Societat

ciència

La primera missió privada a la Lluna té problemes d’energia que la posen en perill

A bord del coet Vulcan Centaur, del grup industrial ULA, viatja el mòdul Peregrine

Si té èxit serà la primera vegada que els Estats Units tornen a la superfície del satèl·lit en cinquanta anys

L’empresa nord-americana United Launch Alliance (ULA) ha llançat cap a la Lluna aquest dilluns des de Florida (EUA) el coet Vulcan Centaur.

L’enlairament, explica l’agència Efe, s’ha produït amb èxit i tal com estava previst a les 7.18 GMT (8.18 hora catalana) des de l’Estació Espacial de Cap Canaveral, al centre de Florida. A bord del Vulcan Centaur, segons informa Efe viatja el mòdul d’aterratge lunar Peregrine, carregat d’instruments de la NASA per analitzar la superfície del satèl·lit. Hi ha previst que Peregrine es posi sobre la superfície del satèl·lit el pròxim 23 de febrer i, si té èxit, es convertirà en el primer mòdul nord-americà que es posarà sobre la superfície del satèl·lit en més de tims 50 anys, concretament des de la missió Apollo el 1972.

Hores més tard de l’enlairament, Peregrine s’ha enfrontat a una anomalia tècnica que li ha impedit orientar els seus panells solars de manera estable al Sol i s’estava quedant sense energia, ha informat la companyia Astrobotic, que ha revelat que havia perdut el contacte amb la nau. Poc després, però ha informat que el mòdul estava recarregant les seves bateries L’empresa assenyala en una actualització que Peregrine ha aconseguit reorientar els seus panells solar al Sol i recobrat la comunicació amb el mòdul. Quan semblava que tot tornava a estar en ordre, l’empresa ha informat que Peregrine s’enfronta ara a un problema de propulsió que l’impediria un aterratge suau a la superfície del satèl·lit.

A més del Peregrine, el Vulcan Centaur transporta una segona càrrega totalment independent que inclou les mostres d’ADN de quatre expresidents dels Estats Units –George Washington, Dwight Eisenhower, John F. Kennedy i Ronald Reagan–. A ells, diu l’agència Efe, se sumen les restes i mostres d’ADN de Gene Roddenberry i la seva esposa Majel, tots dos creadors de Star Trek, també d’actors d’aquesta mítica sèrie televisiva com Nichelle Nichols, DeForest Kelley i James Doohan, així com de Douglas Trumbull, creador d’efectes especials a pel·lícules com 2001, una Odissea de l’Espai. Es tracta de les primeres mostres humanes que es dipositaran a la Lluna i les envia l’empresa especialitzada en memorials espacials Celestis Memorial Spaceflights.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Tornen les malalties victorianes

Londres

El romanticisme de l’espàrrec

Gavà
CRÒNICA

El futbol no s’acaba al minut 90

Olot

Un poemari que reflexiona sobre la vida i la poesia

Olot

Comença l’espectacle

Barcelona
VIDRERES

Tres grans illes de contenidors als accessos d’Aiguaviva Parc

VIDRERES
Equipaments

Reclamen a Collboni un casal d’avis als jardins de Pedralbes

Barcelona
Patrimoni

Jornades sobre el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

Barcelona
Urbanisme

Obre el primer tram d’un carril bici a la travessera de les Corts

Barcelona