració fa del voluntariat?
Els primers dies en sortia molt abatuda. Et consumeix molta energia. Tenen pensaments negatius perquè han perdut molta motxilla. N’hi ha que ho porten bé i n’hi ha que no. I li transmeto positivitat, penso que aquesta relació li és un benefici.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia