“I ara què faig? Com ho munto, això?”

A Maria Teresa Seseras (Roses, 1950) la va sorprendre que pensessin en ella. Era advocada i no coneixia ni l’alcalde de Girona d’aquell moment, Joaquim Nadal, ni el segon tinent d’alcaldia, Joan Manel del Pozo. Tots dos, per cert, serien posteriorment consellers de la Generalitat. I així va ser com a finals del 1999 Seseras va entrar a l’Ajuntament i va esdevenir la primera defensora de la ciutadania de Girona de la història. Ja fa més de 25 anys de tot allò. Va entrar en un despatx petit, a prop de la sala de plens, i es va dir: “I ara què faig? Com ho munto, això?”, va explicar Seseras ahir al vespre al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona.

“No sabia què havia de fer”, deia en aquest diari Seseras a la tarda. El consistori, a través de l’actual defensora, Marta Alsina, va convidar l’advocada rosinca; el defensor entre el 2009 i el 2021, l’advocat laboralista Ramon Llorente, i la persona que va tenir la pensada d’incorporar aquesta figura a l’Ajuntament, l’alcalde de Girona del 1979 al 2002, Joaquim Nadal. Alsina exerceix el càrrec des de l’octubre del 2021 i, igual que Seseras i Llorente, és advocada. “Ser advocat no és obligatori; no cal, ser-ne, però és útil”, explica Seseras, que va deixar l’activitat professional durant la pandèmia del coronavirus.

Seseras, Llorente i Alsina van participar en un acte de defensa de la figura que representen o han representat i que també va ser un repàs de la trajectòria d’aquesta figura, en principi pensada per atendre queixes si la persona considera que el seu consistori no l’ha tractat com creu que es mereixia. “Com menys demanda tinguin els seus serveis, millor”, deia Nadal, que va qualificar la figura del defensor/a o síndic/síndica de “filtre, de prova del 9, de control d’equitats, de garantia de drets i de voluntat de mediació”.

Del Pozo no va poder ser present en l’acte, conduït pel periodista Jordi Grau. Va deixar enregistrat un missatge per recordar que la figura del defensor de la ciutadania formava part del programa electoral amb què el PSC va guanyar les eleccions municipals del 1995. “Va ser un procés de cocció lenta”, va admetre Nadal, ja que, tot i el reglament del 1995, no es va aprovar la figura fins al desembre del 1999, amb l’entrada de Seseras. El PP s’hi havia oposat. En l’acte d’ahir, Seseras va explicar que potser Nadal havia pensat en ella per exercir la tasca de defensora pel fet que li havia lliurat un diploma pels seus 25 anys d’exercici de l’advocacia.

Alsina va ser l’encarregada d’introduir l’acte. Va parlar dels “drets humans de proximitat” i va criticar “l’abús del silenci administratiu”, “l’abús de la cita prèvia” i la vulneració del dret de petició, és a dir, “la vulneració del dret a ser atès i rebre una resposta” de l’administració. L’alcalde de Girona, Lluc Salellas (Guanyem), present a la primera fila d’autoritats, va cloure l’acte. Va destacar que la consolidació de la figura de la defensora de la ciutadania com a institució local és una bona notícia “per a la salut democràtica de la ciutat”. “Els nostres veïns i veïnes estan avui més ben atesos i la ciutat ha avançat gràcies a aquests 25 anys de feina dels defensors. Pel bé de Girona, esperem que en siguin molts més.”

La figura del defensor de la ciutadania, que existeix només en 47 municipis d’un total de 947, guanyarà més rellevància perquè quedarà recollida per llei al Parlament de Catalunya. Serà obligatòria en municipis mitjans i grans. En sap tots els detalls Ramon Llorente, que va exposar que la normativa tindrà “38 articles i tres apartats”. És convenient que hi sigui, la figura del defensor o el síndic. Els problemes o els maldecaps de la ciutadania de vegades persisteixen i no se’n volen anar.

El març del 2023, en la memòria de les seves actuacions durant el primer any i cinc mesos de mandat, Alsina ja parlava de la gestió dels residus. “Es va dir que amb el nou contracte de neteja es resoldrien els problemes, però de moment això s’ha agreujat per dos motius clars: que el servei de neteja no funciona correctament, i que la ciutadania no té consciència clara que separar els residus és bàsic, i no creu que serveixi per a res.”

El març passat, la mateixa Alsina criticava els contenidors tancats. En la memòria de la seva activitat del 2024, el 14,4% de les queixes rebudes (62 de 290) es referien a la brutícia als carrers, a la dificultat de garantir un bon servei als comerços i al “turisme d’escombraries”. També per això és important que hi sigui la figura del defensor de la ciutadania.