Medi ambient

El gas de la discòrdia

L'Agrupació Naturalista de Girona demana a la Generalitat que no doni permís per fer prospeccions d'hidrocarburs a la Vall d'en Bas

Alerta que els treballs poden produir danys al medi ambient i a les persones

El ‘fracking' és una tècnica molt agressiva per al medi ambient

L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) ha demanat al govern català que denegui els permisos d'investigació d'hidrocarburs sol·licitats per l'empresa madrilenya Montero Energy Corporation SL i ha presentat al·legacions als expedients anomenats Darwin, per realitzar-ne a una quadrícula de 89.683 hectàrees, i Leonardo, per a una de 76.641 hectàrees. Afecten diversos espais de les comarques d'Osona, de la Segarra i de la Garrotxa. En aquest última comarca gironina, en concret, al municipi de la Vall d'en Bas. L'ANG alerta que hi ha espais afectats dels Plans d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de les Serres de Milany, Santa Magdalena, Bellmunt, Guilleries i Collsacabra i zones humides d'Osona.

Els naturalistes han explicat que, en cas de fer-se les prospeccions, es vulnerarien diverses directrius europees i lleis estatals i catalanes i fins i tot han recalcat que hi pot haver una greu incompatibilitat d'aquesta activitat amb la directiva marc de l'aigua.

Segons els naturalistes gironins, els permisos demanats són per buscar gas natural amb les tècniques de fractura hidràulica, fracking, i perforació horitzontal, amb una llarga història als Estats Units, a la qual apel·len per demostrar la seva nocivitat. Per això i també amb un estudi a la mà de la direcció general de Polítiques Internes del Parlament Europeu del 2011, alerten que són tècniques molt agressives amb el medi ambient, amb les persones i amb les reserves d'aigua dolça; que són molt complexes d'aplicar, costoses i no gens rendibles.

En remarquen que cal l'ús de més de 600 productes químics per alliberar el gas natural, els quals per fuites o abocaments poden contaminar l'atmosfera, els aqüífers i fins i tot ser absorbits per animals destinats al consum humà.

En cas que l'empresa sol·licitant mantingui la seva petició, l'ANG vol que s'obri un procés d'informació i participació pública respecte als efectes socials, econòmics, sanitaris, alimentaris, paisatgístics i ambientals del projecte. “És més que evident que la recerca de petroli i gas suposa una fugida endavant i una activitat merament especulativa que, a fi de comptes, no fa sinó contribuir a un model de desenvolupament agònic vinculat als combustibles fòssils”, conclou l'entitat.

L'alcalde de la Vall d'en Bas, Miquel Calm, va afirmar ahir que cap responsable de la petroliera se li ha adreçat per informar-lo del permís que han demanat a la direcció general d'Energia, Mines i Seguretat i de les intencions que duen. Calm, a més, va matisar que l'àrea afectada de la Vall d'en Bas és molt residual. Segons ell, es tracta només de fer quadrar l'àrea sobre el mapa. “Dubto que, en cas de dur-se a terme l'explotació, afecti el nostre municipi”, va indicar. Això no obstant, l'alcalde va dir que s'ha posat en contacte amb tècnics i responsables del Departament de Medi Ambient per recollir informació sobre les prospeccions per hidrocarburs, sobre la legislació vigent i sobre la concessió de permisos. “Vull estar preparat, per quan vingui l'empresa a tractar el tema”, va sentenciar Calm.

A les comarques gironines, hi ha hagut des del primer terç del segle passat empreses que han dut a terme prospeccions per trobar petroli o gas o que han demanat permisos per fer-ho. En moltes d'aquestes ocasions, tot i que se'ls ha concedit, no han arribat mai a utilitzar-los.

Per una banda, després d'obtenir aquests permisos, han de negociar amb els propietaris dels terrenys i també amb els ajuntaments d'on es troben per tenir permís d'obres. Per l'altra banda, no sempre és fàcil determinar on es troben les bosses d'hidrocarburs, o bé la geologia fa difícil treballar el subsòl.

Sigui com sigui, les comarques gironines tornen a ser punt d'interès per a les empreses proveïdores de gas.

LES XIFRES

Sempre que el medi ambient estigui garantit, sigui benvingut tot el que fa bullir l'olla
Jordi Munell
alcalde de ripoll

LES FRASES

M'estic informant bé, perquè quan vinguin els de la petroliera, conegui bé l'activitat i la llei
Miquel Calm
alcalde de la vall d'en bas
18,1
milions.
És la quantitat total que ha d'invertir qualsevol empresa durant els sis anys que dura el permís
5,8
milions.
És la fiança que ha d'ingressar l'empresa que vol fer prospeccions i activitat extractiva

Permisos per a Ripoll i Riudaura

J.C

La direcció general d'Energia, Mines i Seguretat de la Generalitat ha donat recentment permisos a una petroliera anglesa per fer prospeccions de gas natural a Riudaura i Ripoll i a Osona. En el cas de Ripoll, també s'han concedit per buscar petroli i no només en aquest municipi sinó també als de la rodalia: Vallfogona de Ripollès, Ogassa i Campdevànol. Es tracta de Tereo Oils Limited. Això no obstant, i si decideix fer-les després dels estudis pertinents i sempre que tingui permís dels propietaris dels terrenys i dels ajuntaments afectats, no les podrà dur a terme fins a l'any 2016.

La legislació estableix que, primer, haurà de redactar un pla de treball i obrir un període d'uns tres mesos en què haurà de fer estudis geològics per determinar si hi ha el gas que busca, on es troba i les característiques del subsòl. A part, haurà de dipositar una fiança de 5,8 milions d'euros per garantir les tasques de restauració dels terrenys afectats. Durant els tres primers anys del permís, a més, haurà de destinar 6,3 milions més a tots aquests treballs i fins a la hipotètica explotació, 11,8 milions més.

Cal tenir en compte que la legislació és molt exigent quant als accessos al punt de les prospeccions. La maquinària pesant ha de passar per camins ja existents i, si no és possible, cal fer un projecte i obtenir les pertinents autoritzacions per obrir una pista alternativa i provisional.

L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha dit que la inversió que comportarien les prospeccions i l'activitat extractiva seria benvinguda, sempre que hi hagués una garantia ambiental. L'alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, ha afirmat que, si Tereo Oils demana els permisos municipals per fer les prospeccions, serà molt exigent perquè no s'utilitzi la fracturació hidràulica per extreure el gas i que hi hagi el màxim de garanties per no malmetre els aqüífers. A més, ha recordat que les prospeccions afecten el PEIN.

A les comarques gironines, ja és quasi una tradició

Els intents d'extreure petroli i gas a les comarques gironines han estat diversos des de fa molts anys. La majoria dels intents han tingut com a objectiu la zona pirinenca i la prepirinenca. Als anys 80 del segle passat, també ho va ser la franja litoral de la Costa Brava. El 1930 es va buscar petroli a Oix, on es va tornar el 1988. El 1964, la Societat d'Explotació de Petroli Espanyola ho va provar a Riudaura i només va trobar gas en petites quantitats. L'any 1971, les prospeccions es van fer a Sant Privat d'en Bas, a l'anomenada carretera dels Pins. Els anys 1967 i 1981, el petroli es va buscar a la zona de Serra Cavallera d'Ogassa. Cap als anys vuitanta també, les prospeccions es van dur a terme a Vallfogona de Ripollès. Mai, però, no se'n va trobar en quantitats suficients per justificar una inversió per fer les extraccions pertinents.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona