El Suprem dóna veu a tècnics crítics amb la MAT
L'alt tribunal ha citat demà a declarar nou experts que van redactar informes contraris al tram entre Bescanó i Santa Llogaia
Dos dies després, Rajoy i Valls inauguraran la polèmica línia
Nou tècnics que van fer informes en què qüestionaven la legalitat del projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) en el seu tram entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema han estat citats a declarar, demà, al Tribunal Suprem. Es dóna la circumstància que, dos dies després d'aquesta citació, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre francès, Manuel Valls, inauguraran, de manera institucional, la polèmica línia, que, de fet, no entrarà en servei fins a l'estiu. Joan Martí, portaveu de la plataforma No a la MAT, entitat que està al darrere dels diferents contenciosos que s'han presentat en contra d'aquesta infraestructura elèctrica, està convençut que la data que s'ha triat per fer declarar els tècnics no és casual, sinó que s'ha fet coincidir en el temps amb la tallada de cinta oficial per intentar que les declaracions judicials quedin diluïdes.
Iaeden, en nom de la plataforma No a la MAT, Alarmat i la CUP, com a demandants, amb Benet Salellas com a advocat, van presentar un contenciós en contra de l'acord del Consell de Ministres del 2 d'agost de 2013, en què es declarava d'utilitat pública i s'aprovava el projecte d'execució de la línia elèctrica de 400 kV en el tram esmentat. Mesos més tard, el Suprem va admetre a tràmit el recurs. Ara, els tècnics que van redactar els informes crítics amb la MAT els hauran d'argumentar i ratificar al Tribunal Suprem. Es prendrà declaració al doctor i president d'Eurosolar, Pep Puig; la professora d'economia de la UdG Anna Garriga; l'economista Josep C. Vergés; el metge expert en camps electromagnètics José Luis Bardasano; el doctor de la UB i professor de sociologia Joaquim Sempere, i l'enginyer tècnic en topografia Enric Barneda, entre altres. En els seus informes, els experts denuncien aspectes com ara la falta d'estudi d'impacte ambiental que valori la compactació, la fragmentació del projecte en tres trams, la falta de justificació de la línia, l'incompliment de les distàncies de seguretat respecte de masies i nuclis i els efectes dels camps electromagnètics sobre la salut.
El portaveu de la plataforma No a la MAT confia que la citació al Suprem serveixi per obrir un debat de fons sobre la legalitat de la línia de molt alta tensió. “Malgrat que la línia estigui en període de proves i s'inauguri, de manera institucional, divendres, ens podem trobar amb la paradoxa que la justícia espanyola tombi el projecte a causa de múltiples irregularitats que s'han produït en tota la tramitació”, van exposar ahir els opositors a la infraestructura elèctrica per mitjà d'un comunicat. El portaveu de la plataforma No a la MAT manté que la batalla contra la MAT continuarà en l'àmbit judicial. “Després de les instàncies judicials espanyoles, anirem a les europees”, va anunciar Martí.
Amb relació a la MAT, el Tribunal Suprem ha desestimat altres recursos. El març del 2010 va arxivar els que es va presentar contra els trams de línia de 400 kV entre Sentmenat-Bescanó i Vic-Bescanó.
El ramal de Riudarenes, l'últim
Un cop s'ha posat en tensió el Bescanó-Santa Llogaia d'Àlguema i el tram de la interconnexió ja ha entrat en període de proves, l'última peça que falta per completar la MAT a les comarques gironines és el ramal de Riudarenes. El delegat de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós, va assegurar ahir que el soterrament és “inviable” i va defensar que la línia sigui també aèria. Per a la companyia, l'orografia del terreny –muntanyós i amb un fort pendent– fa que els 400 kV no puguin circular-hi soterrats amb rasa, com sí que s'ha fet amb la interconnexió. L'oposició ciutadana a aquest ramal va fer que el Parlament instés el govern a encarregar un estudi per revisar-ne la idoneïtat. L'informe, que s'està elaborant, ha d'analitzar diferents escenaris: veure si aquest ramal és imprescindible i, en cas que sigui així, estudiar si es pot fer soterrat, una opció que la companyia descarta.
