Tràmits més ràpids per via digital

La digitalització és una de les grans apostes del nou reglament. Moltes sol·licituds i renovacions es podran fer en línia i s’han clarificat els requisits administratius perquè sigui més fàcil entendre els passos necessaris per regularitzar situacions. Entre els canvis més importants, hi ha que les llistes de documents hauran de ser més clares i reduir les interpretacions ambigües. També es vol estandarditzar i s’han establert criteris uniformes per evitar discrepàncies entre diferents oficines d’estrangeria. Al mateix temps, s’agiliten els temps, ja que es permet que les comunicacions sobre els procediments es facin de manera electrònica i s’eviten així retards per notificacions físiques.

Amb la reforma, es redueix el temps d’estada requerit de tres anys a dos per a totes les figures d’arrelament. En l’arrelament social, que permet obtenir la residència a través de mitjans econòmics i vincles familiars propers, com a cònjuge o familiars de primer grau en línia directa, s’amplien les possibilitats per a aquells que reuneixin aquests criteris. Així, ja no s’exigeix estar casat o ser parella de fet sempre que es pugui acreditar una relació afectiva anàloga. L’edat dels fills que poden accedir al reagrupament familiar s’amplia dels 21 als 26 anys i també es podran reagrupar els fills o progenitors que siguin víctimes de tràfic o violència de gènere.

L’arrelament socioformatiu permet incloure estudis en curs com a via per regularitzar la situació, amb la possibilitat de treballar fins a 30 hores setmanals durant el període de formació. D’aquesta manera es fa possible que el permís per estudiar s’acabi convertint en permís de treball i de residència si un cop acabats els estudis la persona pot presentar una oferta de feina.

Paral·lelament, l’arrelament sociolaboral rebaixa a dos anys el termini que s’ha d’haver estat treballant per poder regularitzar, i es flexibilitzen els requisits laborals: es permeten precontractes de 20 hores setmanals i la suma de diversos precontractes, en lloc de les 40 hores requerides fins ara.

Aquest permís està destinat a persones que hagin perdut la residència legal en els dos anys anteriors a la sol·licitud i necessiten una via per regularitzar-se. És una eina clau per abordar la irregularitat sobrevinguda, pel motiu que sigui, i facilitar la reintegració administrativa al sistema legal.

Fins aquí la radiografia dels aspectes positius del nou reglament. Ara bé, són diverses les organitzacions que han posat en qüestió un dels elements que s’han introduït, i que afecta greument les persones que han arribat a l’Estat per demanar asil. Fins ara, aquestes persones, durant el període de tramitació de la sol·licitud –que sol ser d’entre un i dos anys– tenien una autorització per poder viure i treballar a l’Estat. Amb la reforma del reglament, la denegació de la sol·licitud d’asil suposarà per a desenes de milers de persones no només la pèrdua d’aquesta autorització, sinó que hauran d’esperar dos anys més per poder sol·licitar una autorització per arrelament, perquè no se’ls reconeixerà el temps de permanència previ. “El nou reglament d’estrangeria genera que persones i famílies que estan treballant formalment, cotitzant i desenvolupant els seus projectes de vida amb reconeixement de drets a Espanya, siguin penalitzades i passin a estar en situació administrativa irregular, amb la consegüent pèrdua de drets reconeguts”, lamenten en un comunicat les entitats de la xarxa Acoge, una federació d’àmbit estatal que treballa amb persones migrades.

Menors més desprotegits

Aquesta situació per augmentar la vulnerabilitat de molts menors, no només aquells que es troben acompanyats per les seves famílies, sinó també aquells que han arribat a l’Estat sols. Precisament el defensor del poble ha recordat recentment al govern espanyol aquesta problemàtica amb un informa en què s’afirma: “La infància, amb o sense els seus progenitors, es desplaça en contextos migratoris per diferents motius, ha de fer front a pràctiques administratives que no tenen en compte la seva condició de menors.” En aquest sentit, entitats del sector denuncien que amb el nou reglament el silenci administratiu es considerarà negatiu, de manera que molts joves no acompanyats veuran de sobte com es desestimen les seves peticions.