tàrrega
Les primeres naus de Cal Trepat obriran aquest any
Tàrrega comença la ingent rehabilitació de la fàbrica J. Trepat per convertir-la en museu de la maquinària agrícola
Com si acabés de tancar, manté intacta tota la maquinària i milers d'objectes
Comencen els treballs per rehabilitar un dels pocs conjunts patrimonials de l'era industrial a Ponent. I l'objectiu és que les obres donin fruit ràpidament. Les sis naus ara en rehabilitació, estaran obertes a finals d'enguany. Són l'antiga foneria, l'àrea de modelisme i matrius, i el taller. Els suports tecnològics de la nova museografia es recolzaran en so, llum, tacte i olfacte per ajudar a endinsar-se en la fàbrica “com si encara estigués en funcionament”. A tocar de les naus, també obrirà enguany l'edifici del departament comercial, de 1.000 m². A la planta superior vivia el gerent i en les dues enormes terrasses des d'on s'albira la plana de Lleida i el Pirineu s'hi celebraven festes. Ara serà un restaurant.
La segona fase del projecte s'executarà l'any vinent: de la nau 7 a la 13 es veurà el taller, estampació, pintura i fusteria, i empaquetat. Cal Trepat també tindrà un viver d'empreses.
Avui, entrar a l'antiga fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat de Tàrrega és endinsar-se en un laberint intemporal. L'instant en què es va parar la producció, a mitjan anys 80, ha quedat congelat més enllà del record, esdevenint un exemple rar de patrimoni industrial perfectament conservat. Sota una capa gruixuda de pols, es veu des de la llibreta de comandes de l'encarregat fins al tinter ornamental de la taula del director, passant per l'arxiu sencer, milers de peces i eines, la maquinària i les estructures de la cadena productiva.
Comprada el 2006
Fundada el 1914 per Josep Trepat, el 1933 es van començar a aixecar les dinou naus del que esdevindria un complex industrial emblemàtic a Tàrrega i, fins a la meitat dels anys 60, una de les dues principals fàbriques del sector a l'Estat espanyol. Les primeres màquines segadores i garbelladores produïdes íntegrament a Catalunya van sortir d'aquí. D'ençà de l'acabament de l'activitat productiva, el propietari n'havia estat fent el manteniment. Finalment, la fàbrica va passar a titularitat municipal el 2006. L'Ajuntament de Tàrrega s'ha proposat recuperar la fàbrica per tal de conservar-la, ja que estructuralment, l'edifici està construït amb materials senzills i començava a deteriorar-se perillosament. Alhora, la intenció és fer-ne un museu sobre la mecanització del camp, perquè el visitant “revisqui un patrimoni i la seva significació en el territori”, explica Jordi Ramon, regidor de Cultura.
Intervenció mínima
El pressupost és de 5,2 milions, dels quals Tàrrega només invertirà 300.000 euros. La resta provenen de fons d'altres administracions. Des de fa unes setmanes, l'activitat laboral ha retornat a Cal Trepat: paletes, gruistes, fusters i altres gremis treballen en la restauració dels elements, la millora de l'estructura i la construcció de part del museu a les sis primeres naus. “La intervenció és mínima, perquè volem conservar-ho sense doblegar-ho, i tampoc no volem que el museu resti autenticitat a la fàbrica”. Tot i el mal estat, l'edifici s'ha agafat a temps per impedir-ne la ruïna.
A l'excepcionalitat del fons conservat, s'hi suma el caràcter autosuficient de la fàbrica, que n'explica l'abundància i la raresa de moltes peces. “Al principi de la industrialització, sempre es mantenia l'antic per si els nous ginys no funcionaven. Així, tenim màquines que daten d'inicis de segle”.
En destaca una cisalla Manchester adquirida durant la II República a la Gran Bretanya, de la qual sols queden dues més a tot el món. Els mateixos empleats dissenyaven moltes de les eines de feina perquè, els anys 40 “no podien comprar-les fora, i algunes, com que no existien, les inventaven”. Al complex, s'hi realitzava tot el procés productiu, i es facilitava la construcció d'un discurs museogràfic complet: des de la fosa del mineral de ferro provinent de Biscaia fins a l'encapsament de les eines ja acabades.