Societat

BUFF presenta la seva col·lecció Surfrider, un granet de sorra en la protecció dels oceans

La marca catalana de complements esportius BUFF i la Fundació Surfrider han presentat una col·lecció dedicada a la protecció dels oceans dissenyada per la britànica Gemma Lessinger i els beneficis de la qual aniran destinats a investigar, conscienciar i netejar els nostres mars de plàstics.

La companyia tèxtil, que fabrica el 90 % dels seus productes en proximitat, està bolcada en la sostenibilitat i el model d’economia circular, objectius en la línia de l’ONG internacional Surfrider, una de les més influents organitzacions a Europa, després de fites com la directiva comunitària que va prohibir els plàstics d’un sol ús.

De la col·laboració neixen sis peces dissenyades en tons blaus i amb detalls gràfics oceànics i inclou gorres de teixits tècnics, capell de cotó i quatre variacions dels tubulars icona de la casa fundada per Joan Rojas fa més de trenta anys.

El 10 % de les vendes de la col·lecció donaran suport a la labor de l’organització internacional Surfrider, fundada a Califòrnia (EUA) el 1984 i amb més d’un milió de simpatitzants, membres i activistes.

“Aquesta col·laboració amb la Surfrider Foundation és simplement perfecta; som dos grups de persones apassionades per protegir l’oceà i esperem que aquesta col·lecció inspiri la gent a sortir, fer la seva part i donar suport a organitzacions de gran impacte”, ha destacat el director executiu de BUFF, David Camps.

Per la seva banda, la gerent d’aliances corporatives de Surfrider, Raphaëlle Genoud, ha destacat la bona sintonia amb una marca que ja compta amb un 90 % de la seva fabricació a Europa i que produeix de forma responsable.

Per donar a conèixer la sinergia entre BUFF i Surfrider, alguns dels seus treballadors han participat en una neteja de plàstic i altres residus, a la platja de la Barceloneta, lloc en el qual, en amb prou feines hora i mitja, han recollit desenes d’ampolles, envasos de plàstic, llaunes i més de mil burilles.

Des de les organitzacions mediambientals recorden que d’entre totes les escombraries marines presents a l’oceà, la corresponent als plàstics és cada vegada més nombrosa (fins a 8 milions de tones a l’any de residus plàstics).

El seu efecte al medi ambient és especialment nociu no obstant això perquè el seu cicle de vida és àmpliament superior a la durada d’utilització. De fet, el plàstic no es degrada totalment mai en l’entorn, sinó que es fragmenta en petites partícules amb prou feines visibles a simple vista, els microplàstics.

Aquesta realitat ja provoca que el 90 % d’aus marines tinguin restes de plàstics al seu organisme.

Tan gran és la presència de plàstics a les platges, rius i als oceans que a l’enorme illa de plàstic del Pacífic, entre EUA i Japó, amb entre 45 i 129 mil tones d’escombraries, se l’anomena el setè continent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Xavier Barranco
Cap de l’oposició de Portbou (Ara Portbou-Junts)

“Portbou continua sent un diamant en brut per treballar”

Portbou
Antoni Llabrés
President de l’Obra Cultural Balear (OCB)

“La principal amenaça per al català a les Balears ve dels poders públics”

Barcelona

El PSSJD investiga l'ús de substàncies piscodèliques contra la depressió resistent

Sant Boi de Llobregat
SANT PERE PESCADOR

Insten l’Estat a expropiar el sòl privat a la gola del riu Fluvià

SANT PERE PESCADOR
TORROELLA DE MONTGRÍ

Conflicte perquè la guingueta de Mas Pinell serà del Delfín Verde

TORROELLA DE MONTGRÍ
Tretze pagesos cedeixen l’espai per al vial de Santa Susanna
URBANISME

Tretze pagesos cedeixen l’espai per al vial de Santa Susanna

SANTA SUSANNA

Un cotxe amb càmera de lectura de matrícules controlarà la zona blava

Lleida
MEDI AMBIENT

Caminada a Calella per donar valor a un paratge natural amenaçat per un nou enllaç a l’autopista

CALELLA

Dues cooperatives d’habitatge faran 283 pisos protegits al Parc de l’Alba

Cerdanyola del Vallès