Actes mensuals per celebrar els 50 anys de Susqueda
L’Ajuntament prepara deu mesos d’activitats, a partir del 22 de gener del 2018
Unes 1.600 persones van construir una presa revolucionària en cinc anys
-
Una imatge del logo de la commemoració del 50è aniversari de la construcció del pantà CONSELL COMARCAL DE LA SELVA. -
Una imatge de la construcció del pantà de Susqueda FONS HISTÒRIC D’ENDESA. -
Operaris, treballant en la construcció FONS HISTÒRIC D’ENDESA. -
Una de les sales interiors del pantà FOTOGRAFÍAS RALUY (RECOLLIDES EN LA TESI D'EDUARD CALLÍS).
La presa va entrar en servei el 1967, però el pantà es va omplir el 1968
L’Ajuntament de Susqueda commemorarà el 50è aniversari de la construcció del pantà del municipi amb deu mesos d’activitats, a partir del gener del 2018, segons indica l’alcaldessa, Eva Viñolas (ERC). La instal·lació hidroelèctrica va entrar en servei el 1967, però es va construir del tot i es va omplir d’aigua al 1968.
La comissió del 50è aniversari de la construcció del pantà de Susqueda, presidida per Viñolas, està formada, entre d’altres, pels ajuntaments de Susqueda, Osor i Sant Hilari, el Consell Comarcal de la Selva, el Consorci del Ter, representants del Ter Brugent, la Diputació i la companyia Endesa, titular del pantà i la presa. Viñolas explica que “la voluntat és fer el 22 de gener [del 2018] una roda de premsa de presentació dels actes, i fer-ne un cada mes, fins al 17 d’octubre del 2018, que hi haurà la cloenda”. El 22 de gener és el dia de Sant Vicenç, patró de l’antic poble.
Gràcies a una subvenció de la Diputació, els promotors dels actes editaran un documental [vegeu plana següent]. L’Ajuntament també instal·larà sobre la presa una maqueta de ferro. “Serà en un dels actes que farem cada mes. La maqueta serà de ferro i permetrà saber on era l’antic poble. Hi haurà [la silueta de] les muntanyes fetes, i es veurà aigua i allà on era l’antic poble.”
La primera turbina de la presa va començar a funcionar el 17 d’octubre del 1967, però el pantà no va entrar en funcionament fins al 1968. En la tesi Arquitectura de los pantanos en España, l’arquitecte olotí Eduard Callís qualificava l’any passat de “revolucionària” la presa de Susqueda, que és en forma de volta, de closca d’ou, i que té unes sales interiors, d’accés restringit, singulars i modernes.
En la construcció hi van treballar 1.600 persones entre el 1963 i el 1968. El plantejament de l’obra i la materialització van ser cosa de l’enginyer de Zamora Arturo Rebollo, de qui Callís destacava l’any passat en aquest diari que havia situat la presa en una vall “on amb menys longitud de presa es va poder emmagatzemar més quantitat d’aigua”.
La presa està considerada una obra referent dins l’obra hidràulica per la visió artística del treball: Rebollo hi va introduir elements més vinculats a l’arquitectura que a l’enginyeria, com ara elements estètics. Ell mateix va fer durant anys un seguiment i control del comportament de la presa. Com a curiositat, es calcula que la presa es mou uns 10 centímetres entre l’estiu i l’hivern per les temperatures.
Endesa hi treballa
Fonts d’Endesa van confirmar ahir que la comissió del 50è aniversari està preparant actes mensuals de celebració pel 2018 capitanejats per l’Ajuntament de Susqueda, però no van voler avançar si hi haurà actes dins de la central, en zones d’accés restringit, ja que encara s’està treballant en el disseny dels actes i encara no estan tancats.
LES XIFRES
“Un arc de formigó per on baixa l’aigua”
El Consell Comarcal de la Selva ha dissenyat el logotip de la commemoració dels actes del 50è aniversari del pantà de Susqueda. La imatge ha estat creada pel dissenyador gràfic Xavier Amores, establert a Caldes de Malavella. Amores ha volgut fer palès en la imatge que la presa té “la particularitat” de la forma [closca d’ou]. S’hi veu un arc de formigó, i aigua que baixa en direcció al riu Ter i, al final del recorregut, cap a l’àrea metropolitana. Amores col·labora regularment amb el Consell Comarcal. El conseller comarcal de Turisme és Quim Vivas (IdSelva). La composició és de dos colors (blau i gris), però l’autor també n’ha preparat amb l’aigua daurada, aprofitant que el 2018 fa cinquanta anys que el pantà es va omplir d’aigua.
Inicialment, la voluntat del Consell Comarcal de la Selva era que el logotip sortís d’un concurs per a adolescents d’entre 12 i 18 anys dels instituts de l’àmbit del Ter-Brugent i rodalia. Hi havia un premi de 300 euros, però el concurs va quedar desert.
“El sacrifici d’un poble” tindrà el seu documental
J. Ferrer
L’alcaldessa de Susqueda, Eva Viñolas, assenyala que un dels actes previstos per commemorar el mig segle del pantà és la realització d’un documental. La presentació podria tenir lloc els mesos de febrer o març del 2018. Gràcies a la subvenció de la Diputació de Girona (20.000 euros), la comissió organitzadora de la commemoració ha encarregat la realització del documental a la productora Zeba Produccions, amb seus a Olot i Barcelona.
Un dels responsables de Zeba és Sergi Guix, que ha avançat que han començat a fer les primeres entrevistes per al documental. La voluntat és recollir el testimoni de veïns de l’antic poble de Susqueda, que va quedar cobert per les aigües del pantà. “Volem reivindicar el sacrifici que va fer un poble per al país”, explica.
Durada per definir
Els autors del vídeo, de durada encara per definir, també preveuen recollir, entre d’altres entrevistats, la veu d’antics treballadors d’Hidroelèctrica de Catalunya i d’enginyers que valorin la forma i la construcció del pantà.
La construcció del pantà va provocar la desaparició de l’antic poble. “Som un municipi sense poble. A la gent que hi havia al poble de Susqueda, no se li va donar cap opció. Se’ls van donar uns diners, molt pocs, i se’ls van donar les maletes i se’ls va fer marxar”, recorda l’alcaldessa susquedenca.
Ara el municipi, el més petit de la comarca de la Selva, té 92 veïns empadronats, repartits entre els veïnats del Far, el Coll i Sant Martí Sacalm. Viñolas és l’alcaldessa des del juny. Va substituir Joan Mercader, batlle durant catorze anys.
