Collserola busca l’equilibri

El parc de Collserola és conegut com el pulmó verd de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquesta regió tan densament poblada, tenir una muntanya d’aquestes dimensions, que abasta nou municipis amb paratges naturals a tocar de les ciutats, és un luxe difícil de gestionar.

La serra ha anat guanyant popularitat al llarg dels anys fins a arribar al 2021, quan va registrar un rècord d’afluència: un total de 6.406217 visites. Es tracta d’una xifra excepcional, que s’explica per l’afany dels ciutadans de sortir a l’aire lliure després d’haver estat tant de temps tancats a casa a causa de la pandèmia de la covid-19, segons expliquen els responsables del parc de Collserola. L’any 2019, abans de la crisi del coronavirus, el parc va rebre 4.988.780 visites, un nombre que va créixer fins als 6.276.322 del 2020. L’any passat es va tancar amb una xifra més propera a la d’abans de la pandèmia (5.185.997 visites), però que suposa, igualment, un increment d’afluència.

Atès l’augment del nombre de visitants, els responsables del parc van anunciar mesures per restringir el pas a les zones més sensibles, d’alt valor natural, que sovint pateixen els efectes d’un ús intensiu, especialment de ciclistes que no respecten la normativa, que estableix que només es pot circular amb bicicleta per corriols i camins d’una amplada mínima de tres metres. Entre les mesures hi ha “esborrar” corriols posant-hi tanques, deixant de senyalitzar-los o bloquejant-los amb elements naturals.

Durant la constitució del nou mandat del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola per als pròxims quatre anys, el 10 de novembre passat, es va tractar la sostenibilitat de la serra i la “forta pressió dels visitants”, així com els efectes de “l’emergència climàtica”.

Les mesures del parc per “compatibilitzar el gaudi de la ciutadania amb la preservació ambiental i la millora paisatgística” estan recollides en el nou pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), redactat i tramitat per l’AMB i aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya, que proposa dues estratègies en relació amb l’ús públic, que es basen a concentrar els visitants en determinats àmbits.

Entre les accions plantejades, hi ha “reforçar la xarxa d’infraestructures per a l’ús públic, de manera que les activitats es concentrin en determinades àrees i itineraris, preferentment a la perifèria, i es redueixi la dispersió de les visites al parc”. El pla determina una xarxa de camins per a l’ús públic per tal de concentrar les activitats fora de les zones més sensibles del parc. El projecte també preveu “prioritzar la disminució de la pressió social en àrees sensibles de l’interior del parc” i “modular l’accés a l’espai protegit per mitjans no motoritzats i fer que el parc es relacioni amb altres espais oberts metropolitans”.

El parc té una ocupació molt desigual. En algunes zones es concentra una gran part del total del nombre de visitants fins al punt d’arribar a la massificació en algunes hores dels caps de setmana. Aquest és el cas del passeig de les Aigües i la carretera de les Aigües, un camí que travessa la serra de punta a punta i és pràcticament pla, fet que atrau els caminants, corredors i ciclistes que no tenen ganes de superar grans desnivells. El recorregut, dividit en dos trams, que sumen un total de 21 quilòmetres, té, a més, unes vistes panoràmiques privilegiades.

La Martina Hurtado i en Lucas Vidiella, dos joves estudiants d’un grau d’esports, són usuaris habituals del passeig de les Aigües. Hi van tres dies a la setmana, al matí i en dies feiners, per evitar aglomeracions de gent. Des del seu centre els han recomanat aquest lloc per practicar esports que tenen en el currículum com ara la bicicleta de muntanya. Tots dos reconeixen que, de vegades, els ciclistes van massa ràpid i poden posar en risc la gent que va a peu, però hi afegeixen que, també moltes vegades, els vianants no miren per on van. “Hi ha ciclistes que no coneixen les normes del parc, que diuen que els qui caminen i corren tenen preferència davant les bicicletes”, assenyalen l’Oriol i la Mireia, dos corredors que també s’estimen més anar al parc entre setmana.

Són molts els usuaris que, si poden, van a Collserola els dies feiners. Els pics d’afluència més grans es produeixen a la primavera i a la tardor, que és quan fa més bon temps per recórrer aquesta serra. De fet, a l’estiu cada cop és més desagradable anar-hi per les calorades que està portant el canvi climàtic.

Els responsables del parc s’han fixat com una de les principals línies de treball “enfortir la prevenció i gestió dels impactes de la crisi climàtica, com poden ser fenòmens meteorològics extrems o el risc d’incendi forestal”, amb mesures com ara donar suport als productors agraris perquè mantinguin i potenciïn l’activitat ramadera, clau en la prevenció dels incendis.

Mateu Viñets, de 85 anys, ve gairebé cada dia al passeig de les Aigües a “fer exercici” en lloc de quedar-se a casa “veient la tele”. “Em sembla un lloc formidable”, assegura en Mateu. Un lloc formidable a la recerca de la sostenibilitat.