El comerç de proximitat, en expansió
Europa accepta el repte de nomenar cada any una capital del comerç de proximitat com el que tenim a Catalunya i que molts països han perdut
Passa inequívocament per la formació i perquè no es perdi l’ofici
El model comercial català molts el voldrien. Per això ha tingut tant èxit la proposta de Barcelona Comerç en el sentit que el Parlament Europeu hagi aprovat la promoció cada any d’una ciutat que ostenti el títol de Capital Europea del Comerç de Proximitat. Barcelona, com a impulsora de la idea, és molt possible que sigui aquesta primera capital (encara s’ha de decidir) perquè presenta un model, que és el de tot Catalunya, que molts països envegen: botigues i mercats municipals a peu de carrer, servei a una comunitat a qui donen vida, que estructura el territori i les ciutats i que, a més, paga els impostos a casa.
A Catalunya, el comerç de proximitat conviu amb les àrees comercials als afores i els centres comercials gràcies a una llei que, tot i que recusada i modificada pel Tribunal Constitucional, el protegeix i que l’ultraliberalisme (que ho vol tot sempre obert sense tenir en compte els negocis familiars, per exemple) encara no s’ha pogut carregar.
“El model comercial de Catalunya és un model per exportar. Quan vam ser tant a Brussel·les com a Estrasburg explicant el nostre projecte per fer la capitalitat europea del comerç de proximitat, va quedar clar que, a moltes ciutats europees, sobretot a les del nord, el comerç s’ha anat perdent i només els queden les grans marques i totes les ciutats són iguals”, diu Pròsper Puig, president de Barcelona Comerç, que representa 22 eixos comercials. “Per això, Europa veu que nosaltres hem preservat una manera de fer, la del petit comerç i el comerç de proximitat, i el veuen com un model i una riquesa que cal preservar i de futur, perquè és un comerç policèntric, escampat per tota la ciutat.” Assegura que “a Europa ara s’adonen que tenen un problema amb, per exemple, la gent gran, que no es pot desplaçar i que nosaltres, en canvi, i majoritàriament a tot el país, el nostre model és ‘la ciutat dels quinze minuts’, és a dir, que al voltant de casa hi tenim de tot”.
“Sempre diem que els botiguers de proximitat som com els pagesos. Ells ordenen el territori i nosaltres, les ciutats, i si es perd aquesta riquesa, a part que el nostre veí, que és el nostre client, perdria una oportunitat de compra i de serveis, i de sortir al carrer i de vida al carrer, es perd un acompanyament social molt important”, manté Pròsper Puig.
Un cas apart és el problema que avui dia tenen alguns centres històrics de ciutats molt turístiques, com ara Barcelona, on la gentrificació, la falta de mobilitat i l’excés de turistes ha propiciat el monocultiu de botigues de recordsi altres problemes.
La inflació
El sector no deixa d’estar preocupar perquè aquesta riquesa es mantingui. Ara mateix, preocupa una inflació desbocada i un augment del cost de l’energia i dels preus, també la renda disponible de les famílies i la pèrdua de poder adquisitiu. Molesten també algunes modes vingudes de fora que canvien les prioritats del comerç tradicional i el perjudiquen, com ara el Black Friday. El president de PimeComerç, Àlex Goñi, feia públic, a finals de gener, que el Black Friday cada cop rep més desafecció per part del comerç local i que aquesta campanya de Nadal només s’hi ha afegit el 39% de les botigues.
El que cal, formació
Al marge de tot això i com a qüestió de fons, el president de Barcelona Comerç apunta que la principal prioritat per preservar aquest model de comerç i el futur és “apostar per la formació”. “Un comerciant és un empresari i cal formació, i en això, que és una reivindicació de fa anys, s’hi ha d’implicar l’administració. En aquest país, tenim un problema amb els oficis i cal potenciar la formació professional perquè aquests oficis no desapareguin”, manté. Puig, que és carnisser, posa un exemple: “Al Pallars, tenim un greu problema amb les carnisseries. Els carnissers s’han fet grans, a molts els queden quatre o cinc anys per jubilar-se i no tenim relleu generacional. Això sí que és un problema, perquè estem parlant d’empreses que funcionen, que donen bons beneficis però que la gent jove no vol portar. No hi ha carnissers, ni frigoristes, ni ferrers, ni fusters... Això és un problema estructural de país. És un fracàs de model que empreses que funcionen hagin de tancar perquè no hi ha relleu i, alhora, milers de joves estiguin a l’atur.”
D’altra banda, David Sánchez, president de Comertia, l’associació catalana de l’empresa familiar de comerç al detall, apunta que per mantenir el teixit comercial del país cal que l’administració “no posi traves” a l’expansió dels negocis en una societat que ha demostrat ser molt emprenedora: “La cultura emprenedora i de generar riquesa la tenim. Ara, el que ens cal és que l’administració no faci la vida impossible a qui vol expandir el seu model de negoci, que no ens mati amb la burocràcia. Voler-se expandir no vol dir deixar de ser comerç de proximitat.”
