L’empadronament, dret vulnerat

Sense estar empadronat no tens dret a la targeta sanitària ni a l’escolarització dels fills. Per això la llei dona prou garanties perquè els immigrants es puguin empadronar fins i tot en els casos que no tinguin domicili fix. Però hi ha municipis que posen traves i escuren terminis per impedir que les persones migrades es puguin inscriure al padró. El cas més recent ha estat el de l’Ajuntament de Ripoll, que ha restringit obertament l’empadronament a famílies migrades, una actuació que ha provocat la reacció de l’administració estatal i autonòmica i també que la síndica de greuges reobri una investigació sobre què està passant amb l’empadronament de persones migrades a Catalunya.

Ja fa uns mesos que la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) va presentar un informe alertant que el que passa a Ripoll no és una excepció i que són molts els ajuntaments que posen traves per poder constar al padró. Xifraven en una trentena el nombre de municipis on les famílies migrades tenien problemes. I ahir mateix CCOO va dir que són més de 35 els ajuntaments que posen dificultats i va mencionar entre ells Santa Coloma de Farners, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i Salt. El sindicat demana reduir de tres a un mes els tràmits.

El portaveu del grup de treball d’habitatge de l’ECAS, Lluís Puigdemont, denuncia l’actitud d’aquests municipis i recorda que l’empadronament no és només un dret que tenen les persones migrades sinó també una obligació per als ens locals. “Un ajuntament està obligat a registrar qualsevol persona que resideixi de manera continuada al seu municipi. El padró reflecteix la realitat del territori i és molt important que les persones que hi viuen estiguin registrades per saber quines són les necessitats”, argumenta Puigdemont, que qualifica l’actuació dels municipis que posen dificultats i especialment el cas de Ripoll, que ho diu obertament i no se n’amaga, de “racista i xenòfoba”.

Però no tothom és tan transparent. Puigdemont assegura que algunes estratègies són més sibil·lines. “Hi ha qui opta per donar cita a llarg termini perquè la gent es desanimi i es cansi, altres sol·liciten més documentació de la que marca la llei, hi ha fins i tot qui demana una autorització de la comunitat de veïns o obrir el servei només un cop a la setmana. Del que es tracta és de posar la màxima complexitat al procés”, explica el portaveu de l’ECAS, que denuncia que fins i tot “alguns municipis tracten les persones de forma vexatòria”.

Puigdemont explica que una de les traves més importants té a veure amb l’habitatge. “Amb les dificultats que hi ha per poder accedir a un habitatge, amb el lloguer disparat, hi ha famílies que estan totes en una habitació i no els permeten l’empadronament.”

En vista d’aquesta situació, té clar que els ajuntaments, per poder complir l’obligació d’empadronar, haurien de poder oferir un padró social. “No hem d’oblidar que és el padró el que ofereix l’accés als drets més bàsics, com l’educació, la sanitat... Han de prevaldre els drets humans per damunt de qualsevol decisió política.”

No tots els municipis tenen un padró social. Girona en té. Però després hi ha el cas de Ripoll, on governa Aliança Catalana. La seva alcaldessa, Sílvia Orriols, va prometre durant la campanya electoral que impediria l’empadronament a persones migrades. La llei no li ho permet, però ha buscat maneres de posar traves, fins al punt que tant des del govern estatal com des de la Generalitat li han demanat explicacions. “Està aconseguint que hi hagi gent que viu al municipi que vagi a pobles del costat a empadronar-se”, assegura Puigdemont.

“Que estiguem parlant ara de restringir el padró és fer passes enrere, és no haver entès res del que ha passat en aquest país ni en altres països europeus en aquests 25 anys. Hauríem de parlar de diversitat, no d’integració. I tenir molt clar que no tornarem a tenir la societat de fa quaranta anys. Negar-ho és un error”, remarca el portaveu de l’ECAS, que lamenta especialment que es criminalitzi els estrangers, que siguin el cap de turc, “quan realment el problema de no arribar a final de mes no és culpa de les persones migrades sinó de l’economia, que és també la causa de l’emigració”.

Fonts del govern de la Generalitat asseguren que estan convençuts que quasi tots els ajuntaments tenen la voluntat de complir la llei i que en els casos que no ho fan és “més per falta de recursos que per falta de voluntat”, explica la secretària general del Departament d’Igualtat i Feminismes, Georgina Oliva, que recorda que s’ha posat en marxa una estratègia de sensibilització sobre el dret a l’empadronament que ha arrencat amb un cicle de formació pel qual han passat fins ara unes 1.200 persones. També se subvencionen projectes que fomentin la tramitació del padró. “Qualsevol situació de discriminació que arribi s’ha d’atendre”, explica Oliva. El govern català també està preparant una cimera amb el món local per poder debatre el problema i pactar uns acords comuns per garantir l’empadronament arreu de Catalunya.