La devoció a Sant Narcís

El passat 4 de setembre va fer 230 anys de la consagració l’any 1792 de la capella de Sant Narcís a la basílica de Sant Feliu de Girona. Així es culminava el procés iniciat vers l’any 1050 en aparèixer la figura del sant al costat de la de l’antic patró, Sant Feliu, que disposava d’una antiga església on ara hi ha l’actual basílica, església que va ser catedral fins a inicis del segle XI, quan el bisbe va decidir de traslladar-la a l’interior de la muralla –allí on hi havia hagut un temple romà– i on és avui encara. La nova catedral tingué el sepulcre de dos comtes catalans, i va veure la celebració dels concilis eclesiàstics dels anys 1066 i 1077. Girona compartia importància amb Barcelona, tenia la catedral vella i la nova, i ambdues disposaven dels canonges respectius. La devoció a Sant Narcís va créixer amb la ciutat, sempre al costat de Sant Feliu.

En construir-se al segle XIII la nova basílica de Sant Feliu, l’actual, ben aviat s’hi va col·locar un nou sepulcre per al cos de sant Narcís, que es va situar en un lloc destacat dins la basílica però no dins del presbiteri, el lloc més emblemàtic, sinó al seu costat. El 1638, just abans de la guerra dels Segadors, els canonges de Sant Feliu van proposar al bisbe de construir una capella dedicada a Sant Narcís en el lloc on hi havia el claustre gòtic, però la cruel guerra i la crisi econòmica que la va seguir ho van impedir. El bisbe Lorenzana, arribat a Girona el 1775, inicialment va rebutjar la idea dels canonges de construir aquella nova capella, però després va canviar d’opinió i va promoure’n la construcció finançada amb aportacions populars. La seva construcció va durar uns deu anys i tingué un cost d’unes 80.000 lliures, una quantitat enorme per a l’època, i se’n conserva el llibre de registre de les donacions. Els models arquitectònics per a la nova capella van ser romans: tres sales alineades de planta el·líptica ornades amb marbres de qualitat.

Entre el 2 i el 4 de setembre de l’any 1792, el mateix bisbe Lorenzana va fer la consagració d’aquesta capella, després d’uns mesos d’àcides discussions entre els canonges de les dues basíliques sobre el protocol a seguir. Per a aquesta ocasió solemne, el prometedor i aleshores jove compositor Josep Pons, mestre de capella de la catedral, va compondre la Missa de Sant Narcís que el proper dia 5 de novembre, dins el programa de Fires, Música Antiga de Girona presentarà a l’Auditori de Girona 230 anys després de la seva estrena.