Medi ambient

DAVID PAVÓN

GEÒGRAF

«Sense la Muga i el Fluvià no s'hauria transvasat el Ter»

Ha publicat un estudi sobre les grans obres hidràuliques a les conques del Fluvià i la Muga

David Pavón, geògraf i professor de la UdG, acaba de publicar el llibre Gran obra hidràulica i territori a les conques de la Muga i del Fluvià (1850-1980), on adapta la seva tesi. Què hi explica?
–«És una aproximació, des d'un punt de vista històric i geogràfic, a la construcció de grans obres hidràuliques. Pensem que la construcció de Sau, Susqueda i Boadella és el punt d'arrencada, però hi ha uns antecedents de més d'un segle, i que són desconeguts perquè molts no es van desenvolupar.»
–Quins són aquests antecedents?
–«Ens podem remuntar a l'edat mitjana, de petites rescloses d'on arrencaven recs per atendre diversos molins, i que també s'aprofitaven per a regadiu. Això es va mantenir molts anys, però quan la tecnologia ho va permetre, al llarg del segle XIX, van començar a arribar els primers grans projectes, que inicialment no van tenir èxit.»
–Ara els pantans tenen com a objectiu principal l'abastament. Ha estat sempre així?
–«No. Des de la segona meitat del segle XIX, i durant bona part del segle XX, les obres que es proposen és per al regadiu, i l'abastament humà és complementari. El regadiu es veia com un mitjà que havia de solucionar bona part dels problemes del món agrari, i més en un moment en què les condicions alimentàries eren insuficients.»
–De quan data el transvasament del Ter?
–«Del segle XVI, que es va fer un primer treball per portar aigua del Ter cap a Barcelona, i quan va millorar la tècnica ja es van presentar els primers projectes més o menys fonamentats, a la segona meitat del segle XIX, que es van anar repartint al llarg dels anys. Els anys trenta la Generalitat republicana ja ho plantejava, i la línia estava molt orientada cap aquí. Quan es planteja el transvasament del Ter els anys cinquanta, no és cap altra cosa que donar continuïtat a les propostes anteriors.»
–Com influeix el transvasament del Ter cap al Fluvià i la Muga?
–«Segurament, sense Muga ni Fluvià no hi hauria transvasament del Ter, perquè les seves aigües es van considerar com una contrapartida, amb un seguit d'obres complementàries i ampliant regadius. Es van preveure un pantà a la Muga i un al Fluvià, i fins i tot petits pantans al riu Brugent, a Amer, i el Llémena, a Ginestar.»
–Si tot això s'hagués fet, s'hi haurien negat més pobles?
–«En el cas del Fluvià s'havia de fer al terme d'Esponellà, i es va calcular una cota per no inundar Besalú, que seria on començaria el pantà. Així només s'inundaven un seguit de masos, a la zona de Dosquers, i també el nucli de Fares. També es va fer un projecte a Crespià, que es va plantejar durant anys però que es va descartar en els anys quaranta. L'obra havia de servir per fer els grans regadius de la plana de l'Alt Empordà, però es va abandonar per qüestions de tipus geològic, quan fins i tot el 1935 ja havien començat les primeres obres.»
–Explica que el Fluvià ha tingut diversos projectes, com és que mai s'han desenvolupat?
–«En part, perquè es troben canvis que ningú hi comptava. En el Fluvià, el 1944 es va abandonar un projecte a Crespià per motius geològics, i això va coincidir amb unes grans inundacions de la Muga. Això va decantar la balança a favor de la Muga, i perquè no hi havia solucions viables al Fluvià.»
–És proporcional l'obra hidràulica que s'ha fet amb la capacitat d'uns rius no excessivament cabalosos?
–«Hi ha una gran continuïtat d'estudis. La conca del Fluvià és superior, amb superfície i cabals, a la de la Muga. Sempre hi ha hagut propostes a tots els rius de derivar els cabals, i tot el sistema ha basculat sempre una mica cap al sud. Amb el transvasament del Ter es va fer que no es renunciés a tenir una gran obra hidràulica al Fluvià, i va accelerar molts projectes, però per diverses circumstàncies es van desestimar.»
–Avui dia, queda gaire camp per córrer en gran obra hidràulica a la demarcació?
–«Ara estem en una època en què s'han introduït nous elements de discussió en la gestió hídrica, que condicionen el debat, com ara l'estalvi, els temes ambientals, els avenços tecnològics... Això sense perdre de vista la percepció, justificada, que s'està sobreexplotant el Ter. Tot plegat obliga a replantejar determinats postulats i buscar noves solucions, i tenint en compte que aquestes obres arriben en l'època del desarrollismo, i ara el model de desenvolupament ha canviat, i no podem veure aquestes obres igual que fa 50 anys.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SÒNIA MARTÍNEZ
ALCALDESSA DE LA JONQUERA

“Hi ha més famílies amb necessitats”

La Jonquera

Crítiques als treballs fets a la riera d’Arbúcies

arbúcies / Sant Feliu de b

El govern descarta aplicar unilateralment la gratuïtat dels seus peatges

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient assolellat

Barcelona

La Diputació de Girona injectarà prop d’onze milions als municipis

girona

Trien la residència d’en Bas per a un assaig de la Covid-19

La Vall d’en Bas
XEVI VINYOLES
ALCALDE DE BESCANÓ

“Els ajuntaments som la rereguarda”

BESCANÓ
Carta de Girona a Sánchez contra les retallades

Carta de Girona a Sánchez contra les retallades

girona
El temps
Servei meteorològic de Catalunya

Precipitacions febles

Barcelona