Infraestructures

Una xarxa incompleta

La línia de Sants a Girona enllesteix les connexions de TAV entre ciutats, però hi ha força obres pendents

No hi ha dates per enllaçar amb aeroports i polígons

La Sagrera no té data d'acabament i altres estacions esperen més obres

L'alta velocitat no amagala falta de millores a la xarxa convencional i als traçats on coincideix amb altres trens

La connexió de les quatre capitals catalanes en alta velocitat culmina el desplegament de la xarxa de TAV iniciada l'any 2003 amb l'arribada a Lleida. Però la finalització de la connexió entre les quatre estacions centrals no implica, ni de bon tros, l'acabament de les obres, ja que algunes estan encara en marxa, com ara l'estació de la Sagrera, per on els TAV Sants-Girona passaran sense aturar-se. Altres actuacions no tenen ni projecte, com ara els respectius enllaços cap als aeroports del Prat i Reus, tots pendents. En el cas de l'aeroport de Girona, la Generalitat és la que està redactant el projecte, amb l'objectiu de tenir-lo a punt el 2014.

La llista de projectes pendents per acostar la xarxa d'alta velocitat als grans centres de producció o de transport del país és llarga i el pitjor és que la majoria no disposa ni de pla d'execució ni de terminis d'acabament. A la mateixa Girona, el túnel del TAV no haurà servit per resoldre l'enderroc o millora de la xarxa convencional, que encara travessa la ciutat pel viaducte. Les línies del TAV que haurien de contribuir també a traslladar mercaderies estan gairebé totes per fer. Formen part del projecte conegut com el corredor mediterrani, un altre pla pendent de projecte i finançament.

L'estació de la Sagrera

Després d'anys de retards, l'alta velocitat (TAV) connecta des d'avui Barcelona, Girona i Figueres, però amb els deures a mig fer, sobretot a Barcelona, on es preveu la remodelació, modernització i millora dels serveis de l'estació de Sants, tot i que ara per ara no hi ha ni tan sols el projecte fet. I no només això, perquè el TAV passarà de llarg la Sagrera, que ha de ser la gran estació del país en la infraestructura d'alta velocitat i l'estrena d'avui l'agafa en obres. L'estrena també arriba amb l'estació de Girona a mitges i els passatgers que es dirigeixin a França hauran de canviar de tren a Figueres.

Es calcula que les obres de la Sagrera, iniciades el 2010, duraran encara uns quatre anys més, perquè el pas del tren s'està aprofitant per tirar endavant una important operació de remodelació urbanística de la zona. De fet, el pla inicial preveia uns moviments de terra i construccions superiors a les realitzades amb motiu del Fòrum 2004, i només superades a Barcelona per les reformes preolímpiques del 1992.

Pel que fa a l'estació, serà intermodal; això vol dir que permetrà l'enllaç amb els trens de rodalies, metro i autobusos. Els combois de rodalies circularan en el nivell més baix, mentre que els del TAV estaran just sota terra. Un gran espai central amb entrada de llum natural presidirà l'estació i les diverses connexions de plantes. Els autobusos urbans i els interurbans hi tindran també parades, així com el metro. La línia 9 ja està en funcionament en aquest tram des del 2010, i només caldrà adaptar-ne l'accés a l'intercanviador.

Sants no té pla de reforma

Esperant que aquesta macroestació sigui una realitat, Sants serà de moment el centre barceloní del TAV, que travessarà la ciutat pel túnel de l'Eixample i, un cop a la Sagrera, circularà per unes vies encara provisionals. En el cas de l'ampliació i modernització de Sants, no hi ha projecte, ni calendari ni tampoc pressupost, segons han reconegut aquests últims dies les autoritats de les administracions implicades. L'obra resta pendent des que es va enllestir a corre-cuita la reforma de la part inferior de l'estació, i van quedar per a aquesta segona fase de l'alta velocitat que ara es posa en marxa els canvis en superfície.

Encara lluny del Prat

El TAV no té ara per ara calendari que indiqui, encara que sigui només en format de previsió, quan arribarà a l'aeroport del Prat de Llobregat. De fet, l'alta velocitat és un dèficit més de la T1 de l'aeroport de Barcelona, connectat només amb el servei d'autobús. No hi arriba ni el metro –la previsió és que pugui ser una realitat l'any vinent– ni el tren de rodalies, frenat per falta de pressupost. La comparació amb la T4 de Madrid fa molt de mal: té metro des del 2007, tren de rodalies des del 2011 i el Ministeri de Foment ja treballa perquè s'hi pugui arribar amb alta velocitat aquest 2013 gràcies a la construcció d'un tercer carril.

El port barceloní, en espera

El port de Barcelona també espera l'alta velocitat sense pedaços, per poder exportar mercaderies. Després d'anys d'espera, s'ha habilitat aquest setembre una solució d'emergència, amb un tercer carril a les vies d'ample convencional fins al Vallès, per on es connecta amb les vies TAV fins a Figueres. Però la connexió definitiva encara s'està redactant. Els principals operadors del port de Barcelona, amb la central xinesa Hutchinson de contenidors al capdavant, reclamen la connexió directa amb França per a l'any que ve. Actualment, només una vintena de combois de mercaderies creuen els Pirineus pel túnel d'alta velocitat.

Sense connexió logística

La connexió amb els centres logístics per donar sortida a les mercaderies, amb terminals ferroviàries intermodals amb ample ferroviari europeu i ibèric, és un altre dels temes pendents dins l'estratègia catalana de l'eix mediterrani. És el cas, per exemple, de la terminal del Far i Vilamalla, a l'Alt Empordà, els polígons de l'Alt Camp i els del Tarragonès, on el TAV passa a pocs metres de les empreses, però sense possibilitat d'aturar-s'hi per exportar mercaderies.

Acostar-se a Tarragona

Des que es va estrenar, a final del 2006, l'estació del TAV del Camp de Tarragona ha estat criticada per les poques facilitats d'accés. Situada a 20 minuts de la capital, la reivindicació ha estat des de llavors que es faci arribar l'alta velocitat al nucli urbà. D'entrada, el que l'hi acostaria seria l'enllaç amb el corredor mediterrani, la nova línia cap al sud on es preveia fer una segona estació central més propera, vora l'aeroport i equidistant entre Reus i Tarragona.

Les obres, però, tant de la plataforma com de l'estació, estan aturades des de fa més de dos anys, si bé enguany s'hi ha tornat a posar pressupost. Entre els treballs adjudicats hi ha fins i tot un ramal que permetria que els trens de la línia Madrid-Barcelona (això sí, després de canviar a ample ibèric) entressin fins a l'actual estació de Tarragona, però és una incògnita saber si Foment ho veu prioritari, ja que els passatgers han passat a un segon terme de prioritats, i el debat ara a la regió és si el tercer rail que es farà a la línia convencional actual per connectar-se a Europa –pensada per als trens de mercaderies, però que també hi permetria tècnicament l'alta velocitat amb un bypass senzill a l'Arboç– serà temporal o no. Més enllà dels nous projectes, el que ahir mateix reclamava el president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, és donar més facilitats als usuaris i per això sol·licitarà a Renfe la gratuïtat del pàrquing per als viatgers de l'Avant. I és que, segons Abelló, les noves tarifes de l'alta velocitat no són competitives si l'usuari ha de pagar els 12 euros que val estacionar un dia al pàrquing.

Res de l'aeroport de Girona

Un altre projecte pendent és l'estació del TAV de l'aeroport de Girona. La línia passa a pocs centenars de metres de l'aeroport, i durant la definició del projecte ja hi va haver sectors que van defensar que s'hi fes l'estació principal en comptes del centre de Girona. Ara, la Generalitat està redactant un projecte per aprofitar el punt d'avançament i estacionament de trens que hi ha construït Adif també com a estació. Això haurà de representar un impuls per a l'aeroport, i també donarà servei a tota una zona que queda lluny de l'estació central de Girona. En una primera fase, tindrà un cost d'uns 9 milions, amb l'objectiu de tenir l'obra enllestida el 2014.

Completar el tercer rail

El tercer carril per dotar d'ample europeu la via convencional és un dels projectes més demanats per fer de l'eix mediterrani un autèntic corredor per a les mercaderies. A hores d'ara, només existeix en el ramal del Vallès, entre el Morrot, Castellbisbal i Mollet; i entre Girona i Figueres. Aquestes obres es van fer per donar sortida a les mercaderies del port de Barcelona cap a Europa, en espera de tenir acabats els túnels urbans de Barcelona i Girona, i per connectar amb la via del TAV entre Figueres i Perpinyà. Ara, falta fer el tram de Figueres a Portbou, i també des de Castellbisbal cap a Tarragona i després cap a València.

1992
L'AVE
va connectar Madrid amb Sevilla. Tot i que l'Ajuntament de Barcelona va començar a fer estudis per connectar la ciutat amb França l'any 1972 i el govern de Jordi Pujol va reservar terrenys el 1986, la infraestructura s'ha fet esperar anys i anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.