Les inversions a l'aeroport de Reus i el port de Tarragona quedaran fora de la retallada
El consell d'administració de l'autoritat portuària, això sí, baixarà de 25 membres a 15, i els plans aeroportuaris seran més realistes
«Les infraestructures aeroportuàries no estaran subjectes al pla d'ajust perquè Aena no computa en dèficit, ja que com a empresa genera uns beneficis», explicava dimecres el ministre de Foment, José Blanco. El mateix raonament val per als ports, ja que Ports de l'Estat funciona com una empresa autònoma sense necessitat de finançament públic, i obté bona part dels ingressos de les taxes que cobra. Fonts oficials de l'aeroport de Reus i del port de Tarragona ho confirmaven ahir, igual que el fet que no perillen les inversions previstes en els respectius plans d'expansió.
Planificar a menys anys
«Tot i que depèn de Foment, Aena té unes característiques especials perquè s'autofinança amb les taxes aèries, i no entra en el pressupost general de l'Estat», explicaven ahir fonts de l'ens aeroportuari. Això sí, admetien que per a grans obres com ara la T1 del Prat –o el mateix Blanco posava Barajas com a exemple– l'Estat s'ha hagut d'endeutar, i ara «s'ha d'amortitzar la inversió», deia el ministre. Ell mateix, en aquest sentit, havia fet abans un anunci en aquest sentit: «Ja hem incorporat a la planificació dels aeroports la necessitat de projectar-los amb una capacitat en els estudis de demanda dels cinc anys següents, per evitar excessos de costos o increments de taxes que puguin afectar negativament la seva capacitat competitiva.»
El pla director de Reus
La manera com l'anunci afectarà l'execució del pla director de l'aeroport de Reus obre un interrogant. I més encara quan el seu director, Vicenç Pallarès, admetia fa pocs mesos a El Punt que la dimensió final i el ritme d'execució de projectes de futur com ara una nova torre de control o més ampliacions de la pista i les terminals «dependran de les expectatives i la demanda de trànsit a mitjà i llarg termini». L'aeroport treballa amb projeccions d'assolir uns quatre milions de passatgers l'any el 2025, però el mateix Blanco desautoritzava que a partir d'ara es treballi tan a la llarga. En aquest sentit, el conveni signat al febrer amb Ryanair –que garanteix un mínim de 100 vols setmanals a l'estiu fins al 2013, amb puntes que ara ja s'acosten a una capacitat anual equivalent de 3,5 milions de passatgers– suposa una certa garantia. Les mateixes fonts d'Aena confirmaven ahir: «La terminal de sortides de Reus estarà llesta aquest estiu, i les obres subsegüents del pla director s'aniran complint amb normalitat.» En el pressupost d'enguany, de fet, l'Estat feia una projecció de despesa per al període 2007-2014 d'uns 152 milions d'euros, invertits en millores al camp de vol i la plataforma, la nova àrea terminal, els aparcaments o la línia elèctrica interna. I tot això, sembla, no perilla.
El port de Tarragona
Més fàcil ho té encara el port de Tarragona, que –en espera encara d'aprovar el pla director 2010-2040– pensa afrontar moltes de les inversions previstes els anys vinents juntament amb operadors privats, com ara l'àrab DP World, que ajuda a sufragar bona part de la terminal de contenidors que explota al moll d'Andalusia. La seva ampliació i l'allargament també del moll de Cantàbria, que és ja a la fase final, són les principals inversions que afronta ara el port, a més dels primers passos per habilitar una terminal provisional per a vaixells de creuer vora el far de la Banya. En un horitzó d'uns vuit anys, el port també vol invertir uns 200 milions –entre recursos propis i privats, però en cap cas estatals– en l'ampliació del moll de la química, l'Illes Balears i el mateix d'Andalusia.
Menys consellers a l'APT
El pla d'austeritat de Blanco, això sí, preveu que els consells d'administració de les autoritats portuàries eliminin fins a 280 membres, un 40% dels actuals, que són la majoria dels 324 que retallarà el ministeri. El del port de Tarragona, així, s'haurà de rebaixar dels 25 consellers actuals a només 15 abans del 31 de juliol, si bé fonts de l'APT indicaven ahir que no saben encara amb quins criteris haurà d'aplicar la garbellada.
Les variants de l'N-420, sense calendari
Un altre exemple d'infraestructures estatals pendents al Camp i l'Ebre són les històriques variants de l'N-420. La de Riudecols ja no estava pressupostada per a enguany, però sí les de Gandesa i Corbera d'Ebre. La setmana passada, Blanco explicava que la primera tindria aprovat enguany el projecte constructiu. El senador republicà Pere Muñoz hi insistia dijous al Senat, i la resposta del secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, ja va ser més ambigua. «S'estan redactant els projectes, i l'obra tirarà endavant en funció de la disponibilitat pressupostària», va dir, i va admetre: «Tenint en compte la situació, no em puc comprometre a concretar cap calendari d'execució.» Muñoz veu «vergonyós i un escàndol» que, deu anys després de posar-se a licitació l'estudi informatiu per a variants que sumen 13,4 quilòmetres, encara no hi hagi cap projecte fet, tot i que apareixen gairebé cada any als pressupostos. Muñoz, això sí, va obtenir el compromís de Morlán que podrà consultar l'estudi tècnic en què es va basar Foment per triar l'opció valenciana i no la catalana per a la sortida al mar de l'autovia d'Aragó.
La subdelegació no pot «assegurar res», admet
Hores després que Zapatero anunciés els dràstics ajustos en la despesa pública, la subdelegada a Tarragona, Teresa Pallarès, admetia que hi hauria retallades en infraestructures però que no afectarien les que hi ha en marxa al Camp i l'Ebre, com aquesta setmana confirmava el diputat socialista Francesc Vallès. Després de la compareixença de Blanco dimecres, però, fonts de la subdelegació admetien ahir que ara mateix no se sap com es concretarà a la demarcació el que va dir, ni si això afectarà les obres actuals. «No es pot assegurar res», confessaven. Dimecres mateix, al matí Blanco fixava com a prioritat estratègica de l'Estat el corredor mediterrani ferroviari, i assegurava així la inversió que s'està fent a la línia entre Vandellòs i Perafort, incloent-hi l'estació central del sud de l'aeroport, pressupostats enguany en 112 milions. Entre els exemples que, a la tarda, el ministre esmentava com a prioritaris, hi ha també la línia de mercaderies fins al port de Barcelona –això sí, encara en fase de tramitació prèvia–, ja que «tot el que pot donar competitivitat al sector del transport s'ha de mantenir», fet que pot fer deduir que la que l'Estat també planifica fins al port de Tarragona es podria salvar igualment de la retallada. De la resta d'obres, però, encara no se sap res. En l'aspecte ferroviari el Camp té l'avantatge que la majoria està en fase de planificació, així que ara per ara no s'atura res. Però l'autovia de Montblanc, per exemple, està en plena execució, i ningú no ha assegurat que s'acabarà, tot i que podria entrar dins del que Blanco anomenava «eixos bàsics per a Espanya», com és el de l'Ebre. En la mateixa categoria hi hauria els projectes, en fase d'estudi, per allargar l'A-7 cap al sud i el nord, però caldrà veure què passa amb les millores als accessos a Tarragona per la T-11, en marxa des de fa dos anys, però que no s'havien d'acabar, en teoria, fins d'aquí a un any.
