Un any per fer net

Fa escasses setmanes els operaris de l’empresa Constraula han abandonat el fossat de Santa Elena, del castell de Montjuïc, havent culminat la feina per a la qual van ser contractats per l’Ajuntament de Barcelona: executar les obres de desmuntatge i retirada dels elements que configuraven el monument als caiguts, erigit el 1940 pel règim feixista per honorar les víctimes del seu bàndol.

Ha culminat així un procés que es va activar, avui fa un any, quan El Punt Avui va publicar que la ciutat de Barcelona mantenia encara dempeus aquest monument que havia quedat oblidat a l’administració local, l’últim amb el segell franquista a la capital del país.

Ha passat un any i avui, l’esplanada que hi ha al fossat de Santa Elena ja no té ni la gran escultura d’un soldat jacent a terra ni la formació de tres arcs que donava pas a l’altar, on s’erigia un obelisc que sostenia la creu, i que també s’han retirat del lloc. Tampoc hi ha els tres grans pals de ferro que havien servit per hissar-hi la bandera de la Falange, dels requetès i d’Espanya, clar exemple de fins a quin punt l’espai mantenia les connotacions feixistes.

Del que havia estat el monument, només n’ha quedat, a terra, una gran estrella de vuit puntes, la base on s’havia erigit l’obelisc i un espai de grava on hi havia hagut l’escultura. Les obres també han suposat la retirada d’una gran reixa de ferro que hi havia a l’entrada del recinte. La reixa tenia quatre cossos, dos als extrems i dos com a batents de les portes, que sempre eren obertes.

La pervivència de l’últim monument franquista de la ciutat de Barcelona havia caigut en el sac de l’oblit de l’administració local. No, però, per a una entitat que s’anomena Amics del Castell de Montjuïc, que en el seu web feia, i encara fa, exaltació del lloc del fossat de Santa Elena i dels “màrtirs” que hi van ser afusellats, tots militars o ciutadans que es van posar al costat del bàndol revoltat contra el govern de la Segona República.

En el mateix espai web, l’associació dedica un lloc a la “memòria” del museu militar que hi va haver al castell, i que havia arribat a tenir entre les seves peces una estàtua eqüestre del dictador. L’entitat rep el suport del Ministeri de Defensa, ja que té la seu a les dependències del palau del govern militar. Aquí és on va trobar aixopluc després que l’Ajuntament li impedís tenir la seu social al castell.

Per part de l’administració, el primer organisme que es va posar a treballar amb relació al fet irregular que suposava la pervivència d’un monument als caiguts a Barcelona va ser la sindicatura de greuges. L’agost passat, el seu màxim responsable, David Bondia, va anunciar a aquest diari que obria una actuació d’ofici sobre l’existència del monument. L’evident falta de mitjans amb què treballa aquesta institució, però, va impedir que aquest informe pogués prosperar i va ser el mateix consistori, a través de la regidoria de Memòria Democràtica, que dirigia Jordi Rabassa, qui va prendre la iniciativa sobre la qüestió.

Abans, però, els dos principals grups de l’oposició en aquell mandat, Esquerra Republicana i Junts, ja havien instat el govern a posar-se les piles sobre aquesta qüestió aplicant la llei de memòria democràtica aprovada al Congrés dels Diputats.

El novembre de l’any passat, Rabassa ja va assumir el compromís d’actuar al fossat de Santa Elena assegurant que el monument seria retirat “més d’hora que no pas tard”. No hi havia concreció, encara, tampoc suport jurídic, que va arribar al mes de març amb un informe que reforçava l’actuació assenyalant que el monument als caiguts contravenia la llei de memòria democràtica.

La demolició va haver d’esperar. No es va voler fer durant les setmanes prèvies a la campanya electoral del maig per temor que l’operació fos qualificada d’electoralista. Finalment, es va començar a executar pocs dies abans del 17 de juny, quan Jaume Collboni va ser elegit alcalde. Va ser, per tant, l’última realització del govern d’Ada Colau.