REPORTATGE
La ciutat de Lauro, a Samalús
L’arqueòleg Marc Guàrdia situa la ciutat ibèrica al Puig del Castell
No tenim dubtes que estem davant de la ciutat de Lauro, va afirmar l’arqueòleg Marc Guàrdia aquest dijous al vespre al Museu de Granollers en la presentació de la ponència sobre les darreres novetats de l’excavació del jaciment del Puig del Castell de Samalús.
Després d’analitzar molts elements, tot ens acaba suggerint que la llargament cercada Lauro era aquest important poblat ibèric. No és que sigui una idea nova que llencem ara nosaltres però sí que reforcem aquest argument, va afegir l’arqueòleg. Els resultats dels treballs es recullen a la ponència La ciutat ibèrica de Lauro: darreres novetats de l’excavació del jaciment del Puig del Castell de Samalús, feta gràcies a la concessió de la 17a Borsa d’Estudis Memorial Joan Camps.
Segons Guàrdia, director dels treballs d’excavació al jaciment en les darreres quatre campanyes, ara es pot fer aquesta afirmació per diversos motius. Un d’aquests són les característiques estructurals, com la gran dimensió del poblat. A Puig del Castell hi tenim una fortificació bestial. Es conserven set torres de la muralla, un fet gens habitual en aquestes construccions ibèriques. Guàrdia diu que el jaciment en ell mateix ja és un argument de pes, no n’hi ha un d’igual a tot Catalunya, però també ajuden a refermar la hipòtesi la mateixa ubicació del jaciment en el territori, i l’anàlisi qualitativa i quantitativa del material trobat.
A més, l’arqueòleg va explicar que també es planteja la identificació del poblat amb la seca després d’haver fet un estudi de dispersió de les monedes de Lauro augmentant la mostra, per la composició i la proximitat al poblat dels tresors, pel mateix monetari del jaciment, i per la importància també del jaciment en fase republicana, compatible amb l’encunyació de la moneda de Lauro (150-90 aC).
Segons Guàrdia, sempre s’ha buscat Lauro a prop de Llerona, per l’etimologia de les dues paraules. Però tot i que Llerona és hereva del topònim, això no vol dir que la ciutat estigués a la plana , ha afegit. L’arqueòleg també destaca en la ponència que altres estudiosos ja van insinuar la mateixa idea, com Carles Martí, que el 2008 ja va pensar en Samalús pel tema de les troballes monetàries, o Àlex Siner, que el 2013 va situar la seca de Lauro a Cànoves.
La ponència també estableix la cronologia del jaciment. Creiem que la fortificació data d’entre l’any 450 i el 50 abans de Crist. Segurament hi ha alguna fase anterior a la construcció de la muralla però no l’hem pogut datar, perquè no hem trobat materials. Hi ha uns nivells sota la muralla però no sabem de quan daten. Després d’aquest nivell n’hi ha d’altres que corresponen a l’ibèric ple, coincidint amb la construcció i el funcionament de la muralla. Aquests nivells s’han estudiat a partir d’unes cales, que els han permès tenir-hi representats 450 anys.
Els arqueòlegs hi han fet altres cales, com una d’il·lustrativa a nivell de la doble muralla. Precisament, per Marc Guàrdia, un dels temes més interessants és l’existència de dues muralles, una primera de més antiga i una segona que es va reconstruir de nou al període republicà.
El jaciment del Puig del Castell es coneix des dels anys 50, però només perquè s’hi havien recollit fragments de ceràmica. La cosa no va passar d’aquí fins que fa quatre estius es van començar les campanyes d’excavació, i que ara han permès presentar una planimetria del jaciment. Guàrdia destaca que amb només quatre campanyes s’ha pogut fer molta feina. Tot i que s’ha remenat molt poca terra, només hi ha excavat un 1% de tot el jaciment, es poden veure moltes coses. Em faig creus com això ha passat desapercebut tant de temps.
En les primeres tres campanyes es van fer cales per datar la muralla, però no s’havia fet cap excavació pròpiament dita fins al darrer estiu. Això els ha permès comprovar, per exemple, que les torres, que en un principi havien cregut que eren massisses, estaven buides per dins. Un cop netes hem pogut comprovar que tenien un espai ocupable que en principi era únic i que posteriorment, amb la reconstrucció, es va compartimentar. També s’ha treballat en una de les dues portes d’accés al poblat.
